Eduardo Álvarez-Rementería Martínez

Eduardo Álvarez-Rementería Martínez

Biografia
Naixement	valor desconegut
Mort	13 maig 1965 Madrid
Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 17 d'abril de 1957
Jesús Aramburu Olarán →
Governador civil de Cadis
30 d'octubre de 1953 – 28 de juny de 1954
← Alfonso Cruz-Conde Conde Manuel Urbina Carrera →
Governador civil de Madrid
28 de juny de 1954 – 14 de juny de 1957
← Carlos Ruiz García Jesús Aramburu Olarán →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	militar, polític
Premis
(1952)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1946)  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild
Llista Procurador a Corts 14 maig 1955 – 17 juliol 1957 – Jesús Aramburu Olarán → Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1952 – 13 abril 1955 ← Carlos Ruiz García Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 13 maig 1949 – 5 abril 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 12 maig 1946 – 6 abril 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 març 1943 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)

Eduardo Álvarez-Rementería Martínez († 13 de maig de 1965) va ser un militar i polític espanyol. Va tenir un paper rellevant durant la Guerra civil, on va manar diverses columnes en el Front andalús. Durant la Dictadura franquista va ocupar diversos càrrecs, va ser procurador a les Corts franquistes i membre del Consell Nacional del Movimiento.

Militar professional pertanyent a l'arma d'infanteria,^[1] en 1936 es trobava destinat a Sevilla amb el rang de comandant.

Membre de la UME i president del comitè militar local de Falange Española, va formar part de la conspiració militar contra la República; va arribar a mantenir una reunió en el seu domicili sevillà amb el comandant José Cuesta Monereo.^{[2][n. 1]} El comandant Álvarez-Rementería seria un dels més estrets col·laboradors del general Gonzalo Queipo de Llano.^[5] Va arribar a actuar com a enllaç del general Emilio Mola,^[1] «director» de la conspiració.

Després del triomf del Cop d'estat a Sevilla, Álvarez-Rementería es va posar al comandament d'una columna que va conquistar les localitats de Carmona, Morón o Lebrija.^[6] El 15 d'agost va sortir de Sevilla al capdavant d'una altra columna amb l'objectiu de conquistar la conca minera de Río Negro, a la província de Huelva.^[7] En el seu camí va conquistar les localitats d'Aznalcóllar, La Granada de Río-Tinto,^[8] Almonaster la Real, Aracena, etc. Posteriorment Álvarez-Rementería va participar en la conquesta de la localitat minera Peñarroya-Pueblonuevo,^[9] partint des d'Hornachuelos, i a la fi de 1936 va rebre el comandament d'una nova columna amb l'objectiu de conquistar la localitat de Lopera —durant l'anomenada ofensiva de l'«Oliva»—.^[10]

Al març de 1937 la seva columna va prendre part en el fallit atac franquista sobre Pozoblanco,^[11] al nord de Còrdova. L'operació, no obstant això, va acabar sent un rotund fracàs davant la dura resistència republicana. A partir de maig de 1937 va passar a manar la 22a Divisió de l'Exèrcit franquista, amb la seva caserna general a Peñarroya.^[12]

Va acabar la contesa amb el rang de coronel.^[1] Durant el règim franquista va ser procurador a les Corts franquistes, així com membre del Consell Nacional de FET y de las JONS. En 1946 va ser ascendit al rang de general de brigada,^[13] i fou nomenat cap de la infanteria divisionària de la División n. 92.^[14] Posteriorment va exercir com a governador civil de Cadis —entre 1953 i 1954—^[15] i Madrid —entre 1954 i 1957—.^[16][17] Al de governador civil també es va unir l'exercici del càrrec de cap provincial del «Moviment». En 1964 va ser un dels subscriptors de la iniciativa a favor de fundar una agrupació de excombatientes de les banderes de Falange.^[18]

Va morir a Madrid el 13 de maig de 1965.^[19]

• Alcalde, Ángel. Los excombatientes franquistas (1936-1965). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2014. ISBN 978-84-16028-63-4. 
• Álvarez Rey, Leandro. Andalucía y la Guerra civil: estudios y perspectivas. Universidad de Sevilla, 2006. 
• Casanova, Julián. The Spanish Republic and Civil War. Cambridge University Press, 2010. 
• Engel, Carlos. Historia de las divisiones del Ejército nacional. Almena Ediciones, 2000. 
• Espinosa Maestre, Francisco. La Guerra civil en Huelva. Diputación Provincial de Huelva, 1996. 
• Espinosa Maestre, Francisco. La justicia de Queipo.. Barcelona: Ed. Crítica, 2006. 
• García Parody, Manuel Ángel. El Germinal del sur: conflictos mineros en el Alto Guadiato, 1881-1936. Sevilla: Centro de Estudios Andaluces, 2009. ISBN 978-84-612-9794-8. 
• Moreno Gómez, Francisco. La Guerra civil en Córdoba: 1936-1939. Ed. Alpuerto, 1985. 
• Martínez Bande, José Manuel. Los años críticos: República, conspiración, revolución y alzamiento. Madrid: Encuentro, 2007. ISBN 84-306-0487-1. 
• Ponce Alberca, Julio. Guerra, Franquismo y Transición. Los gobernadores civiles en Andalucía (1936-1979). Centro de Estudios Andaluces, 2008. ISBN 978-84-691-6712-0. 
• Salas, Nicolás. Sevilla fue la clave: república, alzamiento, Guerra Civil (1931-1939). Castillejo, 1992. ISBN 8480580003.