El blues de Pete Kelly
| Pete Kelly's Blues | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Jack Webb |
| Protagonistes | |
| Producció | Jack Webb |
| Guió | Richard L. Breen |
| Música | Arthur Hamilton |
| Fotografia | Harold Rosson |
| Muntatge | Robert M. Leeds |
| Vestuari | Howard Shoup |
| Productora | Mark VII Limited (en)   |
| Distribuïdor | Warner Bros., Netflix i iTunes |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1955 |
| Durada | 95 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Pete Kelly's Blues (en) |
| Gènere | Drama |
| Lloc de la narració | Kansas City |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
          | |
El blues de Pete Kelly (títol original en anglès: Pete Kelly's Blues) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Jack Webb, estrenada el 1955. Ha estat doblada al català.[1]
Pete Kelly és un trompetista que toca amb la seva banda de jazz, coneguda com a "Pete Kelly i els seus Big Seven", en un local de Kansas City. Un dia apareix per allà Frank McCarg, un mafiós que li exigeix ser el seu mànager a canvi del 25% dels guanys i que la seva xicota Rose canti en el grup. Després de negar-se, Frank assassina un dels amics de Pete, i així decidirà acceptar les seves condicions, esperant tenir en el futur l'oportunitat de venjar-se d'ell...
Repartiment
[modifica]- Jack Webb: Pete Kelly
- Janet Leigh: Ivy Conrad
- Edmond O'Brien: Fran McCarg
- Peggy Lee: Rose Hopkins
- Andy Devine: George Tenell
- Lee Marvin: Al Gannaway
- Ella Fitzgerald: Maggie Jackson
- Martin Milner: Joey Firestone
- John Dennis: Guy Bettenhouser
- Jayne Mansfield: Noia
- Nick Fatool: Bateria de jazz
Premis i nominacions
[modifica]Nominacions
[modifica]- 1956: Oscar a la millor actriu secundària per Peggy Lee
- 1959: Grammy al millor àlbum de banda sonora per Dick Cathcart
Referències
[modifica]- ↑ esadir.cat. El blues de Pete Kelly. esadir.cat.
- ↑ «Pete Kelly's Blues». The New York Times.