El falcó maltès (pel·lícula)
The Maltese Falcon  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Fitxa | |
| Direcció | John Huston |
| Protagonistes | |
| Producció | Hal B. Wallis |
| Dissenyador de producció | Robert M. Haas |
| Guió | John Huston i Dashiell Hammett |
| Música | Adolph Deutsch |
| Fotografia | Arthur Edeson |
| Muntatge | Thomas Richards |
| Vestuari | Orry-Kelly |
| Productora | Warner Bros. i Warner Bros. Pictures |
| Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1941 |
| Durada | 101 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | San Francisco |
| Color | en blanc i negre |
| Pressupost | 300.000 $ |
| Descripció | |
| Basat en | El falcó maltès |
| Gènere | cinema de ficció criminal, cinema de misteri, cinema negre, pel·lícula de recerca del tresor i pel·lícula basada en una novel·la |
| Lloc de la narració | San Francisco |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
             | |
El falcó maltès (títol original en anglès The Maltese Falcon) és una pel·lícula dirigida per John Huston l'any 1941. Està doblada al català.[1]
Argument
[modifica]El 1593, els cavallers de l'Orde de Malta van decidir obsequiar l'emperador Carles V amb l'estatueta d'un falcó, realitzada en or massís amb incrustacions de pedres precioses, com a senyal de vassallatge en concedir-los-hi el monarca l'ús de l'illa. Tanmateix, aquesta meravellosa joia no va arribar mai a les mans de Carles V, ja que la galera en la qual era transportada va ser assaltada per uns pirates. Quatre-cents anys després, el detectiu privat Sam Spade (Humphrey Bogart) i el seu soci, Archer, accepten l'encàrrec d'una noia que vol esbrinar on es troba la seva germana, que ha desaparegut al costat de Floyd Thursby, un home sense escrúpols.
Comentaris
[modifica]Està basada en la novel·la del mateix nom de Dashiell Hammett. És la tercera versió que es portà al cinema després de les de l'any 1931 i el 1936. És la primera pel·lícula de John Huston com a director, com a recompensa de la Warner Brothers després de deu anys com a guionista. Se sol considerar com la pel·lícula que marca el començament del cinema negre.
Repartiment
[modifica]- Humphrey Bogart: Sam Spade
- Mary Astor: Brigid O'Shaughnessy
- Gladys George: Iva Archer
- Peter Lorre: Joel Cairo
- Sydney Greenstreet: Kasper Gutman
- Barton MacLane: Tinent Dundy
- Ward Bond: Sargent Tom Polhaus
- Lee Patrick: Effie Perrine
- Jerome Cowan: Miles Archer
- Elisha Cook Jr.: Wilmer Cook
- Walter Huston: Captain Jacobi
Premis i Nominacions
[modifica]- Oscar a la millor pel·lícula (Hal B. Wallis)
- Oscar al millor guió adaptat (John Huston)
- Oscar al millor actor secundari (Sydney Greenstreet)
Referències
[modifica]- ↑ Títol en català a Ésadir.cat
- ↑ «The 12th Academy Awards» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 10 desembre 2023].
