Economia de Rússia

Infotaula economia paísEconomia de Rússia
Monedaruble rus
Organitzacions comercialsOMC, CEI, APEC, G-8, G-20 i altres
Estadístiques
PIB nominal1.577.524.145.963,2 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB (en PPP)3.783.138.863.627 dòlars Geary-Khamis Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
Rànquing PIB7è
Taxa del PIB1.3%
PIB per càpita10.749 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB (PPP) per càpita25.763,259 dòlars Geary-Khamis Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB per sectoragricultura 4,2%, indústria 7,5%, serveis 58,3%
Inflació5,4 % Modifica el valor a Wikidata (2016) Modifica el valor a Wikidata
Taxa de creixement real−0,2 % Modifica el valor a Wikidata (2016) Modifica el valor a Wikidata
Població sota el llindar de pobresa11,3% (2013)
Força laboral75.290.000 (2013)
Ocupació laboral per sectoragricultura 9,7%, indústria 27,8%, serveis 62,5% (2012)
Taxa d'atur5,8% (2013)
Indústries principalsGamma completa de mineria i extracció: les indústries produeixen carbó, petroli, gas natural, substàncies químiques, i metalls; totes les formes de màquines: de molins a aeronaus i vehicles espacials; indústries de defensa incloent radars, producció de míssils i components electrònics avançats; construcció de vaixells; vehicles a motor i equipaments de transport per ferrocarrils; equipament de comunicacions; maquinària agrícola, tractors, i equipament de construcció; equipaments per a la generació i transmissió de electricitat; instruments mèdics i científics; béns de consum durables, tèxtils, aliments, artesanies
Socis comercials
Exportacions 515 miliards (2013)
Productes d'exportació petroli i derivats, gas natural, metalls, fusta i derivats, productes químiques, equipaments civiles e militars
Socis principals Països Baixos 14,6%, República Popular de la Xina 6,8%, Alemanya 6,8%, Itàlia 6,2%, Turquia 5,2%, Ucraïna 5,2%, Belarús 4,7% (2012)
Importacions 341 miliards (2013)
Productes d'importació màquines, vehicles, fàrmacs, plástics, productes semielaborats de metal, carn, fructes i llavors, instruments òptiques i metges, ferro i acer
Socis principals República Popular de la Xina 16,6%, Alemanya 12,2%, Ucraïna 5,7%, Japó 5%, Estats Units 4,9%, França 4,4%, Itàlia 4,3% (2012)
Finances públiques
Deute extern714.2 miliards (2013)
Ingressos439 miliards (2013)
Despeses450.3 miliards (2013)
Reserves totals432.730.507.964 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

L'economia de Rússia és una economia mixta,[1] amb enormes recursos naturals, especialment petroli i gas natural.[2] És la cinquena economia més gran d'Europa, l'onzena economia més gran del món per PIB nominal i la sisena per PPA.

La vasta geografia de Rússia és un determinant important de la seva activitat econòmica, amb algunes fonts que estimen que la nació conté més del 30% dels recursos naturals del món.[3][4][5] El 2016, el sector del petroli i el gas va representar el 36% dels ingressos del pressupost federal.[6] Rússia ha estat àmpliament descrita com una superpotència energètica;[7] ja que té les reserves de gas natural més grans del món,[8] les segones de carbó[9] i les vuitenes de petroli.[10] És el segon principal productor i principal exportador de gas natural del món,[11][12] i el segon productor i exportador de petroli.[13][14] Les reserves de divises de Rússia són les cinquenes més grans del món.[15] Té una força de treball d'aproximadament 70 milions de persones, que és la sisena més gran del món.[16] La indústria de l'automòbil de Rússia és la desena del món.[17] Té una gran i sofisticada indústria d'armes, capaç de dissenyar i fabricar equipament militar d'alta tecnologia, i és el segon exportador d'armes del món.[18]

Rússia també té el cinquè nombre de multimilionaris del món.[19] En els darrers anys ha augmentat la desigualtat d'ingressos i riquesa familiar al país.[20][21][22]

L'economia de Rússia ha passat per importants transformacions des de la fi de la Unió Soviètica. Ha passat d'una economia aïllada i planificada centralitzadament a una economia de mercat globalment integrada. Les reformes econòmiques dels anys 1990 van privatitzar gran part de la indústria, amb la notable excepció dels sectors energètic i militar.[23]

No obstant això, el ràpid procés de privatització, incloent un sistema de préstecs per a la compra d'accions, va permetre la formació d'oligarquies econòmiques amb fortes relacions polítiques, que van deixar la propietat de les empreses privatitzades fortament concentrada en poques mans. La protecció als drets de propietat és petita i el sector privat està subjecte a intervencions de l'Estat.[23] Rússia segueix depenent fortament de les exportacions de matèries primeres, en particular del petroli, gas natural, metalls, i fusta, que suposen més del 80% de les exportacions, deixant el país vulnerable a les oscil·lacions dels preus mundials.

La indústria del país es divideix en dos blocs: un amb grans productors de matèries primeres, que tenen competitivitat global -el 2009 Rússia es va transformar en el principal exportador de petroli i gas natural del món, així com el tercer exportador mundial d'acer i alumini primari- i un altre amb altres indústries pesants menys eficients, altament dependents dels compradors i consumidors locals.[23]

Història econòmica

[modifica]
Articles principals: Economia de la Unió Soviètica i Història econòmica de la Federació Russa

L'economia russa és volàtil. Des de 1989, el seu entorn institucional es va transformar d'una economia de socialista centralitzada a un sistema de mercat capitalista. La seva estructura industrial es va desplaçar dràsticament de la gran inversió en la fabricació i l'agricultura cap als serveis de mercat, petroli, gas i mineria. Richard Connolly argumenta que durant els darrers quatre segles, hi ha quatre característiques principals de l'economia russa que han donat forma al sistema i han perdurat malgrat els trastorns polítics. En primer lloc, la feblesa de l'ordenament jurídic fa que els tribunals siguin imparcials i els contractes siguin problemàtics. El segon és el subdesenvolupament de les activitats econòmiques modernes, amb una agricultura camperola molt bàsica dominant als anys trenta. En tercer lloc, el subdesenvolupament tecnològic, que es va alleugerir una mica gràcies als préstecs d'Occident als anys vint. I el quart, el nivell de vida més baix en comparació amb Europa occidental i Amèrica del Nord.[24]

Economia soviètica

[modifica]

Industrialització sota Stalin

[modifica]
Treballadors de la planta d'automòbils Likhachev de Moscou, 1963

A partir de 1928, el curs de l'economia de la Unió Soviètica es va guiar per una sèrie de plans quinquennals. A la dècada de 1950, la Unió Soviètica havia evolucionat ràpidament d'una societat principalment agrària a una gran potència industrial.[25] A la dècada de 1970, la Unió Soviètica estava en una era d'estancament. Les demandes complexes de l'economia moderna i l'administració inflexible van desbordar i limitar els planificadors centrals. El volum de decisions a què s'enfrontaven els planificadors a Moscou es va convertir en aclaparador. Els tràmits complicats per a l'administració burocràtica van excloure la comunicació lliure i la resposta flexible requerides a nivell empresarial per fer front a l'alienació dels treballadors, la innovació, els clients i els proveïdors.

Des de 1975 fins a 1985, la corrupció i la manipulació de dades es van convertir en una pràctica habitual entre la burocràcia per informar dels objectius i les quotes satisfetes, consolidant així la crisi. A partir de 1986, Mikhaïl Gorbatxov va intentar abordar els problemes econòmics avançant cap a una economia socialista orientada al mercat. Les polítiques de Gorbatxov de la Perestroika no van aconseguir rejovenir l'economia soviètica; en canvi, un procés de desintegració política i econòmica va culminar amb la ruptura de la Unió Soviètica el 1991.

Transició a l'economia de mercat (1991–98)

[modifica]
PIB de Rússia per paritat de poder adquisitiu (PPA) el 1991-2019 (en dòlars internacionals)

Després del col·lapse de la Unió Soviètica, Rússia va experimentar una transformació radical, passant d'una economia de planificació central a una economia de mercat globalment integrada. Els processos de privatització corruptes i casuals van passar a les grans empreses estatals a "oligarques" políticament connectats, la qual cosa ha deixat la propietat del capital molt concentrada.

El programa de Ieltsin de reforma radical i orientada al mercat va passar a ser conegut com una "teràpia de xoc". Es va basar en les polítiques associades al Consens de Washington, les recomanacions del FMI i un grup d'economistes nord-americans, inclòs Larry Summers.[26][27][28] Amb una profunda corrupció que va afectar el procés, el resultat va ser desastrós, amb una caiguda del PIB real en més d'un 40% el 1999, la hiperinflació que va eliminar els estalvis personals, la delinqüència i la miseria es va estendre ràpidament.[29][30] Això va anar acompanyat d'una caiguda del nivell de vida, inclosa l'augment de la desigualtat econòmica i la pobresa,[31] juntament amb un augment de l'excés de mortalitat[32][33] i una disminució de l'esperança de vida.[34] Així mateix, el consum de carn va disminuir: l'any 1990, un ciutadà mitjà consumia 63 kg de carn a l'any; el 1999, havia disminuït a 45 kg.[35]

La majoria de les empreses estatals van ser privatitzades enmig d'una gran controvèrsia i, posteriorment, van passar a ser propietat de persones privilegiades[36] per molt menys del que valien.[27] Per exemple, el director d'una fàbrica durant el règim soviètic sovint esdevindria propietari de la mateixa empresa. Sota la cobertura del govern, es van dur a terme manipulacions financeres escandaloses que van enriquir un grup reduït d'individus en llocs clau de negocis i govern.[37] Molts d'ells van invertir ràpidament la seva nova riquesa a l'estranger, produint una enorme fugida de capitals.[38]

Les dificultats per recaptar els ingressos del govern enmig de l'economia en col·lapse i la dependència dels préstecs a curt termini per finançar els dèficits pressupostaris van provocar la crisi financera russa de 1998.

A la dècada de 1990, Rússia va ser "el major prestatari" del Fons Monetari Internacional, amb préstecs per un total de 20.000 milions de dòlars. L'FMI va ser criticat per haver donat tants préstecs, ja que Rússia va introduir poc de les reformes promeses pels diners i una gran part d'aquests fons es podrien haver "desviat de la finalitat prevista i inclosos en els fluxos de capital que van sortir il·legalment del país".[39][40]

Recuperació i creixement (1999–2008)

[modifica]
El preu del petroli als anys 2000

Rússia es va recuperar ràpidament de la caiguda financera de l'agost de 1998, en part a causa d'una devaluació del ruble, que va fer que els productors nacionals fossin més competitius a nivell nacional i internacional.

Entre el 2000 i el 2002, importants reformes econòmiques a favor del creixement van incloure una reforma fiscal integral, que va introduir un impost sobre la renda fixa del 13%; i un ampli esforç de desregulació que va beneficiar les petites i mitjanes empreses.[41]

Entre el 2000 i el 2008, l'economia russa va rebre un gran impuls de l'augment dels preus de les matèries primeres. El PIB va créixer de mitjana un 7% anual.[29] Els ingressos disponibles es van duplicar i en termes denominats en dòlars es van multiplicar per vuit.[42] El volum de crèdit al consum entre 2000 i 2006 va augmentar 45 vegades, alimentant un auge del consum privat.[43][44] El nombre de persones que viuen per sota del llindar de pobresa va disminuir del 30% el 2000 al 14% el 2008.[45][46]

No obstant això, la inflació va continuar sent un problema, ja que el banc central va ampliar agressivament l'oferta monetària per combatre l'apreciació del ruble.[47] No obstant això, el 2007 el Banc Mundial va declarar que l'economia russa va aconseguir "una estabilitat macroeconòmica sense precedents".[48] Fins a l'octubre de 2007, Rússia va mantenir una disciplina fiscal impressionant amb superàvits pressupostaris cada any a partir de l'any 2000.[41] Durant gairebé seixanta-nou anys, l'economia russa i de tota la Unió Soviètica, dirigida en base d'una planificació centralitzada de l'economia, tenia el control sobre tots el mitjans de producció i d'inversió de l'economia. La política econòmica es feia segons directives del Partit Comunista, que controlava tots els aspectes de l'activitat econòmica.

2009–14

[modifica]
Canvis en la qualificació creditícia (estrangera) de Rússia, Standard & Poor's
Producte interior brut (PPA) per càpita el 2014
Taxa d'atur de Rússia des de la caiguda de la Unió Soviètica

Els bancs russos es van veure afectats per la crisi creditícia mundial el 2008, encara que no es va produir cap dany a llarg termini gràcies a la resposta proactiva i oportuna del govern i el banc central, que va protegir el sistema bancari dels efectes de la crisi financera mundial.[49][50][51] Una forta però breu recessió a Rússia va ser seguida d'una forta recuperació que va començar a finals de 2009.[29]

Entre el 2000 i el 2012, les exportacions d'energia de Rússia van impulsar un ràpid creixement del nivell de vida, amb un augment de la renda disponible real en un 160%.[52] En termes denominats en dòlars, això va suposar un augment de més de set vegades en els ingressos disponibles des de l'any 2000.[42] En el mateix període, l'atur i la pobresa es van reduir més de la meitat i la satisfacció amb la vida autoavaluada dels russos també va augmentar significativament.[53] Aquest creixement va ser un resultat combinat de l'auge de les matèries primeres de la dècada del 2000, els alts preus del petroli, així com les polítiques econòmiques i fiscals prudents.[54] No obstant això, aquests guanys s'han distribuït de manera desigual, ja que es va trobar que els 110 individus més rics en un informe de Credit Suisse posseïen el 35% de tots els actius financers de les llars russes.[55][56] Rússia també té el segon volum més gran de sortides de diners il·lícites, després d'haver perdut més de 880.000 milions de dòlars entre el 2002 i el 2011 d'aquesta manera.[57] Des de l'any 2008, Forbes ha nomenat repetidament Moscou la "capital multimilionària del món".[58]

Després de divuit anys de negociacions, l'any 2011 es va acceptar l'adhesió de Rússia a l'OMC.[59] El 2013, el Banc Mundial va qualificar Rússia d'economia d'ingressos elevats.[60]

Els líders russos van parlar repetidament de la necessitat de diversificar l'economia lluny de la seva dependència del petroli i del gas i fomentar un sector d'alta tecnologia.[61] El 2012, el petroli, el gas i els productes derivats del petroli van representar més del 70% de les exportacions totals.[35] Aquest model econòmic semblava mostrar els seus límits, quan després d'anys de bon rendiment, l'economia russa es va expandir només un 1,3% el 2013.[29] Es van proposar diverses raons per explicar la desacceleració, incloent una recessió prolongada a la UE, que és el principal soci comercial de Rússia, l'estancament dels preus del petroli, la manca de capacitat industrial de sobra i els problemes demogràfics.[62] L'agitació política a la veïna Ucraïna va augmentar la incertesa i va reprimir la inversió.

2014-present

[modifica]
Països per reserves provades de gas natural (2014), a partir de dades de The World Factbook. Rússia té les reserves més grans del món.

Després de l'annexió de Crimea el març de 2014 i la participació de Rússia en la guerra en curs al Donbàs, els Estats Units, la Unió Europea, el Canadà i el Japó van imposar sancions a Rússia.[63] Això va provocar la caiguda del ruble rus i va provocar pors d'una crisi financera russa. Rússia va respondre amb sancions contra diversos països, inclòs un període d'un any de prohibició total de les importacions d'aliments de la Unió Europea i els Estats Units.

Segons el ministeri econòmic rus el juliol de 2014, el creixement del PIB durant el primer semestre de 2014 va ser de l'1%. El ministeri preveu un creixement del 0,5% per al 2014.[64] L'economia russa va créixer un 0,6% millor del que s'esperava el 2014.[99] Rússia està qualificada com una de les economies més desiguals del món.[65]

L'economia russa va correr el risc d'entrar en recessió des de principis de 2014, principalment a causa de la caiguda dels preus del petroli, les sancions i la posterior fugida de capitals.[66] Mentre que el 2014 el creixement del PIB es va mantenir positiu al 0,6%[102], el 2015 l'economia russa es va reduir un 3,7% i s'esperava que es reduís encara més el 2016.[67] El 2016, l'economia russa es va recuperar amb un creixement del 0,3% del PIB i va sortir oficialment de la recessió. El creixement va continuar el 2017, amb un augment de l'1,5%.[68][69]

El gener de 2016, Bloomberg va classificar l'economia de Rússia com la 12a més innovadora del món,[70] des del 14è el gener del 2015[107] i el 18è el gener del 2014.[71] Rússia té la 15a taxa de sol·licitud de patents més alta del món, la 8a concentració més alta d'empreses públiques d'alta tecnologia, com Internet i l'aeroespacial i la tercera taxa de graduació més alta de científics i enginyers.[70]

El 2019, el Ministeri de Recursos Naturals i Medi Ambient de Rússia va estimar el valor dels recursos naturals en 844.000 milions de dòlars o el 60% del PIB del país.[72]

Política pública

[modifica]

Fons de riquesa nacional i deute

[modifica]

L'1 de gener de 2004, el govern de Rússia va establir el fons d'estabilització de la Federació de Rússia com a part del pressupost federal per equilibrar-lo si el preu del petroli baixa. L'1 de febrer de 2008 el fons d'estabilització es va dividir en dues parts. El primer és un fons de reserva igual al 10% del PIB (el 10% del PIB equival ara a uns 200.000 milions de dòlars) i s'havia d'invertir de la mateixa manera que el Fons d'Estabilització. El segon és el Fons Nacional de Prosperitat de la Federació Russa. El viceministre de Finances, Sergei Storchak, va estimar que arribaria als 600-700 mil milions de rubles l'1 de febrer de 2008. El Fons Nacional de Prosperitat s'invertirà en instruments més arriscats, incloses les accions d'empreses estrangeres.[73]

Rússia té un dels deutes exteriors més baixos de les principals economies.[74]

Política fiscal

[modifica]

S'esperava que Rússia tingués un dèficit pressupostari del govern de 21.000 milions de dòlars el 2016.[75] El dèficit pressupostari es va reduir al 0,6% del PIB el 2017 des del 2,8% del 2016.[76]

Corrupció

[modifica]
Índex de percepció de la corrupció de Transparency International, 2019

Rússia va ser el país europeu amb una puntuació més baixa a l'índex de percepció de la corrupció de Transparency International per al 2020; ocupa el lloc 129 de 180 països.[77] La corrupció es percep com un problema important a Rússia,[78] que afecta diversos aspectes de la vida, com ara l'economia,[79] els negocis,[80] l'administració pública,[81][82] l'aplicació de la llei,[83] la sanitat[84] i l'educació.[85] El fenomen de la corrupció està fortament establert en el model històric de governança pública a Rússia i s'atribueix a la debilitat general de l'estat de dret a Rússia.[86] A partir del 2020, el percentatge d'empresaris que desconfien de les forces de l'ordre va augmentar fins al 70% (des del 45% el 2017); El 75% no creu en la imparcialitat dels tribunals i el 79% no creu que les institucions jurídiques els protegeixen de l'abús de la llei, com ara el maltractament o la detenció per motius dubtosos.[87]

Privatització d'empreses

[modifica]

A l'època soviètica, totes les empreses pertanyien a l'estat i se suposava que eren propietat per igual entre tots els ciutadans. La privatització va transferir gran part d'aquesta riquesa a mans d'uns pocs, fent-los immensament rics. Es van emetre accions de les empreses estatals i aquestes noves empreses cotitzades en borsa van ser lliurades ràpidament als membres de la Nomenklatura o caps criminals coneguts. Per exemple, el director d'una fàbrica durant el règim soviètic esdevindria sovint el propietari de la mateixa empresa. Durant el mateix període, els grups criminals violents sovint es van fer càrrec d'empreses estatals, obrint el camí mitjançant assassinats o extorsió. La corrupció dels funcionaris del govern es va convertir en una regla de vida quotidiana. Sota la cobertura del govern, es van dur a terme manipulacions financeres escandaloses que van enriquir el grup reduït d'individus en llocs clau de la màfia empresarial i governamental. Molts van agafar milers de milions en efectiu i actius fora del país en una enorme fugida de capitals.[88]

Les empreses estatals més grans van ser privatitzades de manera controvertida pel president Boris Yeltsin a persones privilegiades[89] per molt menys del que valien.[27] Molts russos consideren que aquests oligarques són lladres.[90] A través de la seva immensa riquesa, els oligarques van exercir una influència política important.

Sectors

[modifica]

Primari

[modifica]

Energia

[modifica]
Rússia és un proveïdor clau de petroli i gas a gran part d'Europa

Les vastes reserves de combustibles fòssils (petroli, gas, carbó), minerals i fusta fan que Rússia sigui molt rica en recursos naturals, que dominen les exportacions russes. Les exportacions de petroli i gas continuen sent la principal font de divises.

Rússia ha estat àmpliament descrita com una superpotència energètica;[7] ja que té les reserves de gas natural més grans del món,[8] les segones de carbó[9] i les vuitenes de petroli.[10] És el segon principal productor i principal exportador de gas natural del món,[11][12] i el segon productor i exportador de petroli.[13][14] Les reserves de divises de Rússia són les cinquenes més grans del món.[15] Els combustibles fòssils causen la majoria de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de Rússia.[135] El país és el quart productor d'electricitat del món[91] i el novè productor d'energia renovable el 2019.[92] Rússia també va ser el primer país del món a desenvolupar energia nuclear civil i a construir la primera central nuclear del món.[93] El 2019, va ser el quart productor d'energia nuclear del món.[94]

Mineria

[modifica]

Rússia també és un dels principals productors i exportadors de minerals i or. És el productor de diamants més gran del món, amb una estimació de producció de més de 33 milions de quirats el 2013, o el 25% de la producció mundial valorada en més de 3.400 milions de dòlars, amb ALROSA, de propietat estatal, que representa aproximadament el 95% de tota la producció russa.[95]

El 2019, el país va ser el tercer productor mundial d'or;[96] 2n productor mundial de platí;[142] 4r productor mundial de plata;[97] 9è productor mundial de coure;[98] 3r productor mundial de níquel;[99] 6è productor mundial de plom;[100] 9è productor mundial de bauxita;[101] 10è productor mundial de zinc;[102] 2n productor mundial de vanadi;[103] 2n productor mundial de cobalt;[104] 5è productor mundial de mineral de ferro;[105] 7è productor mundial de bor;[106] 9è productor mundial de molibdè;[107] 13è productor mundial d'estany;[108] 3r productor mundial de sofre;[109] 4t productor mundial de fosfat;[110] 8è productor mundial de guix;[111] a més de ser el 10è productor mundial de sal.[112] Va ser el sisè productor mundial d'urani el 2018.[113]

Agricultura

[modifica]

El sector agrícola de Rússia contribueix al voltant del 5% del PIB total del país, tot i que el sector ocupa aproximadament una vuitena part de la força de treball total.[114] Té la tercera superfície cultivada més gran del món, amb 1.265.267 quilòmetres quadrats. Tanmateix, a causa de la duresa del seu entorn, al voltant del 13,1% de la seva terra és agrícola,[115] i només el 7,4% de la seva terra és cultivable.[116] El principal producte de l'agricultura russa ha estat sempre el gra, que ocupa considerablement més de la meitat de les terres de conreu.[114] Rússia és el major exportador mundial de blat,[117] i és el major productor d'ordi,[118] civada[119] i sègol,[120] i el segon productor de llavors de gira-sol.[121] Diversos analistes de l'adaptació al canvi climàtic preveuen grans oportunitats per a l'agricultura russa durant la resta del segle XXI a mesura que augmenta l'herbabilitat a Sibèria, la qual cosa portaria a la migració tant interna com externa a la regió.[122]

Més d'un terç de la superfície sembrada es dedica a cultius de farratge, i la resta de terres de cultiu es dedica a cultius industrials, hortalisses i fruites.[114] A causa de la seva gran costa a tres oceans diferents, Rússia manté una de les flotes pesqueres més grans del món, ocupant el sisè lloc del món en tonatge de peix capturat; capturant 4.773.413 tones de peix el 2018.[123] També és la llar del caviar millor del món (beluga) i produeix aproximadament un terç de tot el peix en conserva i una quarta part del total de peix fresc i congelat del món.[114]

Indústria

[modifica]

Indústria de defensa

[modifica]
Reunió del president Vladimir Putin amb els treballadors de Kalashnikov Concern (2016)

La indústria de defensa de Rússia és un sector estratègicament important i un gran ocupador al país. Rússia té una indústria d'armes gran i sofisticada, capaç de dissenyar i fabricar equipament militar d'alta tecnologia, com ara un avió de combat de cinquena generació, submarins de propulsió nuclear, armes de foc i míssils balístics de curt i llarg abast. És el segon exportador d'armes del món, només per darrere dels Estats Units.[115]

Indústria aerospacial

[modifica]
El Sukhoi Superjet 100 és un dels productes d'aviació civil més recents de Rússia. L'avió regional de passatgers va tenir 280 comandes per part de diverses companyies aèries i companyies d'arrendament l'any 2018

La fabricació d'avions és un important sector industrial a Rússia, amb unes 355.300 persones ocupades. La indústria aeronàutica russa ofereix una cartera d'avions militars competitius internacionalment com ara el MiG-29 i el Su-30, mentre que nous projectes com el Sukhoi Superjet 100 s'espera que revisquin el segment d'avions civils. L'any 2009, les empreses de la United Aircraft Corporation van lliurar 95 nous avions d'ala fixa als seus clients, inclosos 15 models civils. A més, la indústria va produir més de 141 helicòpters. És un dels sectors d'alta tecnologia amb més ciència intensiva i ocupa el major nombre de personal qualificat. La producció i el valor de la branca d'avions militars superen amb escreix a altres sectors de la indústria de defensa, i els productes aeronàutics representen més de la meitat de les exportacions d'armes del país.[124]

La indústria espacial de Rússia consta de més de 100 empreses i dona feina a 250.000 persones.[125] L'empresa més gran del sector és RKK Energia, el principal contractista de vols espacials tripulats. Els principals productors de vehicles de llançament són Khrunichev i TsSKB Progress. El desenvolupador de satèl·lits més gran és Reshetnev Information Satellite Systems, mentre que NPO Lavochkin és el principal desenvolupador de sondes interplanetàries.

Serveis

[modifica]

Tecnologia de la informació

[modifica]

El mercat informàtic és un dels sectors més dinàmics de l'economia russa. Les exportacions de programari russes han augmentat de 120 milions de dòlars el 2000 a 3.300 milions de dòlars el 2010.[126] Des de l'any 2000, el mercat informàtic ha començat a créixer entre el 30 i el 40% anual, i només el 2006 va créixer un 54%. El sector més gran en termes d'ingressos és la integració de sistemes i xarxes, que representa el 28,3% dels ingressos totals del mercat.[127] Mentrestant, el segment de creixement més ràpid del mercat de TI és la programació offshore.

Interior del complex científic i tècnic de Beriev a Taganrog

Actualment, Rússia controla el 3% del mercat de desenvolupament de programari offshore i és el tercer país líder (després de l'Índia i la Xina) entre els exportadors de programari. Aquest creixement de l'externalització de programari a Rússia és causat per una sèrie de factors. Un d'ells és el paper de suport del govern rus. El govern ha llançat un programa de promoció de la construcció de parcs tecnològics orientats a les TIC (Tecnoparcs), zones especials que tenen una infraestructura establerta i gaudeixen d'un règim fiscal i duaner favorable, a set llocs diferents del país: Moscou, Novossibirsk, Nijni Nóvgorod, Kaluga, Tumen, República de Tatarstan i regions de Sant Petersburg. Un altre factor que estimula el creixement del sector informàtic a Rússia és la presència de corporacions tecnològiques globals com Intel, Google, Motorola, Boeing, Nortel, Hewlett-Packard, SAP AG, entre d'altres, que han intensificat les seves activitats de desenvolupament de programari i han obert els seus centres d'R+D. a Rússia.[126]

Segons un decret governamental signat el juny de 2013, s'espera que un "full de ruta" especial faciliti l'accés dels proveïdors empresarials als programes de contractació dels monopolis d'infraestructura de propietat estatal, inclosos els grans com Gazprom, Rosneft, Russian Railways, Rosatom i Transneft. S'espera que aquestes empreses augmentin la proporció de solucions tecnològiques nacionals que utilitzen en les seves operacions. El decret posa especial èmfasi en les compres de productes i tecnologies d'innovació. Segons el nou decret, per al 2015, les empreses vinculades al govern han de duplicar les seves compres de solucions tecnològiques russes en comparació amb el nivell del 2013 i els seus nivells de compres s'han de quadruplicar el 2018.[128]

Rússia és un dels pocs països del món amb un motor de cerca d'Internet de producció pròpia que posseeix una quota de mercat rellevant, ja que el 53,8% dels usuaris d'Internet del país utilitzen el motor de cerca amb seu a Rússia Yandex.[129][130][131]

Tipus de persones jurídiques a Rússia

[modifica]
  • IP - Empresari individual
  • OOO - Societat de responsabilitat limitada
  • ZAO - Societat anònima privada
  • OAO - Societat anònima pública
  • ANO - Organització no lucrativa autònoma
  • GP o GUP - Empresa estatal unitària
  • PK - Cooperativa de producció
  • PP - Partit polític

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia de Rússia
  1. ↑ «Mixed economy». A: Encyclopædia Britannica [Consulta: 4 juny 2021]. «"Mixed economies also arose in many countries that formerly had centrally planned and socialist economies. The mixed economies in modern China and Russia, for example, evolved from communist systems that were too inefficient to compete in the modern global economy."» 
  2. ↑ Excerpted from Glenn E. Curtis (ed.). «Russia - Natural Resources». Washington, D.C.: Federal Research Division of the Library of Congress, 1998. [Consulta: 25 juny 2021]. «"Russia is one of the world's richest countries in raw materials, many of which are significant inputs for an industrial economy. Russia accounts for around 20 percent of the world's production of oil and natural gas and possesses large reserves of both fuels. This abundance has made Russia virtually self-sufficient in energy and a large-scale exporter of fuels."»
  3. ↑ Kevin M. Korabik, Russia's Natural Resources and their Economic Effects Arxivat 20 July 2019 a Wayback Machine., Penn State College of Earth and Mineral Sciences, 1 December 1997
  4. ↑ «India Partner Country at INNOPROM-2016 Show: Russia: (11-14 July 2016, Yekaterinburg, Russia)». EEPC India, 01-07-2016. Arxivat de l'original el 11 juny 2016. [Consulta: 4 gener 2017].
  5. ↑ «Pre-empting Russia's Year of Ecology». Ocean Unite, 01-02-2016. Arxivat de l'original el 2016-09-04. [Consulta: 25 gener 2022].
  6. ↑ «Russia – Analysis». EIA, 31-10-2017. [Consulta: 17 febrer 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 «The Future of Russia as an Energy Superpower». Harvard University Press, 20-11-2017. [Consulta: 22 febrer 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 N. Sönnichsen. «Natural gas - countries with the largest reserves 2009-2019». Statista, 15-06-2021. [Consulta: 2 juliol 2021]. «"Russia has the largest proved natural gas reserves in the world. As of 2019, it had 38 trillion cubic meters worth of the fossil fuel, four trillion cubic meters more than ten years prior."»
  9. ↑ 9,0 9,1 «Statistical Review of World Energy 69th edition» p. 45. BP, 2020. [Consulta: 8 novembre 2020].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Crude oil – proved reserves». CIA World Factbook. Central Intelligence Agency. Arxivat de l'original el 26 de març 2023. [Consulta: 2 juliol 2021].
  11. ↑ 11,0 11,1 N. Sönnichsen. «Natural gas - countries with the largest reserves 2009-2019». Statista, 15-06-2021. [Consulta: 2 juliol 2021]. «"Russia has the largest proved natural gas reserves in the world. As of 2019, it had 38 trillion cubic meters worth of the fossil fuel, four trillion cubic meters more than ten years prior."»
  12. ↑ 12,0 12,1 «Natural gas – production». CIA World Factbook. Central Intelligence Agency. Arxivat de l'original el 26 de març 2023. [Consulta: 2 juliol 2021].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Crude oil – exports». CIA World Factbook. Central Intelligence Agency. Arxivat de l'original el 30 de març 2023. [Consulta: 2 juliol 2021].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Crude oil – production». CIA World Factbook. Central Intelligence Agency. Arxivat de l'original el 26 de març 2023. [Consulta: 2 juliol 2021].
  15. ↑ 15,0 15,1 «International Reserves of the Russian Federation (End of period)». Central Bank of Russia. [Consulta: 21 juny 2021].
  16. ↑ «Labor force - The World Factbook». Central Intelligence Agency. [Consulta: 16 juny 2021].
  17. ↑ «2020 PRODUCTION STATISTICS». OICA. [Consulta: 16 juny 2021].
  18. ↑ Bowen, Andrew S. «Russian Arms Sales and Defense Industry». Congressional Research Service, 14-10-2021. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2022. [Consulta: 20 desembre 2021]. «"Russia is the world’s second-largest arms exporter, behind the United States. Russia exports arms to over 45 countries and has accounted for around 20% of global arms sales since 2016."»
  19. ↑ «Forbes Billionaires 2021». [Consulta: 13 abril 2021].
  20. ↑ Guilford, Gwynn. «On incomes, Russia and the US are now equally unequal». Quartz, 12-04-2018. [Consulta: 3 maig 2021].
  21. ↑ «Inequality and the Putin Economy: Inside the Numbers». Frontline. [Consulta: 14 gener 2015].
  22. ↑ «Global Wealth Report 2014». Credit Suisse. Research Institute. Arxivat de l'original el 14 febrer 2015. [Consulta: 14 gener 2015].
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 CIA. «The World Factbook». Arxivat de l'original el 2015-07-03. [Consulta: 8 juny 2014].
  24. ↑ Richard Connolly, The Russian economy: a very short introduction' (2020) pp 2–11.
  25. ↑ Davies, 1998, p. 1, 3.
  26. ↑ Appel, Hilary; Orenstein, Mitchell A. From Triumph to Crisis: Neoliberal Economic Reform in Postcommunist Countries. Cambridge University Press, 2018, p. 3. ISBN 978-1108435055. 
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 «Nuffield Poultry Study Group — Visit to Russia 6th–14th October 2006». The BEMB Research and Education Trust, 2007. Arxivat de l'original el 7 agost 2007. [Consulta: 27 desembre 2007].
  28. ↑ «How Harvard lost Russia». Institutional Investor, 27-02-2006. Arxivat de l'original el 5 juliol 2014. [Consulta: 24 juliol 2014].
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 «GDP growth (annual %)». World Bank. [Consulta: 26 juliol 2014].
  30. ↑ «Members». APEC Study Center; City University of Hong Kong. Arxivat de l'original el 2007-08-10. [Consulta: 27 desembre 2007].
  31. ↑ Scheidel, Walter. The Great Leveler: Violence and the History of Inequality from the Stone Age to the Twenty-First Century. Princeton University Press, 2017, p. 222. ISBN 978-0691165028. 
  32. ↑ Privatisation 'raised death rate'. BBC, 15 January 2009. Retrieved 24 November 2018.
  33. ↑ Rosefielde, Steven «Premature Deaths: Russia's Radical Economic Transition in Soviet Perspective». Europe-Asia Studies, 53, 8, 2001, pàg. 1159–1176. DOI: 10.1080/09668130120093174.
  34. ↑ Ghodsee, Kristen. Red Hangover: Legacies of Twentieth-Century Communism. Duke University Press, 2017, p. 63–64. ISBN 978-0822369493. 
  35. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-12-17. [Consulta: 25 gener 2022].
  36. ↑ Nicholson, Alex. «Metal is the latest natural resource bonanza for Russia». International Herald Tribune. Arxivat de l'original el 2007-08-16.
  37. ↑ Page, Jeremy «Analysis: punished for his political ambitions». The Times [UK], 16-05-2005 [Consulta: 27 desembre 2007].
  38. ↑ «Russia: Clawing Its Way Back to Life (int'l edition)». BusinessWeek, 29-11-1999 [Consulta: 27 desembre 2007].
  39. ↑ 23 September 1999 «Business: The Economy Russia: The IMF's biggest failure». BBC, 23-09-1999 [Consulta: 10 maig 2015].
  40. ↑ «Facts About IMF Lending to Russia». International Monetary Fund, 13-09-1999. [Consulta: 10 maig 2015].
  41. ↑ 41,0 41,1 An Assessment of Putin's Economic Policy Arxivat 22 March 2016 a Wayback Machine., by Anders Aslund, Peterson Institute for International Economics, July 2008
  42. ↑ 42,0 42,1 «Investing in Russia». KPMG, 01-04-2013. [Consulta: 21 juliol 2014].
  43. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en rus). Vtbmagazine.ru. Arxivat de l'original el 2006-06-19. [Consulta: 12 novembre 2011].
  44. ↑ «Ежегодно объем потребительского кредитования в России удваивается». Bank.samaratoday.ru. Arxivat de l'original el 2011-10-21. [Consulta: 12 novembre 2011].
  45. ↑ «Основные Социально-Экономические Индикаторы Уровня Жизни Населения». Gks.ru. Arxivat de l'original el 2006-07-15. [Consulta: 12 novembre 2011].
  46. ↑ «CIA – The World Factbook – Russia». Cia.gov. [Consulta: 12 novembre 2011].
  47. ↑ «In Russia, a modern institution is quietly gaining ground». Emerging Markets, 26-11-2012. Arxivat de l'original el 8 agost 2014. [Consulta: 27 juliol 2014].
  48. ↑ Russia attracts investors despite its image BBC News Retrieved on March 2008
  49. ↑ ; Philipp Johann Süß«The Outbreak of the Russian Banking Crisis». Universitat de Múnic, 01-09-2009. [Consulta: 26 juliol 2014].
  50. ↑ «Financial crisis: action taken by central banks and governments». The Guardian, 21-10-2008 [Consulta: 26 juliol 2014].
  51. ↑ «Insight: No more easy pickings in Russia's banking market». Reuters, 22-05-2013 [Consulta: 26 juliol 2014].
  52. ↑ «Còpia arxivada» (en rus). Rosstat. Arxivat de l'original el 13 de gener 2021. [Consulta: 21 juliol 2014].
  53. ↑ Guriev, Sergei; Tsyvinski, Aleh. «Challenges Facing the Russian Economy after the Crisis». A: Anders Åslund. Russia After the Global Economic Crisis. Peterson Institute for International Economics; Centre for Strategic and International Studies; New Economic School, 2010, p. 12–13. ISBN 9780881324976. 
  54. ↑ Putin: Russia's Choice, (Routledge 2007), by Richard Sakwa, Chapter 9
  55. ↑ «Global Wealth Report 2013 - Pg. 53». Credit Suisse. Arxivat de l'original el 14 febrer 2015. [Consulta: 13 abril 2015].
  56. ↑ «Russia's Wealth Inequality One Of Highest In The World». Huffington Post, 09-10-2013 [Consulta: 21 juliol 2014].
  57. ↑ «Illicit Financial Flows from Developing Countries: 2002-2011». Global Financial Integrity, 2013. [Consulta: 5 desembre 2014].
  58. ↑ Vorasarun, Chaniga (30 April 2008). «Cities Of The Billionaires». Forbes. 
    Geromel, Ricardo (14 March 2013). «Forbes Top 10 Billionaire Cities - Moscow Beats New York Again». Forbes. 
  59. ↑ «Russia becomes WTO member after 18 years of talks», 16-12-2011. [Consulta: 26 gener 2021].
  60. ↑ «Country and Lending Groups». World Bank. Arxivat de l'original el 2014-07-02. [Consulta: 1r juliol 2013].
  61. ↑ Kramer, Andrew E. «Economic Reforms Likely to Continue Under Putin». The New York Times, 22-09-2011 [Consulta: 27 juliol 2014].
  62. ↑ «On Bank of Russia key rate». Bank of Russia, 16-06-2014. [Consulta: 26 juliol 2014].
  63. ↑ «EUROPA - EU Newsroom - EU sanctions against Russia over Ukraine crisis». [Consulta: 22 juny 2015].
  64. ↑ (en rus) Vedomosti, 27-07-2014 [Consulta: 7 agost 2014].
  65. ↑ «Unequal Russia: is anger stirring in the global capital of inequality?». The Guardian, 25-04-2017.
  66. ↑ Tim Bowler. «Falling oil prices: Who are the winners and losers?». BBC News, 19-01-2015. [Consulta: 30 abril 2015].
  67. ↑ Matlack, Carol «Russia's Great Downward Shift». Bloomberg.com. Bloomberg L.P., 28-01-2016 [Consulta: 28 gener 2016].
  68. ↑ «О производстве и использовании валового внутреннего продукта (ВВП) за 2017 год». Arxivat de l'original el 12 juny 2018. [Consulta: 1r febrer 2018].
  69. ↑ «Russian Economy Crawled to Growth With Recession in Rearview». Bloomberg, 31-03-2017.
  70. ↑ 70,0 70,1 These Are the World's Most Innovative Economies Bloomberg Business.
  71. ↑ 30 Most Innovative Countries Bloomberg Business.
  72. ↑ Times, The Moscow. «Russia's Natural Resources Make Up 60% of GDP» (en anglès), 14-03-2019. [Consulta: 17 març 2019].
  73. ↑ Shyhkin, Maxim. «Stabilization Fund to Be Converted into National Prosperity». Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 2 agost 2007].
  74. ↑ Debt – external Arxivat 17 March 2019 a Wayback Machine., CIA World Factbook. Retrieved 22 May 2010.
  75. ↑ «Russia's Budget Deficit to Reach $21Bln in 2016 – Finance Ministry». The Moscow Times [Consulta: 30 maig 2016]. Arxivat 2015-12-14 a Wayback Machine.
  76. ↑ «Overview» (en anglès). World Bank [Consulta: 22 abril 2018].
  77. ↑ «Corruptions Perceptions Index 2020» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  78. ↑ «Corruption Perceptions Index 2014». Transparency International. Arxivat de l'original el 2 de desembre 2015. [Consulta: 4 desembre 2015].
  79. ↑ Alferova, Ekaterina. «В России предложили создать должность омбудсмена по борьбе с коррупцией» (en rus). Izvestia, 26-10-2020. [Consulta: 5 novembre 2020].
  80. ↑ «Russia Corruption Report» (en anglès americà), 01-06-2020. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2019. [Consulta: 5 novembre 2020].
  81. ↑ Suhara, Manabu. «Corruption in Russia: A Historical Perspective». Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 4 desembre 2015].
  82. ↑ «Russia lost 4 billion dollars on unfavorable state procurement contracts in the last year». [Consulta: 7 desembre 2015].
  83. ↑ «Cops for hire». The Economist, 2010 [Consulta: 4 desembre 2015].
  84. ↑ ; Tetyana Zelenska«Corruption in Russian Health Care: The Determinants and Incidence of Bribery», 2010. [Consulta: 4 desembre 2015].
  85. ↑ ; Elvira Leontyeva; Yaroslav Prytula«Corruption at Universities is a Common Disease for Russia and Ukraine». Harvard University, 2014. [Consulta: 4 desembre 2015].
  86. ↑ Maynes, Charles. «New Reports Highlight Russia's Deep-Seated Culture of Corruption | Voice of America – English» (en anglès). Voice of America, 26-01-2020. [Consulta: 5 novembre 2020].
  87. ↑ Times, The Moscow. «80% of Russian Business Owners Fear Arbitrary Arrest» (en anglès), 26-05-2021. [Consulta: 26 maig 2021].
  88. ↑ «Russia: Clawing Its Way Back to Life (int'l edition)». BusinessWeek. [Consulta: 27 desembre 2007].
  89. ↑ Nicholson, Alex. «Metal is the latest natural resource bonanza for Russia». International Herald Tribune.
  90. ↑ Page, Jeremy «Analysis: punished for his political ambitions». The Times [Londres], 16-05-2005 [Consulta: 27 desembre 2007].
  91. ↑ «Electricity – production». CIA World Factbook. Central Intelligence Agency. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. [Consulta: 2 juliol 2021].
  92. ↑ Whiteman, Adrian; Rueda, Sonia; Akande, Dennis; Elhassan, Nazik; Escamilla, Gerardo; Arkhipova, Iana. Renewable capacity statistics 2020. Abu Dhabi: International Renewable Energy Agency, març 2020, p. 3. ISBN 978-92-9260-239-0 [Consulta: 8 novembre 2020]. 
  93. ↑ Long, Tony (27 June 2012). «June 27, 1954: World's First Nuclear Power Plant Opens». Wired. «1954: The first nuclear power plant to be connected to an external grid goes operational in Obninsk, outside of Moscow... The nuclear reactor, used to generate electricity, heralded Obninsk's new role as a major Soviet scientific city, a status it retains in the Russian Federation where it carries the sobriquet of First Russian Science City.» 
  94. ↑ «Nuclear Power Today». World Nuclear Association, 01-10-2020. [Consulta: 8 novembre 2020].
  95. ↑ "Ranking Of The World's Diamond Mines By Estimated 2013 Production" Arxivat 2013-09-21 a Wayback Machine., Kitco, 20 August 2013.
  96. ↑ «USGS Gold Production Statistics».
  97. ↑ «USGS Silver Production Statistics».
  98. ↑ «USGS Copper Production Statistics».
  99. ↑ «USGS Nickel Production Statistics».
  100. ↑ «USGS Lead Production Statistics».
  101. ↑ «USGS Bauxite Production Statistics».
  102. ↑ «USGS Zinc Production Statistics».
  103. ↑ USGS Vanadinum Production Statistics[Enllaç no actiu]
  104. ↑ «USGS Cobalt Production Statistics».
  105. ↑ «USGS Iron Ore Production Statistics».
  106. ↑ «USGS Boron Production Statistics».
  107. ↑ «USGS Molybdenum Production Statistics».
  108. ↑ «USGS Tin Production Statistics».
  109. ↑ «USGS Sulfur Production Statistics».
  110. ↑ «USGS Phosphate Production Statistics».
  111. ↑ «USGS Gypsum Production Statistics».
  112. ↑ «USGS Salt Production Statistics».
  113. ↑ «World Uranium Mining». Arxivat de l'original el 2010-06-26. [Consulta: 26 gener 2022].
  114. ↑ 114,0 114,1 114,2 114,3 «Russia - Economy». A: Encyclopædia Britannica [Consulta: 1r juliol 2021]. 
  115. ↑ 115,0 115,1 «CENTRAL ASIA :: RUSSIA». Central Intelligence Agency. [Consulta: 30 maig 2019].
  116. ↑ «Arable land (% of land area)». The World Bank. [Consulta: 15 juny 2021].
  117. ↑ ; Durisin, Megan «Russia's Dominance of the Wheat World Keeps Growing». Bloomberg L.P., 23-09-2020 [Consulta: 15 juny 2021].
  118. ↑ Shahbandeh, M. «Global barley producers by country 2020/21». Statista, 08-07-2021. [Consulta: 18 juliol 2021]. «"This statistic provides a forecast of barley production volume worldwide in 2020/2021, by country. In that year, Russia produced about 20.63 million metric tons of barley."»
  119. ↑ Shahbandeh, M. «Global leading oats producers 2020». Statista, 12-11-2020. [Consulta: 18 juliol 2021].
  120. ↑ Shahbandeh, M. «Top countries in rye production 2019/2020». Statista, 10-02-2021. [Consulta: 18 juliol 2021].
  121. ↑ Shahbandeh, M. «Sunflower seed production in major countries 2019/20». Statista, 25-02-2021. [Consulta: 18 juliol 2021]. «"Russia is also a major producer of sunflower seeds worldwide, with a production volume of 15.3 million metric tons in 2019/2020."»
  122. ↑ Lustgarten, Abrahm. «How Russia Wins the Climate Crisis». The New York Times, 16-12-2020. [Consulta: 15 juny 2021].
  123. ↑ «The State of World Fisheries and Aquaculture». Food and Agriculture Organization, 2018. [Consulta: 4 febrer 2021].
  124. ↑ Manturov, Denis «Prospects for the Domestic Aircraft Industry». Military Parade, 4, 2009, pàg. 8–9.
  125. ↑ Ionin, Andrey «Russia's Space Program in 2006: Some Progress but No Clear Direction». Moscow Defense Brief. Centre for Analysis of Strategies and Technologies, 2(#8). Arxivat de l'original el 2007-08-27. Arxivat 2007-08-27 a Wayback Machine.
  126. ↑ 126,0 126,1 «The 8th Annual Survey of the Russian Software Export Industry». Russoft, 22-11-2011. Arxivat de l'original el 14 maig 2012. [Consulta: 5 maig 2012].
  127. ↑ «Russian IT market worth $2,4 billion». Silicon Taiga, 26-12-2006. Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 12 novembre 2011].
  128. ↑ «Medvedev's Cabinet compels state-owned corporations to buy Russian technology». Russoft. Arxivat de l'original el 19 desembre 2013. [Consulta: 23 juny 2013].
  129. ↑ «The internet business in Russia: Europe's great exception - The Economist». The Economist, 19-05-2012 [Consulta: 14 març 2015].
  130. ↑ «Most Popular Search Engines in the World – Top Ten List - Tech Robo». Tech Robo. Arxivat de l'original el 2015-05-06. [Consulta: 14 març 2015].
  131. ↑ «Самые популярные поисковые системы в России». Topmira.com. Arxivat de l'original el 13 de març 2016. [Consulta: 8 desembre 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Economia_de_Rússia&oldid=33955609»