Es Pantaleu

Aquest article tracta sobre l'illot de Mallorca. Vegeu-ne altres significats a «Pantaleu».
Plantilla:Infotaula geografia políticaEs Pantaleu
Imatge
Tipusillot Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 39° 34′ 37″ N, 2° 20′ 52″ E / 39.5769°N,2.3478°E / 39.5769; 2.3478
EstatEspanya
Comunitat autònomaIlles Balears
IllaMallorca
MunicipiAndratx Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població0 Modifica el valor a Wikidata (0 hab./km²)
Geografia
Superfície0,024 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura0,18 (amplada) × 0,22 (longitud) km
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata

Es Pantaleu és un illot que es troba a 180 metres de la costa, davant la localitat mallorquina de Sant Elm (Andratx). Per un altre costat està a 1.600 metres de l'illa de sa Dragonera. L'illot forma part del Parc Natural de sa Dragonera. La seva superfície és de 25.000 m2, amb una alçada màxima de 28 metres i una llargada de 600 metres.

« Prop de la terra hauia un puget que no's tenia ab la terra, que hauia nom Pantaleu, e hauia de la terra tro a aquel puget un gran tret de balesta »
Jaume I, Llibre dels fets

Fou la primera terra on desembarcà el rei Jaume I al davant de l'estol militar catalano-aragonès-occità que comandava, a l'hora de conquerir l'illa de Mallorca. Va ser allà on es digué la primera missa. El 1234 va ser donada, amb l'illa de sa Dragonera, a Bernat Basset (cognom que ha romàs al topònim Cala en Basset). Des de 1994 és propietat de l'estat.[1] El Govern Balear declarà Sa Dragonera, l'illot des Pantaleu i el de sa Mitjana Parc Natural mitjançant el decret 7/1995 de 26 de gener. En el Parc Natural, l'illot es zonifica com a àrea de reserva Xarxa Natura 2000 : LIC i ZEPA ES0000221 AANP : Area Natural d'Especial Interès d'Alt Nivell de Protecció. Està voltat d'un anell perimetral de territori marí protegit de 100 metres, pertanyent també a la Xarxa Natura 2000.

El topònim

[modifica]
L'illa des Pantaleu

Segons el diccionari d'Alcover i Moll l'etimologia és incerta: Cal rebutjar la que suposava que venia del grec πέντε λαóς, ‘cinc pobles’, perquè la petitesa del lloc no permet aquesta suposició. El nom té certa semblança amb el de l'illa Pantelleria, situada prop de Sicília, que sembla venir del grec πᾶν θαλερóς ‘tot verdejant’.

Joan Coromines llançà la hipòtesi que els navegants grecs que passaven prop de Mallorca l'utilitzaren com a referència, dedicat a Pal·las Atenea. L'evolució seria de Panatenèon > Panetaleo > Pantaleu. Coromines observa, però, l'existència del barri andritxol de Pantaleu i el fet que Pantaleu era un nom de persona (el documenta a Manacor).[2]

Cosme Aguiló, amb bon criteri, veié que aquesta teoria era molt alambinada i inversemblant, fent veure l'abundància del nom Pantaleu en persones de Mallorca dels segles xiii i xiv. També repara en l'existència de dos Sant Pantaleon d'Occitània.[3] Hi podríem afegir San Pantaleu di Gavignano a Còrsega. El nom Pantaleu hauria estat molt abundant a Sardenya i d'allà passà a Còrsega, on almenys hi ha mitja dotzena de santuaris dedicats a aquest sant. La difusió d'aquesta invocació sembla que s'hauria produït durant el període romà d'Orient, a través de Venècia (segle vi i VII dC).[4] Això lligaria amb un Pantaleu romànic precatalà, mossàrab, que és el que haurien reflectit les cròniques de Jaume I i Ramon Muntaner.

Flora i fauna

[modifica]

És l'únic illot del Parc Natural recobert amb un mantell vegetal permanent i amb interès faunístic i florístic. S'han esmentat 69 tàxons de plantes vasculars, repartits en 62 gèneres i 34 famílies. Entre les espècies més destacades podem citar Chamaerops humilis, Rubia balearica, Launaea cervicornis, Medicago citrina (introduïda procedent de Cabrera), Limonium caprariense i Rubia angustifolia. Hi ha una colònia de criança de Calonectris diomedea diomedea (194 parelles el 2001).

Referències

[modifica]
  1. «Pantaleu, Es». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 12. Palma: Promomallorca, p. 342-343. ISBN 84-8661702-2. 
  2. COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. Toponímia antiga de les Illes Balears. Vol. I. Barcelona: Curial, 1989.- (Amb la col·laboració de Josep Mascaró Passarius), p. 221-222.
  3. AGUILÓ, Cosme. Flexió de gènere i de nombre en topònims mallorquins formats per article més antropònim. "Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica" 84 (2002) 23-27
  4. San Pantaleu di Gavignano

Enllaços externs

[modifica]