El milagro de Candeal
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Fernando Trueba |
Protagonistes | |
Producció | Fernando Trueba |
Música | Carlinhos Brown i Bebo Valdés |
Fotografia | Juan Molina |
Muntatge | Carmen Frías Arroyo |
Productora | Fernando Trueba P. C. i BMG Music Publishing |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya |
Estrena | 1r octubre 2004 |
Durada | 134 min |
Idioma original | castellà portuguès |
Descripció | |
Gènere | documental |
Premis i nominacions | |
Premis | |
El milagro de Candeal és una pel·lícula documental dirigida per Fernando Trueba l'any 2004. Va obtenir els premis a la millor pel·lícula documental i a la millor cançó original en la XIX edició dels Premis Goya, en 2005.[1] Va ser rodada a una favela amb músics brasilers locals i altres de coneguts.[2]
Argument
[modifica]Documental sobre les iniciatives musicals de Carlinhos Brown, concretament a la comunidade de Candeal, on el poder de la música s'ha convertit en una comunitat especial. Aquest treball s'inicia amb el viatge de Bebo Valdés a Salvador de Bahia, on encara és palesa la influència africana en els costums, religió i música dels seus habitants. A través de Mateus, un músic bahiano, i Carlinhos Brown, coneix la favela afro-bahiana de Candeal. Allí no hi ha armes ni drogues, els seus instruments són amb els quals fan música, gràcies a les iniciatives de persones com Carlinhos, un músic que destina els seus diners a ajudar els altres. Amb processons musicals com la Timbalada, ha convertit aquesta favela en un lloc on s'ha substituït el tràfic de drogues per la construcció d'un conservatori de música, un centre de salut o un estudi on venen a gravar músics de tots els continents, atrets pel so dels instruments.[3][4]
Repartiment
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ El milagro de Candeal al web dels Goya
- ↑ El milagro de los tambores en el Candeal brasileño, El País, 28 de febrer de 2004
- ↑ El milagro de Candeal a Fotogramas
- ↑ Notas de calle en el Candeal, El Mundo, 24 d'octubre de 2004