El Rourell

El Rourell

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 13′ 26″ N, 1° 13′ 06″ E / 41.223863°N,1.218247°E / 41.223863; 1.218247
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Alt Camp
Capital	el Rourell
Població humana
Població	385 (2023) (167,39 hab./km²)
Llars	8 (1553)
Gentilici	Rourellenc, rourellenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	2,3 km²
Banyat per	riu de Glorieta i Francolí
Altitud	114 m
Limita amb	la Masó Vilallonga del Camp Perafort el Morell Vallmoll Alcover
Identificador descriptiu
Codi postal	43142
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43134
Codi IDESCAT	431346
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	39983
Lloc web	rourell.altanet.org

El Rourell és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.

El 2011 tenia 386 habitants, una superfície de 2,32 km² i una densitat de població de 166,38 hab./km².

El nom del Rourell és un derivat de roure, arbre que es troba dibuixat a l'escut del poble.^[1]

• Llista de topònims del Rourell (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El Rourell està situat a 114 metres d'altura sobre el nivell del mar. Situat a 10,5 km de Valls, capital de la seva comarca (Alt Camp), a 13,4 km de Tarragona, i a 113 km de Barcelona. Dins del seu terme municipal hi circulen dos rius, el Glorieta i el Francolí. El seu terme limita al sud amb Vilallonga i el Morell que formen part de la comarca del Tarragonès, al nord amb els municipis d'Alcover i la Masó, a l'est amb Vallmoll i a l'oest amb Vilallonga i Perafort.^[2] El poble és travessat per la carretera T-722 (El Morell-La Masó), esdevé la principal via de comunicació, ja que des del Morell i la Masó es pot accedir ràpidament a la carretera nacional N-240. Actualment s'està construint la A-27 que evitaria l'excessiu tràfic de vehicles, sobretot pesants pel centre dels nuclis de població del nord del Tarragonès i del sud de l'Alt Camp.^[3]

El lloc sembla que originàriament i almenys en part es trobava integrat dins l'extens terme del Codony. Fou donat entre els anys 1150 i 1158 a Berenguer de Molnells per part de Ramon Berenguer IV i de l'arquebisbe Bernat de Tort. En ingressar Berenguer de Molnells a l'orde dels templers, en feu donació i des d'aleshores el Rourell tingué un paper important dins l'organització templera. Així es formà la Comanda del Rourell, depenent de la de Barberà. El 1248 la localitat va ser venuda a Pere de Bardell. Abans de l'extinció de l'orde passà a la mitra tarragonina (en mans de Ènnec de Vallterra. El 1687 va ser venuda a Francesc de Miquel. Hi tingueren drets els Plegamans i els Baldrich, marquesos de Vallgornera, propietaris de gran part del terme. Es pot afirmar, sens dubte, que fins fa pocs anys el Rourell conservava encara aspectes significatius de l'època feudal.^[4][1]

Va formar part de la Vegueria de Tarragona fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833.^[5]

L'edifici més destacable del poble és el casal dels Marquesos de Vallgornera, l'edifici és també anomenat castell. El casal és de planta quadrangular, sense que cap paret seva toqui amb algun altre edifici. Destaquen les seves finestres coronelles (finestres altes i estretes amb una petita columna al centre entre dos arcs) i la porta adovellada. El casal té un bon estat exterior.^[3]

L'església del poble rep el nom de Sant Pere del Rourell en honor de Sant Pere, patró del municipi. El centre de culte està situat a la Plaça de l'Església en la qual hi convergeixen el Carrer Major i el Carrer Fosc. L'edifici data del segle xvii, fou construït damunt d'un altre edifici. L'església és d'estructura molt simple, nau central amb petites capelles laterals de la seva façana pobre en detalls hi destaca una petita rosada. El seu campanar de planta quadrada petita i vuitavat (amb vuit costats) esdevé l'edifici més alt del poble. ^[3]

Anteriorment a la iniciació de les obres de la A-27 dins del terme municipal existia un petit bosc que conservava la típica flora i fauna mediterrània. Actualment el bosc està quasi desaparegut.^[3]

• Festa Major d'Estiu: diumenge abans del 29 de juny, festivitat de Sant Pere.^[6]
• Festa Major d'Hivern: diumenge abans del 17 de gener, festivitat de Sant Antoni.^[6]
• Festa del Sagrat Cor de Jesús: un cop cada deu anys el primer divendres de setembre els carrers del poble són guarnits àmpliament, sobretot amb elements vegetals.^[6]

El 1970 la seva renda anual mitjana per capita era de 75.016 pessetes (450,86 euros).^[5]

El 1983 el terme municipal d'El Rourell comptava amb unes 86 explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees i unes 18 d'entre 5 i 50 hectàrees.^[5]

De les 232 hectàrees del seu terme municipal unes 125 estan conreades. Degut a la seva posició entre dos rius (el Glorieta i el Francolí) hi predominen els conreus de rec, especialment els avellaners que esdevenen el cultiu principal. En els conreus de secà hi destaquen, el garrofer, l'ametller, la vinya i l'olivera. Existeixen un parell de granges de bestiari porcí i aviram.^[3]

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 7 7 8 133 212 469 487 498 489 506

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 536 491 500 447 394 311 296 262 264 264

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 255 252 262 292 309 354 376 384 401 394

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 398 384 372 395 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Rourell

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya