Dungeons & Dragons

Aquest article tracta sobre el joc de rol. Vegeu-ne altres significats a «Dungeons & Dragons (desambiguació)».

Dungeons & Dragons

Tipus	joc de taula de rol i grup d'obres
Dissenyador	Gary Gygax i Dave Arneson
Il·lustrador	Erol Otus, Jeff Easley, Jim Roslof, Larry Elmore, Todd Lockwood i Raven Mimura
Editor	Wizards of the Coast i TSR, Inc.
Llengua original	anglès
Epònim	masmorra i drac
Origen	Estats Units d'Amèrica
Basat en	Greyhawk (en) i Guidon Dungeons & Dragons (en)
Gènere	fantasia i joc de taula de rol
Sistema de joc	sistema d20, nivell, experiència, tirada de salvació, classe d'armadura, alineació de Dungeons & Dragons, iniciativa, cop crític, atribut de personatge, salut, llista d'encanteris i sistema màgic vancià
Més informació
Lloc web oficial	dnd.wizards.com

Dungeons & Dragons (en anglès; literalment: "Masmorres i Dracs"), sovint abreujat com a D&D^[1] o DnD, és un joc de rol (JDR, o RPG en anglès) de fantasia originalment dissenyat per Gary Gygax i Dave Arneson i publicat per primer cop el 1974 per Tactical Studies Rules, Inc. (actualment TSR, Inc.). Des de 1997, el joc és publicat per Wizards of the Coast. Derivat dels jocs de miniatures amb una variació de les regles de Chainmail que serví com a reglament inicial,^[2] Dungeons & Dragons està àmpliament considerat el pioner dels jocs de rol moderns així com de la indústria dels jocs de rol^[3] i, per extensió, dels videojocs de rol.^[4]

A diferència dels jocs de miniatures tradicionals, a Dungeons & Dragons a cada jugador se li assigna un únic personatge amb qui jugar en lloc d'una legió o formació militar. Aquests personatges emprenen aventures imaginàries en una ambientació fantàstica. Un dels jugadors, conegut com a Dungeon Master, compleix la funció d'àrbitre i de narrador, alhora que prepara i manté els escenaris en els quals ocorren les aventures i en controla els personatges no jugadors que hi habiten. Els personatges es reuneixen en grups per interaccionar amb aquests habitants, a més d'entre si mateixos. Junts resolen problemes, combaten amb enemics, troben tresors i adquireixen coneixements.^[3] En el procés, els personatges obtenen punts d'experiència amb l'objectiu de tornar-se més poderosos al llarg d'una sèrie de partides.

L'èxit inicial de Dungeons & Dragons va provocar una ràpida proliferació de jocs similars, com RuneQuest, Tunnels & Trolls, Traveller i Arduin però, malgrat la competència, Dungeons & Dragons segueix liderant el mercat de la indústria dels jocs de rol.^[5] L'any 1977 el joc fou dividit en dues versions: un sistema de joc relativament senzill, conegut com a Dungeons & Dragons; i un altre sistema més estructurat i amb un reglament més dens, conegut com a Advanced Dungeons & Dragons (abreviat com AD&D o ADnD).^[1][6][7] La 2a edició de AD&D va ser publicada el 1989. Tanmateix, l'any 2000 la línia original del joc es veié interrompuda i Advanced Dungeons & Dragons adquirí el nom de Dungeons & Dragons quan es publicà la 3a edició del joc. Les regles introduïdes en aquesta edició formaren la base del sistema d20, que està disponible sota la llicència Open Game License i que és d'ús lliure per als altres publicadors. El juny de 2003 es llançà al mercat la versió 3.5, que ampliava la 3a edició i encara feia servir el sistema d20. Tanmateix, la 4a edició, publicada el juny de 2008, es desdiu de la llicència OGL i ofereix un sistema de joc més tancat i restrictiu.^[8][9] La 5a edició sortí al mercat de manera escalonada entre els mesos d'estiu i de tardor de 2014.

El joc disposa de diversos suplements, com ara aventures i campanyes predissenyades aptes per a l'ús de grups de joc regulars. Dungeons & Dragons és conegut també per productes de marxandatge que no formen part del joc, referències a la cultura popular i múltiples controvèrsies, notablement un pànic social de certa envergadura que es va produir durant els anys 80 que relacionava falsament el joc amb el satanisme i el suïcidi, especialment present als Estats Units.^[10] El joc de rol ha guanyat diversos premis al llarg de la seva història i ha estat traduït a molts d'idiomes a part de l'anglès, però a agost de 2024 encara no hi ha disponible en català.

Dungeons & Dragons segueix essent el joc de rol més popular^{[nota 1]} i el més venut,^{[nota 2]} amb uns 20 milions de persones que hi han jugat i uns ingressos de més de mil milions de dòlars nord-americans en la venda de llibres i equipament.^[13] Els productes de la marca Dungeons & Dragons van suposar més del 50% dels productes dels jocs de rol venuts el 2002. Fora de les comunitats de joc, D&D s'ha transformat en un metònim usat sovint per referir-se als jocs de rol en general.

Dungeons & Dragons és un joc de rol estructurat tot i que de final obert. Normalment s'hi juga a l'interior d'un edifici, amb els participants asseguts al voltant d'una taula o tauler. Habitualment, cada jugador controla un únic personatge, que representa un individu d'un escenari fictici.^[14] Quan van junts, aquests personatges (abreviats PCs, de "Player Characters") solen ser descrits com un grup ("party") d'aventurers, on cada membre sol tenir les seves pròpies especialitats que contribueixen al triomf col·lectiu del conjunt.^[15][16] Mentre procedeix el joc, cada jugador dirigeix les accions del personatge que té assignat i decideix com aquest interacciona amb la resta de personatges del joc.^[17][18] Aquesta direcció s'executa fent-se passar pel personatge i parlant en nom seu, al mateix temps que el jugador ha d'emprar una sèrie d'habilitats socials i cognitives, com la lògica, matemàtiques de nivell bàsic i la imaginació.^[19] Un joc normalment consta d'una sèrie de trobades ("encounters") per completar una aventura ("adventure"), o més àmpliament, de múltiples aventures, el conjunt sencer conegut com a campanya ("campaign").^[20][21]

El resultat de les decisions que pren el grup i l'argument general del joc són determinats pel Dungeon Master ("mestre de la masmorra", sovint abreujat DM), en referència a les regles del joc i en la interpretació que el DM en fa.^[22][23] El DM elegeix i descriu els personatges no jugadors (NPCs, de "non-Player Characters"), les trobades que el grup emprèn, l'ambientació en la qual ocorren aquestes interaccions i el desenllaç d'aquestes trobades en relació a les decisions i accions dels jugadors.^[18][24] Les trobades sovint prenen la forma de combats amb monstres ("monsters"), un terme genèric utilitzat a D&D per descriure éssers potencialment hostils com poden ser animals, aberracions o criatures mítiques.^[23] Les extenses regles del joc, que cobreixen aspectes diversos com ara interaccions socials,^[25] màgia,^[26] combats^[27] i l'efecte que l'entorn té sobre els PCs,^[28] ajuden al DM a prendre aquestes decisions. Fins i tot, el DM pot elegir saltar-se les regles,^[22] així com crear-ne de noves,^[29] si ho troba necessari i oportú.

Les versions més recents del joc detallen les seves regles en tres llibres diferents: el Player's Handbook ("Llibre del jugador"), el Dungeon Master's Guide ("Guia del Dungeon Master") i el Monster Manual ("Manual de monstres"). Un Dungeons & Dragons Basic Game és una capsa que inclou, entre altres coses, les regles abreviades per ajudar els principiants a aprendre les regles.^{[nota 3]}

Els únics objectes necessaris per jugar són els manuals, una fitxa de personatge per a cada jugador i daus polièdrics. Les edicions actuals assumeixen l'ús de miniatures o marcadors per representar els personatges, tot i no requerir-ho però sí recomanar-ho.^[32] Les edicions més primerenques no feien aquesta assumpció.^[33] L'experiència de joc pot ampliar-se amb molts accessoris opcionals, com ara llibres que expandeixen el reglament, aventures predissenyades i campanyes.^[34]

Abans que el joc comenci, cada jugador crea el seu propi personatge i n'apunta els detalls en un full o graella de jugador ("character sheet"). Primer, el jugador determina la puntuació de les seves sis aptituds ("ability scores"), que consisteixen en Força ("Strength"), Complexió ("Constitution"), Destresa ("Dexterity"), Intel·ligència ("Intelligence"), Saviesa ("Wisdom") i Carisma ("Charisma").^{[nota 4]} Cada edició del joc les determina d'una manera diferent; segons l'edició, es poden determinar aleatòriament, semialeatòriament o predeterminadament.^{[nota 5]} Tot seguit, el jugador escull una raça ("race") per al seu personatge, com per exemple Humà o Elf; una classe ("character class"), com per exemple Lluitador o Mag; una alineació ("alignment"), que és una perspectiva moral i ètica; i una sèrie de poders, habilitats i característiques per intensificar les aptituds bàsiques del personatge.^[39] Encara que el reglament no ho sol cobrir, també es poden inventar el rerefons i precedents addicionals del personatge per fer-lo més complet.^[40]

Durant el joc, els jugadors descriuen les intencions dels seus PCs, com serien colpejar un rival o forçar un pany, i les comuniquen al DM, que després n'anuncia el resultat o la resposta.^[41] Les accions trivials i senzilles, com llegir una carta o obrir una porta desbloquejada, són normalment satisfactòries. En canvi, les accions de major dificultat i risc exigeixen ésser verificades mitjançant daus.^[18] Els factors que afecten el resultat inclouen les habilitats i característiques del personatge i la dificultat de la tasca.^[42] En les circumstàncies en les quals un personatge no té control sobre un esdeveniment, com quan s'activa una trampa o un efecte màgic o es llança un encanteri, es pot usar una tirada de salvament ("saving throw") per determinar si el dany és mitigat parcialment o totalment.^[43][44] En aquest cas, en les possibilitats de tenir èxit hi influeixen la classe del personatge, el nivell i (des de la 3a edició) les puntuacions d'aptituds.^[43][45]

Així com va progressant el joc, cada PC canvia i generalment creix en capacitats. Els personatges guanyen (o, de vegades, perden) experiència, habilitats i riqueses, i fins i tot poden alterar la seva alineació^{[nota 6]} o afegir classes addicionals.^[48] La manera clau mitjançant la qual els personatges progressen és adquirint punts d'experiència ("experience points"), abreviats XP o EXP, que s'obtenen derrotant enemics o completant tasques complexes.^[49] Quan un PC adquireix prou experiència avança un nivell, fet que li proporciona noves característiques, aptituds i habilitats, entre d'altres.^[50] Fins a la 3a edició, l'experiència es podia perdre en certes ocasions, com per exemple en trobades amb criatures que drenen energia vital o mitjançant l'ús de poders màgics que requereixen el pagament d'experiència.^[51] Reglamentàriament, cada edició estableix un nivell màxim, que ha variat al llarg de la història; tot i així, alguns jugadors elegeixen sobrepassar-lo i emprendre els anomenats nivells èpics ("epic levels").^[52] En referència a això, la 4a edició incorpora els nivells èpics, en aquest cas els nivells de 21 a 30, com una part essencial del joc.^[53]

Fitxa de personatge D&D 4.0, traduïda al català

Els punts de vida ("hit points"), abreviats HP, són una mesura de la vitalitat i salut d'un personatge i són determinats per la classe, el nivell i la complexió de cada un d'ells. Cada personatge consta d'un màxim de punts de vida ("maximum hit points"), que és el nombre més gran de punts de vida que aquest pot arribar a tenir; d'un valor d'ensangonament ("bloodied value"), que equival a la meitat del màxim de punts de vida; i d'una sèrie d'onades curatives ("healing surges"), que són una habilitat inherent que el personatge pot emprar per recuperar punts de vida.^[54] Es poden perdre punts de vida temporalment quan un personatge és danyat o ferit en combat i la pèrdua total de HP és la manera més freqüent que un personatge mori.^[55] La mort d'un personatge també pot provenir de la pèrdua d'aptituds clau^[56] o de nivells.^[57] Quan un PC mor, freqüentment és possible ressuscitar-lo a través de la màgia, tot i que de vegades a costa de penalitzacions. Si no és possible ressuscitar-lo o simplement no es vol fer, el jugador pot crear un nou PC per així continuar jugant.^[58]

Una partida de Dungeons & Dragons sol consistir en una aventura ("adventure"), que és més o menys l'equivalent d'una única història.^[59] El DM pot o bé dissenyar la seva pròpia aventura o bé agafar una de les moltes aventures predissenyades, abans conegudes com a mòduls ("modules"), que han estat publicades al llarg de la història de Dungeons & Dragons. Les aventures publicades acostumen a incloure una història de fons, il·lustracions, mapes i objectius que els PCs han de complir. Algunes també contenen descripcions i fulletons dels diversos llocs i escenaris. Tot i que una petita aventura titulada 'Temple of the Frog' ("Temple de la granota") s'incloïa al suplement de regles de 1975 Blackmoor, el primer mòdul pròpiament dit de Dungeons & Dragons fou Steading of the Hill Giant Chief ("La granja del cap gegant de la muntanya"), publicat el 1978 a càrrec de TSR i escrit pel co-creador Gygax.

Una sèrie d'aventures interrelacionades se solen anomenar campanya ("campaign").^[60] Els llocs on aquestes aventures ocorren, com una ciutat, un país, un planeta o un univers fictici, de vegades també són anomenats campanyes, però més acuradament s'haurien de dir mons ("worlds") o escenaris de campanya ("campaign settings").^[61] Les ambientacions de D&D estan basades normalment en diversos subgèneres de fantasia i varien en termes de nivells de màgia i tecnologia.^[62] Alguns dels escenaris de campanya comercialitzats populars són: Greyhawk, Dragonlance, Forgotten Realms, Mystara, Spelljammer, Ravenloft, Dark Sun, Planescape, Birthright i Eberron.^{[nota 7]} Alternativament, els DMs poden desenvolupar els seus propis mons ficticis per utilitzar-los com a escenaris de campanya.

Els jocs de guerra dels quals Dungeons & Dragons deriva utilitzaven miniatures per representar els combatents. Inicialment, Dungeons & Dragons continuà fent-ne servir de manera similar als seus precursors directes. El joc original de D&D de l'any 1974 requeria l'ús de miniatures de Chainmail per a la resolució dels combats.^[63] Quan foren publicades les edicions de 1977, els combats se solien resoldre verbalment. Així doncs, l'ús de miniatures ja no era obligatori, tot i que molts jugadors les seguien fent servir com a referència visual.^{[nota 8]}

Els anys 70, múltiples companyies començaren a vendre figures específicament per a Dungeons & Dragons i jocs similars. Entre els fabricants amb llicència que produïen miniatures oficials trobam Grenadier Miniatures (1980–1983),^[65] Citadel Miniatures (1984–1986),^[66] Ral Partha^[67] i el mateix TSR.^[68] Moltes d'aquestes miniatures utilitzaven l'escala de 25 mm, amb l'excepció de les miniatures de Ral Partha per a la primera edició Battlesystem, que utilitzaven una escala de 15 mm.^[69][70]

Periòdicament, Dungeons & Dragons ha tornat a les seves arrels de joc de guerra amb sistemes suplementaris de regles destinades als jocs de guerra basats en miniatures. Suplements com Battlesystem (1985 i 1989) i una nova edició de Chainmail (2001)^[71] proveeixen regles per representar batalles entre exèrcits utilitzant miniatures.

La tercera edició de Dungeons & Dragons (2000) assumeix l'ús de miniatures per representar les situacions de combat, un aspecte que fou emfatitzat més endavant en la revisió v3.5. El Dungeons & Dragons Miniatures Game (2003) es ven en conjunts aleatoritzats de miniatures de plàstic prepintades, que poden utilitzar-se com a miniatures d'una partida de Dungeons & Dragons normal o com a miniatures del seu propi joc de miniatures col·leccionables.^[72]

Un predecessor immediat de Dungeons & Dragons va ser un conjunt de miniatures medievals les regles del qual eren escrites per Jeff Perren. Gary Gygax n'expandí les normes, i un dels afegitons fou un suplement de fantasia, abans que el joc fos publicat més tard com a Chainmail. Quan Dave Wesely entrà al servei el 1970, el seu amic i company de jocs de guerra napoleònics Dave Arneson començà una variació medieval dels jocs de Wesely, on els jugadors controlaven un sol personatge en lloc d'un exèrcit.^[73] Arneson emprava Chainmail per resoldre els combats.^[2] A poc a poc, Arneson afegí innovacions tan destacades com classes, punts d'experiència, nivells, classe d'armadura ("armor class") i d'altres.^[73] Havent col·laborat prèviament amb Gygax per elaborar Don't Give Up the Ship! (un joc de guerra napoleònic), Arneson va introduir a Gygax el seu joc Blackmoor, i al cap de poc, els dos col·laboraren desenvolupant The Fantasy Game, el joc de rol que més tard es convertí en Dungeons & Dragons, amb la redacció i preparació finals fetes per Gygax.^[74][75]

Molts dels elements que feia servir Dungeons & Dragons ja s'havien introduït al món de les aficions a mitjan segle xx. Per exemple, el fet d'interpretar un personatge amb un rol determinat ja existia en el teatre improvisat.^[76] El concepte de simulació d'un món fictici ja estava ben consolidat en els jocs de guerra. Els ambients de fantasia específicament dissenyats per a jocs podien trobar-se als jocs de taula de Glorantha, entre d'altres.^[77] Tanmateix, Dungeons & Dragons mesclà tots aquests elements en un innovador joc nou.

La temàtica de D&D rebé influències de la mitologia, els pulp magazines i els autors de fantasia contemporània dels anys 60 i 70. La presència de halflings (terme utilitzat com a sinònim de hòbbit), elfs, semielfs, orcs, dracs, etc., feia que el joc habitualment fos comparat amb el treball de J. R. R. Tolkien. No obstant, Gygax mantengué que les influències que agafà d'El Senyor dels Anells foren poques, explicant que inclogué aquests elements com a estratègia comercial aprofitant la popularitat de l'obra. Tanmateix, els propietaris dels drets d'autor de l'obra de Tolkien forçaren a canviar els noms de "hobbit" per "halfling", d'"ent" per "treant" i de "balrog" per "Type VI demon [balor]".^[78][79]

El sistema màgic de Dungeons & Dragons, en el qual els mags memoritzen els encanteris que utilitzen quan ho fan per primer cop i que han de ser memoritzats de nou l'endemà, fou influït per la sèrie d'històries i novel·les de Jack Vance Dying Earth.^[80] El sistema d'alineació original, que agrupava els personatges i criatures en tres grups –Llei ("Law"), Neutral ("Neutrality") i Caos ("Chaos")–, derivava de la novel·la Three Hearts and Three Lions, de Poul Anderson.^[81] A més, la forma com es descrivia un trol a l'obra també influí en la definició d'aquest monstre a D&D.^[79]

Altres influències inclouen les obres de Robert E. Howard, Edgar Rice Burroughs, A. Merritt, H. P. Lovecraft, Fritz Leiber, L. Sprague de Camp, Fletcher Pratt, Roger Zelazny i Michael Moorcock.^{[nota 9]} Els monstres, encanteris i objectes màgics emprats en el joc estan inspirats per centenars d'obres, com Black Destroyer d'Alfred Elton van Vogt, Jabberwocky de Lewis Carroll, i el Gènesi.^[81]

Al llarg de la història, Dungeons & Dragons ha llançat múltiples revisions del reglament. Les versions paral·leles que hi ha hagut i els títols inconsistents del joc fan que sigui difícil distingir entre les múltiples edicions d'aquest.

El Dungeons & Dragons original, avui dia abreviat OD&D^[83] (de Original Dungeons & Dragons), era una petita capsa amb tres fulletons publicada el 1974. La producció era més aviat aficionada i estaven escrits des d'una perspectiva que suposava que el lector era familiar amb els jocs de guerra. Així i tot, la seva popularitat cresqué ràpidament, en un principi entre els jugadors de jocs guerra i més tard expandint-se cap a una audiència més general d'universitaris i estudiants. Es vengueren unes mil còpies del joc l'any del seu llançament, seguides per tres mil més el 1975 i encara més posteriorment.^[84] Aquesta primera publicació passà per moltes impressions i a poc a poc n'aparegueren suplements oficials, com Greyhawk i Blackmoor (ambdós de l'any 1975),^[85] així com articles a les publicacions oficials de TSR i en incomptables articles de fans.

El 1977, TSR creà el primer element d'una estratègia que dividiria el joc en dos durant més de dues dècades. S'introduí Dungeons & Dragons Basic Set,^[75] una edició que millorava la presentació de les regles essencials, feia el sistema més entenedor per al públic general i era comercialitzat en un paquet que podia emmagatzemar-se a qualsevol jogueteria. El 1978, es publicà per primer cop Advanced Dungeons & Dragons (AD&D),^[75] que recopilava les regles, opcions i correccions publicades, i finalment les expandia en un joc definitiu i unificat per als jugadors més veterans. L'estratègia era introduir jugadors principiants al joc bàsic i que quan aquests exhaurien les possibilitats de la versió bàsica passessin a jugar la versió de normes més complexes.

Gairebé des dels seus inicis, aquest enfocament comercial a dues bandes generà problemes, atès com de diferents eren les filosofies de disseny d'una línia i l'altra. Gygax, que s'encarregava d'escriure la versió avançada, volia un joc expansiu amb regles que cobrissin quasi qualsevol ocasió possible que es pogués donar en el joc. J. Eric Holmes, l'editor del joc bàsic, preferia el contrari: un reglament més lleuger que donés espai per improvisar. En conseqüència, el joc bàsic incloïa certes regles que contradeien aquelles similars del joc avançat. A més a més, també creà confusió el fet que el Dungeons & Dragons original seguís a la venda fins a l'any 1979.^[77]

L'objectiu de Advanced Dungeons & Dragons era crear un sistema de joc més estructurat i estricte que la imprecisa estructura del joc original.^[7] Tot i que molts el consideraven una revisió del joc original,^[9] a l'època AD&D es declarava "ni una expansió ni una revisió del joc vell, és un joc nou".^[7] El joc AD&D no tenia intenció de ser directament compatible amb D&D; per tant, jugar amb els dos sistemes simultàniament requeria certes adaptacions.^[86] El terme Advanced ("Avançat") es referia a un reglament més complex i extens, però no implicava major habilitat per part dels jugadors. Entre els anys 1977 i 1979, tres llibres de regles de tapa dura ("hardcover rulebooks"), freqüentment anomenats llibres de regles essencials ("core rulebooks"), foren llançats al mercat: el Player's Handbook ("Manual del jugador"), abreviat PHB; el Dungeon Master's Guide ("Guia del Dungeon Master"), abreviat DMG; i el Monster Manual ("Manual de monstres"), abreviat MM. Al llarg de la dècada dels 80 es publicaren molts manuals suplementaris, Unearthed Arcana (1985) essent el més destacat, que incloïa un elevat nombre de regles noves.^[75]

Els anys 80, els reglaments de Dungeons & Dragons i de Advanced Dungeons & Dragons seguien separats, cada un d'ells evolucionant pel seu propi camí.

El 1981, Tom Moldvay revisà la versió "bàsica" de Dungeons & Dragons i aquesta es dividí en múltiples versions. El joc seguí amb la tònica habitual de la línia original de D&D, mentre que AD&D seguia avançant en la qüestió de mecàniques de joc. Tot i ser més simples que a la versió avançada, les regles del joc original cobrien situacions que no eren cobertes a AD&D. En sortiren cinc edicions: Basic (1977, revisada el 1981 i de nou el 1983), Expert (1981, revisada el 1983), Companion (1983), Master (1985) i Immortals (1986, revisada el 1991). Les revisions de 1983 i les expansions com Master i Immortals eren a càrrec de Frank Mentzer.^[6][87] Cada nova edició cobria com jugar personatges d'un nivell més alt que l'anterior.^[88] Les primeres quatre edicions foren compilades en un únic llibre, el Dungeons & Dragons Rules Cyclopedia (1991).

Advanced Dungeons & Dragons 2nd Edition, de vegades anomenada Second Edition ("Segona Edició"), fou publicada el 1989,^[75] de nou com a tres llibres de regles; el dissenyador principal n'era David "Zeb" Cook. El Monster Manual fou reemplaçat pel Monstrous Compendium ("Compendi monstruós"), una carpeta de fulls solts que més endavant, el 1993, se substituiria pel llibre de tapa dura Monstrous Manual ("Manual monstruós"). El 1995, els llibres de regles foren breument revisats, encara que TSR els seguia tractant com a part de la 2a edició. Una sèrie de manuals opcionals Player's Option ("Opció del jugador") també es llançaren al mercat el mateix any.^[75]

El llançament de AD&D2 excloïa deliberadament certs aspectes del joc que li havien generat publicitat negativa. Entre d'altres, s'eliminaren referències a dimonis i diables, dibuixos sexualment suggestius i personatges malvats aptes per a ser jugats, per exemple assassins i semiorcs.^[89] Les regles introduïren canvis menors. Els encanteris màgics del joc es dividiren en dos grups: escoles ("schools") i esferes ("spheres"). Una novetat a destacar fou la introducció d'ambientacions a part de la fantasia tradicional. L'edició mesclava la fantasia amb nous gèneres, com l'horror (Ravenloft), la ciència-ficció (Spelljammer) i els apocalipsis (Dark Sun), a més d'escenaris basats en la mitologia no europea i ambientacions històriques alternatives.^[90]

El 1997, TSR estava a punt de caure en bancarrota quan l'empresa nord-americana Wizards of the Coast (la propietària de Magic: The Gathering) l'adquirí.^[91] Al cap de tres anys de desenvolupament, la 3a edició de Dungeons & Dragons es llançà al mercat, el 2000.^[92] Abreviat D&D3 o 3E, no s'ha de confondre amb la tercera edició del joc bàsic del 1983, tot i que els manuals porten Dungeons & Dragons al títol. Així doncs, Wizards of the Coast fusionà les dues línies en les quals el joc s'havia dividit en un joc únic. La 3a edició significà la revisió més gran de regles de la història del joc i a més va proporcionar un sistema que els altres jocs de rol adquiriren, el sistema D20.^[93] El nou reglament pretenia ser internament consistent i menys restrictiu que el de les anteriors edicions del joc, permetent als jugadors més flexibilitat a l'hora de crear els seus personatges.^[94] Les habilitats i característiques dels personatges passaren a formar part del joc bàsic, per així permetre una major llibertat a l'hora de personalitzar-los.^[95] Les noves regles també estandarditzaren les mecàniques de com es resolien les accions i les batalles.^[96]

El 2003 sortí a la venda Dungeons & Dragons v.3.5, també conegut com a Revised 3rd Edition o D&D3.5. La revisió incorporava centenars de canvis de regles, la majoria menors, i els llibres essencials eren una mica més extensos.^[96]

A principis del 2005 l'equip R&D de Wizards of the Coast començà a desenvolupar la 4a Edició de Dungeons & Dragons, inspirada sobretot en la retroacció obtinguda dels jugadors de D&D i en un desig de fer el joc més dinàmic, més intuïtiu i amb una experiència de joc millor. El desenvolupament de l'edició passà per una sèrie de fases de disseny, des del maig de 2005 fins al seu llançament.^[97]

La Dungeons & Dragons 4th Edition s'anuncià al Gen Con l'agost de 2007 i els tres llibres essencials inicials es presentaren el 6 de juny de 2008.^[8] La 4a edició era més senzilla i modificava notablement el reglament. Moltes habilitats dels personatges es reestructuraren en poders ("powers"). Els poders alteraven el funcionament de les classes màgiques i es dividien segons la freqüència amb la qual podien utilitzar-se: a voluntat ("at will"), un cop per trobada ("per encounter"), o un cop per dia ("per day").^[98] De manera similar, l'edició proveïa les classes no màgiques d'un arsenal d'opcions paral·leles. Wizards of the Coast llança material suplementari a través de la seva pàgina web,^[99][100] incloent-hi programes informàtics per crear personatges i monstres.^[101]

El 9 de gener de 2012, Wizards of the Coast anuncià que treballava per fer la 5a edició del joc.^[102] La companyia va agafar suggeriments dels jugadors i els permeté provar les regles.^[103][104] El testeig públic va començar el 24 de maig de 2012.^[105] Al Gen Con 2012, a l'agost, Mike Mearls digué que Wizards of the Coast havia rebut l'opinió de més de 75.000 provadors, però que el procés sencer trigaria dos anys, i afegí: "No puc emfatitzar això a bastament... Ens prenem molt seriosament prendre'ns el temps que necessitem per fer això correctament."^[106] L'edició va començar a sortir al mercat l'estiu de 2014, coincidint amb el 40è aniversari de Dungeons & Dragons.^[106]

L'any 1981 més de 3 milions de persones arreu del món jugaven a Dungeons & Dragons^[107] i les còpies del reglament es venien a un ritme d'unes 750.000 per any cap al 1984. La primera edició estrangera fou la francesa (1982) i des de llavors el joc ha estat traduït a molts altres idiomes a part de l'anglès original.^[75] El 2004, els consumidors havien gastat més de mil milions de dòlars americans en total en productes de D&D i al joc hi havien jugat més de 20 milions de persones.^[13] Fins a 6 milions de persones jugaren a Dungeons & Dragons l'any 2007.^[101]

Les diverses edicions de Dungeons & Dragons han guanyat uns quants Origins Awards al llarg de la història; entre ells, Millors Regles d'un Joc de Rol de Tots els Temps de 1977, Millors Regles d'un Joc de Rol de 1989 i Millor Joc de Rol de 2000 per les tres primeres edicions més importants del joc.^[108] Tant Dungeons & Dragons com Advanced Dungeons & Dragons són al Origins Hall of Fame Games, ja que són considerats prou diferents per a ser inclosos per separat i en ocasions diferents.^[109] La revista de videojocs independent Games inclogué Dungeons & Dragons a la seva llista Games 100 des de 1980 fins a 1983, i tot seguit entrà el joc al Saló de la Fama de la revista.^[110][111]

Dungeons & Dragons va ser el primer joc de rol modern; per tant, establí moltes de les convencions que han dominat el gènere.^[112] Són especialment notables l'ús de daus com a mecànica de joc, el fet de tenir una graella de personatge on apuntar-ne els detalls, l'ús d'atributs numèrics i la presència d'un "Master".^[113] Al cap de pocs mesos del llançament de Dungeons & Dragons, dissenyadors de jocs i publicadors començaren a crear els seus propis jocs de rol, la majoria també ambientats fantàsticament. Alguns dels jocs més populars inspirats per D&D són Tunnels & Trolls (1975),^[114] Empire of the Petal Throne (1975) i Chivalry & Sorcery (1975).^[115]

La febre dels jocs de rol iniciada per Dungeons & Dragons va conduir al llançament del joc de ciència-ficció Traveller (1977), el joc de fantasia RuneQuest (1978), i certs sistemes de joc subsegüents, com Call of Cthulhu (1981), Champions (1982), GURPS (1986)^[116] i Vampire: The Masquerade (1991).^[77][117] Dungeons & Dragons i els jocs que aquest influencià provenien de l'origen del gènere (els jocs de miniatures), amb jocs d'estratègia com Warhammer Fantasy Battles.^[118] D&D també tengué un impacte molt notable sobre els videojocs moderns, especialment sobre els de rol.^[4]

El director de cinema Jon Favreau atribueix a Dungeons & Dragons haver-li ensenyat sobre imaginació, narració, sentit de l'equilibri i el fet d'entendre com crear ambient.^[119]

Al principi, TSR no promovia accions judicials contra la producció de material compatible amb D&D no oficial. Aquesta política canvià a mitjan anys 80, quan TSR prengué mesures legals per intentar evitar que les companyies alienes publiquessin material compatible. Això aixecà la ira de bastants de fans i provocà el ressentiment de les altres companyies de jocs.^[77] Encara que TSR denuncià múltiples publicadors per provar de restringir les terceres companyies, mai completà cap dels casos judicialment, sinó que a totes les instàncies assolia un pacte extrajudicial.^[120] El mateix TSR va entrar en conflictes de propietat intel·lectual més d'una vegada.

Amb l'arribada de la 3a edició de Dungeons & Dragons, Wizards of the Coast va fer el sistema D20 disponible sota una llicència lliure, la Open Game License (OGL), així com una llicència pròpia, la D20 trademark license. Sota aquestes llicències, els autors són lliures d'utilitzar el sistema D20 quan escriuen jocs o suplements.^[121] Aquest canvi permeté l'aparició de nous jocs, alguns d'ells basats en productes amb llicència com Star Wars Role Playing Game, i modificacions a versions de jocs antics, com La crida de Cthulhu.

A la dècada del 2000, hi hagué una tendència de recrear antigues versions de Dungeons & Dragons. Necromancer Games, amb l'eslògan "Third Edition Rules, First Edition Feel" ("Regles de la Tercera Edició, Esperit de la Primera Edició")^[122] i el Dungeon Crawl Classics de Goodman Games^[123] en són dos bons exemples. D'altres companyies simplement crearen sistemes de joc totalment nous basats en edicions primerenques de D&D. Un exemple és HackMaster (2001) de Kenzer and Company, un sistema amb llicència (no lliure) i lleugerament satíric que estava basat en les edicions 1a i 2a.^[124] Castles & Crusades (2005), de Troll Lord Games, està evidentment basat en les primeres edicions amb un toc del sistema D20,^[125] i rebé el suport de Gary Gygax fins a la seva mort.

Quan aparegué la 4a Edició, Wizards of the Coast introduí la seva Game System License, la qual cosa representà una restricció significativa comparada amb les polítiques més lliures de la revisió anterior. Com a resposta, certs publicadors (com Paizo Publishing amb el seu Pathfinder Roleplaying Game) que abans produïen materials suplementaris de Dungeons & Dragons, decidiren continuar donant suport al reglament de la 3a Edició, en conseqüència competint directament amb Wizards of the Coast.^[126][127] Altres companyies, com Kenzer & Company, retornaren a la pràctica de publicar productes sense llicència, argumentant que els drets d'autor no permeten a Wizards of the Coast restringir l'ús de les terceres companyies.

Múltiples vegades al llarg de la seva història, Dungeons & Dragons ha estat objecte de crítiques, particularment per part de cristians, que al·leguen la promoció de pràctiques com el satanisme, la bruixeria, el suïcidi i els assassinats, així com per les mamelles nues que figuren a alguns dibuixos dels manuals originals de AD&D (sobretot de monstres com les harpies, els súcubes, etc.).^[10][128] Per mor d'aquestes controvèrsies, TSR es veié obligat a retirar certes imatges i referències controvertides amb el llançament de la 2a Edició de AD&D.^[89] De totes maneres, moltes d'aquestes referències, com l'ús dels mots "devil" ("diable") i "demon" ("dimoni"), foren recuperades amb l'aparició de la 3a Edició.^[129] El pànic moral que el joc aixecà provocà problemes als jugadors i fans de Dungeons & Dragons, que foren marginats socialment, maltractats injustament i fins i tot associats falsament amb l'ocultisme i el satanisme independentment de la seva ideologia religiosa i les seves creences.^[130]

A més a més, certs rumors acusaven els jugadors de Dungeons & Dragons de tenir dificultats a l'hora de distingir entre realitat i ficció i que fins i tot alguns havien sofert en certs casos episodis psicòtics. El més conegut d'aquests rumors està relacionat amb l'adolescent James Dallas Egbert III, que tingué problemes psicològics que la gent relacionà erròniament amb el joc de rol.^[131] Els fets aparegueren a la novel·la Mazes and Monsters i més tard a la pel·lícula del mateix títol.^[128][132] Un altre cas conegut té a veure amb Chris Pritchards, que va assassinar el seu padrastre, fet que molts relacionaren amb l'afició a jugar a D&D del jove. Tanmateix, les investigacions que obriren certs psicòlegs,^[133] el primer dels quals Armando Simon, conclogueren que jugar a Dungeons & Dragons no podia provocar cap efecte negatiu.^[134]

Dungeons & Dragons, així com els jocs de rol i, sobretot, videojocs de rol dels quals és pioner, poden resultar addictius.^[135] De fet, l'addicció als videojocs de rol en línia és actualment una de les addiccions comportamentals més freqüents, present sobretot entre les persones blanques de sexe masculí.^[136]

A causa de l'èxit comercial del joc, els creadors Gygax i Arneson foren demandats per la distribució de les regalies.^[137][138] Més endavant Gygax es veié embolicat en una lluita política pel control de TSR; en conseqüència, Gygax acabà per vendre la seva participació en la companyia el 1985.^[139]

Dungeons & Dragons Online (DDO) és un videojoc de rol massiu desenvolupat per Turbine, Inc. i produït per a Windows i Apple Macintosh, basat en el joc de rol i prenent com a referència sobretot les regles de la v3.5. Originalment s'anomenava Dungeons & Dragons Online: Stormreach, més tard Dungeons & Dragons Online: Eberron Unlimited (moment en què es feu gratuït) i finalment Dungeons & Dragons Online amb la introducció de l'escenari de campanya Forgotten Realms. Actualment, el videojoc ocorre al continent de Xen'drik, part de l'escenari de campanya Eberron, i el regnat de Cormyr, part de l'escenari de campanya Forgotten Realms.

Encara que el videojoc està basat en gran part en el joc de rol de taula, hi ha certes diferències entre els dos, la majoria degudes a les diferents dinàmiques d'un joc de taula i d'un joc d'ordinador. La més notable és que a DDO s'utilitza un sistema de combat en temps real, en contraposició al sistema per torns que s'utilitza a D&D. Això es tradueix en bastants diferències a l'hora de combatre i d'adquirir habilitats i gestes; per exemple, a cada ronda s'hi pot atacar més vegades (fins a dotze més). Altres diferències remarcables són l'augment de recursos a l'hora de llançar encanteris al llarg dels períodes de descans i l'ús d'un sistema de punts d'encanteri en lloc d'un nombre limitat d'espais per aprendre encanteris. A més, els ítems màgics són més barats (aproximadament una vuitena part del seu cost al joc de rol), els personatges són més forts i els efectes ofensius creats per un personatge no danyen els mateixos aliats. Inicialment, al videojoc els personatges podien assolir el nivell 10 com a màxim, encara que eventualment aquest màxim s'incrementà fins al 28.

El Dungeons & Dragons Insider és un suplement virtual que requereix subscripció, mitjançant el qual Wizards of the Coast proporciona material i eines de joc als seus subscriptors. Va ser anunciat al Gen Con de l'agost de 2007, mes en el qual n'aparegué una versió de franc, abans de començar a oferir la versió de pagament l'any següent.^[140]

Actualment als subscriptors se'ls ofereixen, bàsicament, cinc accessoris addicionals amb l'objectiu d'ampliar l'experiència de joc: el D&D Character Builder ("Constructor de Personatges"), una aplicació per crear, editar i desar personatges de la 4a Edició;^[141] el D&D Compendium ("Compendi"), un índex on apareixen tots els conceptes del joc, encara que només els subscriptors tenen accés al reglament d'aquests conceptes;^[142] el D&D Adventure Tools ("Eines d'Aventura"), una suite d'eines la més destacable de les quals és el D&D Monster Builder ("Constructor de Monstres"), on apareixen prop de quatre mil monstres i es poden modificar;^[143] la revista virtual Dragon, destinada als jugadors i d'aparició mensual;^[143] i la revista virtual Dungeon, destinada als DMs i també d'aparició mensual.^[143] També s'hi inclouen dues eines més, que també estan disponibles als no subscriptors: el Character Name Generator ("Generador de Noms de Personatge"), que genera noms aleatoris per als herois o personatges no jugadors d'unes característiques concretes;^[143] i Character Sheets ("Fulls de Personatge").^[143]

A part del videojoc de rol, l'èxit comercial que ha suposat Dungeons & Dragons ha provocat l'aparició de molts altres productes relacionats, com la revista Dragon, una sèrie de televisió d'animació, una pel·lícula, una banda sonora oficial del joc de rol, un seguit de novel·les i uns quants videojocs a més del MMORPG. Les botigues de joguets i aficions acostumen a vendre daus, miniatures, aventures i d'altre material relacionat amb D&D.

La popularitat de Dungeons & Dragons cresqué a finals dels anys 70 i al llarg dels anys 80. Jocs, pel·lícules i referències culturals basades en Dungeons & Dragons i jocs similars han estat freqüents des de finals de la dècada dels 70. Sovint, els jugadors de D&D són retratats com a representants de l'estereotip de "friqui", algunes vegades pejorativament.^[144] En conseqüència, són freqüentment emprats en sàtires i acudits sobre "geeks" i "gamers".^[145][146] Alguns famosos juguen a D&D, entre ells el jugador professional de basquetbol Tim Duncan, l'humorista Stephen Colbert i els actors Vin Diesel i Robin Williams.^{[nota 10][147][148][149]} D&D i els seus fans han estat l'objecte de moltes paròdies i pel·lícules satíriques, incloent-hi Fear of Girls^[150] i The Gamers: Dorkness Rising.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dungeons & Dragons

• Dungeons & Dragons Arxivat 2011-02-19 a Wayback Machine. (anglès) - Pàgina oficial del joc.