Eleccions a les cambres de comerç de Catalunya de 2023

Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions a les cambres de comerç de Catalunya de 2023
Tipuseleccions de cambra de comerç, indústria i navegació Modifica el valor a Wikidata
Data20 setembre 2023 Modifica el valor a Wikidata
← 2019 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Lloc webempresa.gencat.cat… Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions a les cambres de comerç de Catalunya de 2023 es van celebrar entre els dies 15 i 20 de setembre del 2023 a les Cambres de Comerç de Barcelona, Manresa i Terrassa.[1]

Les candidatures continuistes van imposar-te clarament tant a Manresa[2] com a Terrassa,[3] mentre que a Barcelona, la candidatura Va d'Empresa, encapçalada per Josep Santacreu[4] va imposar-se a Eines de País-Un Pas Més de la presidenta fins aleshores Mònica Roca, que va perdre 10 vocalies respecte les eleccions anteriors.[5]

Context

[modifica]

Precedents

[modifica]

Aquestes eleccions es van veure afectades per l'anul·lació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del Decret de la Generalitat que va regir les eleccions camerals de 2019 i que, entre altres aspectes, va facilitar el vot electrònic i l'augment de la participació en moltes Cambres. La sentència, però, no va anul·lar ni les eleccions ni el seu resultat i, en tot cas, feia referència exclusivament a les de la Cambra de Barcelona. El Departament d'Empresa de la Generalitat va treballar en el nou Decret que havia de regir les eleccions del 2023,[6] fet que va implicar que fins passat l'estiu no es poguessin celebrar les eleccions camerals.[7][8]

L'empresa Staff Pavillion, que ja va aconseguir la sentència del TSJC contra les eleccions del 2019, va demanar a la Generalitat de Catalunya que anul·lés el concurs obert per a la contractació de l'organització d'aquestes eleccions, amb l'argument que trencava la igualtat entre vot electrònic i vot presencials.[9]

El procés va iniciar-se amb la Resolució EMT/2117/2022, de 4 de juliol, per la qual es donen instruccions sobre l'inici del període i la forma d'exposició al públic dels censos electorals de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya en el procés electoral per a la renovació dels seus òrgans de govern.[10][11]

Candidatures

[modifica]

En el marc de la campanya per la Cambra de Comerç de Barcelona, el 2 de febrer del 2022 l'equip d'Eines de País va assegurar que ja tenia gairebé enllestida la llista de la candidatura, però restava per decidir-ne el nom. Tampoc no van esmentar la persona candidata a presidir la Cambra, atès que les votacions són per a escollir el Ple, i és aquest el que vota qui n'ocupa la presidència. En tot cas la mateixa presidenta en aquell moment, Mònica Roca, però també el vicepresident Toni Fitó, van aparèixer en algunes fonts com a més ben situats.[12]

Les candidatures considerades de l'establishment,[4][13] que van resultar derrotades el 2019, van començar a preparar la recuperació del control de la Cambra de Barcelona, en especial quan el març de 2021 es va produir el relleu de Joan Canadell per Mònica Roca, i la Fundació PIMEC va presentar la candidatura del seu president, José María Torres.[14] Tanmateix, el desembre de 2022, Antoni Cañete, president de PIMEC, va negar que la patronal com a tal tingués intenció de presentar una llista pròpia a les eleccions de 2023, fent referència a la situació sorgida de les eleccions camerals de 2019, on PIMEC ja formava part del Ple en qualitat de patronal, i que moltes de les seves empreses membres es presentaran a les vocalies pels epígrafs corresponents.[15][16]

A la Cambra de Comerç de Tarragona, la seva presidenta, Laura Roigé es va postular per la reelecció el desembre de 2022.[17] A Terrassa, per la seva banda, Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç de Terrassa, també va anunciar el novembre de 2022 que es presentaria a les eleccions del 2023.[18][19]

A Barcelona, l'anterior president de la Cambra, Joan Canadell va confirmar el 12 d'abril que formaria part de la nova candidatura que havia de substituir Eines de País, i de la que també en formarien part l'encara presidenta Mònica Roca i el vicepresident Toni Fitó. Tanmateix, Canadell va descartar d'entrada que s'hi presentés com a presidenciable.[20]

L'abril del 2023 va anar prenent forma la candidatura de Josep Santacreu com a candidat de consens entre les candidatures anomenades de l'establishment a la Cambra de Comerç de Barcelona.[21][22] Foment del Treball i PIMEC van pactar una llista conjunta per a les eleccions per repartir-se a parts iguals les 6 vocalies designades per a organitzacions patronals a la Cambra de Comerç de Barcelona.[23]

La candidatura d'Eines de País es va anomenar Un Pas Més, mentre que la de Santacreu va escollir Va d'Empresa. Un Pas Més va comptar amb el suport previ de l'Assemblea Nacional Catalana, amb candidats mediàtics com Joan Canadell, Ada Parellada o Joan Puigcercós. Per la seva part, Va d'Empresa va tenir el suport explícit d'empreses com Ametller Origen, Colonial, Factorenergia o Fluidra, així com del sindicat de taxistes Élite Taxi, i no es va presentar en epígrafs on s'hi presentaven candidatures independents a les que va donar suport (Banc Sabadell, Saba, Bon Preu, el Col·legi de Farmacèutics i el Gremi d’Hotels).[24]

Calendari

[modifica]
  • 30 de setembre de 2021: es va declarar obert el procés electoral amb l'ORDRE ICT/1074/2021, de 30 de setembre, del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.[25]
  • 5 de setembre de 2022: inici del període d'exposició al públic del cens electoral per part de cadascuna de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya.[10]
  • 3 de maig de 2023: publicació del decret regulador de la Generalitat.[7]
  • 15 de maig de 2023: convocatòria de les eleccions a les diferents cambres de comerç.[26]
  • 15 al 20 de setembre de 2023: celebració de les eleccions camerals, entre el 15 i 19 en format telemàtic i el 20 presencial.[26]

Resultats

[modifica]

Més de 500.000 empresaris i autònoms estaven cridats a participar en les eleccions. A banda de la Cambra de Barcelona, també es van celebrar eleccions per sufragi universal a les de Manresa i Terrassa, mentre que en altres com Lleida ja se sabia qui n'ocuparia la presidència. Es va mantenir el vot telemàtic que s'havia iniciat el 2019, però amb una confirmació addicional per missatge SMS al vot amb certificat digital. Entre el 15 i el 20 de setembre (a les 9 del matí) es va produir la votació electrònica, mentre que la presencial es va fer entre 10 del matí i 5 de la tarda.[24][27]

La participació final a la Cambra de Comerç de Barcelona fou del 2,8% (inferior al gairebé 4% del 2019). Els resultats a la Cambra de Comerç de Barcelona van donar la victòria a Va d'Empresa, encapçalada per Josep Santacreu, que va aconseguir 26 llocs al Ple, als quals calia afegir-hi els d'empreses que no s'havien afegit a la candidatura, però aquesta els va donar suport, mentre que Eines de País-Un Pas Més va aconseguir-ne 21, 10 menys que en les eleccions anteriors on n'havia aconseguit 31.[5]

A la Cambra de Comerç de Manresa, l'anterior presidenta Sílvia Gratacós va poder accedir a poder renovar el seu mandat, atès que la candidatura opositora, Eines de País, només va aconseguir 4 de les 14 vocalies a les que es presentava. La participació fou del 2,6%.[2]

Finalment, a la Cambra de Comerç de Terrassa, amb una participació del 4%, també la llista continuista encapçalada per Ramón Talamàs (La Teva Cambra) va imposar-se en 31 dels 35 epígrafs que es votaven, mentre que Eines de País en va aconseguir 4,[3] amb una d'elles que es va decidir per sorteig de la Junta Electoral en haver-se produït un empat entre ambdues candidatures.[27] Natàlia Cugueró, que havia encapçalat la candidatura en les dues eleccions, i havia estat vicepresidenta de la Cambra en el Ple anterior, no va aconseguir renovar-la en aquesta ocasió en perdre la votació al seu epígraf. Les candidatures independents no van aconseguir guanyar cap epígraf, com en el cas del Banc Sabadell.[28]

Per concloure el procés, només va restar pendent l'elecció dels representants empresarials a Terrassa, així com les 5 vocalies de més aportació voluntària. Les vocalies de més aportació també restava pendent d'assignar-se a Manresa (fins a 9), Reus (fins a 7) i Sabadell (fins a 10). L'òrgan tutelar de les cambres va preveure que tots els plens quedarien constituïts al llarg del mes de novembre.[27]

Reaccions

[modifica]

A Barcelona, un cop coneguts els resultats, Eines de País-Un Pas Més, en paraules de Mònica Roca, l'encara presidenta en aquell moment, va assegurar que les 26 vocalies no eren majoria, i que hi havia marge per negociar amb els independents i fins i tot representants de la candidatura guanyadora i de les patronals.[29]

L'endemà de la victòria electoral, Josep Santacreu, guanyador amb la llista Va d'Empresa, en unes declaracions al programa Cafè d'idees de la periodista Gemma Nierga, va afirmar que calia assegurar l'objectiu fundacional, posar la Cambra al servei d'empreses i autònoms, i va lamentar la baixa participació del 2,6% qualificant-la de «ridícula». Va subratllar també que la gran política s’havia de fer al Parlament i que, des de la Cambra, farien una política econòmica per ajudar al desenvolupament del país.[30]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Resultats provisionals del vot per sufragi de les eleccions 2023 a les cambres de comerç de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 20-09-2023. [Consulta: 22 setembre 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 Blaya, Carles. «Sílvia Gratacòs podrà renovar la presidència de la Cambra de Manresa». Regió7, 20-09-2023. [Consulta: 24 setembre 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Talamàs guanya les eleccions a la Cambra de Comerç de Terrassa». Món Terrassa, 20-09-2023. [Consulta: 24 setembre 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 «La candidatura de l'establishment encén la lluita per la Cambra de Comerç». Vilaweb, 01-07-2023. [Consulta: 24 setembre 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 NacióDigital. «L'establishment recupera el control de la Cambra». Nació Digital, 20-09-2023. [Consulta: 24 setembre 2023].
  6. ↑ «El TSJC ratifica la sentència contra el decret de les eleccions a les cambres». El Món, 29-06-2022. [Consulta: 26 desembre 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Les eleccions pel control de les cambres seran a partir del setembre». NacióDigital, 25-01-2023. [Consulta: 6 febrer 2023].
  8. ↑ «Empresaris i polítics mouen fitxa per a les eleccions a la Cambra de Barcelona». El Nacional, 27-02-2023. [Consulta: 27 febrer 2023].
  9. ↑ Sala, Agustí. «Una empresa demana anul·lar el concurs per al vot electrònic en les eleccions a les cambres». El Periódico, 09-02-2023. [Consulta: 27 febrer 2023].
  10. ↑ 10,0 10,1 «RESOLUCIÓ EMT/2117/2022, de 4 de juliol» (PDF). DOGC, 07-07-2022. [Consulta: 26 desembre 2022].
  11. ↑ «Eleccions 2023». Cambra de Comerç de Barcelona. [Consulta: 26 desembre 2022].
  12. ↑ «L'equip independentista de la Cambra ja té molt avançada la candidatura a la reelecció». NacióDigital, 02-02-2023. [Consulta: 6 febrer 2023].
  13. ↑ «L'establishment fracassa: la Junta Electoral ratifica la victòria de l'ANC». El Nacional, 13-05-2019. [Consulta: 24 setembre 2023].
  14. ↑ «L’establishment comença una ofensiva per recuperar la Cambra de Comerç». Tot Barcelona, 08-03-2021. [Consulta: 26 desembre 2022].
  15. ↑ NacióDigital. «Pimec assegura que «no es presentarà» a les eleccions de la Cambra», 21-12-2022. [Consulta: 26 desembre 2022].
  16. ↑ Llagostera, Carlota Serra. «Pimec convida els seus socis a presentar candidatura per derrotar Eines a la Cambra». Diari Ara, 20-02-2023. [Consulta: 27 febrer 2023].
  17. ↑ Mes, Diari. «Laura Roigé es presentarà a les eleccions de la Cambra de Comerç de Tarragona», 13-12-2022. [Consulta: 26 desembre 2022].
  18. ↑ «Ramon Talamàs presentarà la seva candidatura per revalidar l'actual presidència», 24-05-2023. [Consulta: 5 juliol 2023].
  19. ↑ Massallé, Laura. «Ramon Talamàs: "Em presentaré a la reelecció si no hi ha un relleu continuista"». Diari de Terrassa, 22-11-2022. [Consulta: 26 desembre 2022].
  20. ↑ «Joan Canadell es tornarà a presentar a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona». Vilaweb, 12-04-2023. [Consulta: 12 abril 2023].
  21. ↑ «Elecciones a la Cambra de Barcelona: el candidato del Govern coge impulso ante un independentismo dividido» (en castellà). Economía Digital, 16-05-2023. [Consulta: 26 maig 2023].
  22. ↑ «Un grupo de empresarios impulsa a Josep Santacreu para presidir la Cambra» (en castellà). La Vanguardia, 16-04-2023. [Consulta: 26 maig 2023].
  23. ↑ «Foment del Treball i Pimec pacten una llista conjunta a la Cambra». Vilaweb, 07-06-2023. [Consulta: 24 setembre 2023].
  24. ↑ 24,0 24,1 «Kit bàsic (i de supervivència) per entendre les eleccions a les cambres de comerç». VIA Empresa, 16-09-2023. [Consulta: 24 setembre 2023].
  25. ↑ «[https://www.cambrabcn.org/documents/20182/1016159/Orden+ICT_1074_2021+30+09+2021.pdf Orden ICT/1074/2021, de 30 de septiembre, por la que se declara abierto el proceso electoral para la renovación de los Plenos de las Cámaras Oficiales de Comercio, Industria, Servicios y Navegación de España.]» (PDF) (en castellà). MINISTERI D'INDÚSTRIA, COMERÇ I TURISME, 05-10-2021. [Consulta: 26 desembre 2022].
  26. ↑ 26,0 26,1 «El Govern convoca eleccions a les cambres catalanes per al 20 de setembre». NacióDigital, 15-05-2023. [Consulta: 26 maig 2023].
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 «Resultats definitius del vot per sufragi de les eleccions 2023 a les cambres de comerç de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 29-09-2023. [Consulta: 4 novembre 2023].
  28. ↑ «Radiografia de la victòria de Talamàs a la Cambra de Comerç de Terrassa». Diari de Terrassa, 21-09-2023. [Consulta: 24 setembre 2023].
  29. ↑ «Primeres reaccions a la nit electoral de la Cambra». VIA Empresa, 20-09-2023. [Consulta: 24 setembre 2023].
  30. ↑ «Josep Santacreu : “Nosaltres farem política econòmica per ajudar el país”». El Nacional, 21-09-2023. [Consulta: 24 setembre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_a_les_cambres_de_comerç_de_Catalunya_de_2023&oldid=32637989»