Eleccions al Consell General d'Andorra de 2009

Eleccions al Consell General d'Andorra de 2009
← 2005  2011  →
Data	26 abril 2009
Tipus	eleccions al Consell General d'Andorra
Càrrec a elegir	28 conseller general d'Andorra
Participació
20.298 15.293    75.34٪ 85.43 14.679       ?     319
Resultat de la votació
PS  — Jaume Bartumeu i Cassany coalició política L'Alternativa, Grup d'Unió Parroquial d'Independents, candidat independent 13.067   89.02٪ Parlamentari 11 → 14 3 CR  — Joan Gabriel i Estany coalició política Liberals d'Andorra, Nou Centre, Unió Laurediana, Indpendents d'Ordino 9.768   66.54٪ Parlamentari 11 ApC  — Eusebi Nomen Calvet coalició política Segle 21, Renovació Democràtica, Units per al progrés 5.276   35.94٪ Parlamentari 3 VA 927   6.32٪ Parlamentari 0 → 0

El 26 d'abril de 2009 es varen celebrar eleccions generals andorranes. La candidatura del Partit Socialdemòcrata va ser la més votada i va obtenir exactament la meitat dels escons al Consell General. Això va permetre que el seu líder Jaume Bartumeu Cassany esdevingués el cinquè Cap de Govern d'Andorra i el primer d'ideologia socialdemòcrata, trencant amb el domini liberal. El fet que govern i oposició tinguessin el mateix nombre de consellers (catorze) dificultà la governabilitat. De fet, la legislatura subsegüent va durar només dos anys. Jaume Bartumeu va acabar convocant eleccions anticipades pel 2011.

Les eleccions generals andorranes es regeixen per un principi de vot paral·lel. Cada elector ha d'emetre dos vots en dues urnes diferenciades: Un vot és a una llista tancada d'àmbit nacional amb catorze candidats, i es diposita en una urna blava. L'altre vot és a una llista tancada d'àmbit local (la seva parròquia) amb dos candidats, i es diposita en una urna blanca. Una mateixa persona no pot aparèixer com a candidata a una llista nacional i una de parroquial, i tampoc en dues parròquies diferents.^[1]

S'elegeixen vint-i-vuit consellers generals amb el sistema següent:^[2]

• Catorze consellers representen les set parròquies d'Andorra. A cadascuna d'aquestes, els dos candidats de la llista local més votada són els elegits, seguint el sistema de representació majoritària.^[3]
• Catorze consellers es reparteixen de forma proporcional a partir dels vots que reben les llistes nacionals. El nombre d'escons per a cada llista s'assigna seguint la regla del major residu.^[4]

Cinc llistes van presentar candidatura a la circumscripció nacional:^[5]

• La Coalició Reformista (CR), liderada per Joan Gabriel Estany, i que agrupava:
  • El Partit Liberal d'Andorra, en aquells moments al govern i amb 14 membres al Consell General
  • Nou Centre, el partit successor del Centre Demòcrata Andorrà, aquest darrer partit havia obtingut 2 consellers generals en coalició amb Segle21
  • La Unió Laurediana
  • Els Independents d'Ordino
• El Partit Socialdemòcrata (PS), amb 11 membres al Consell General i Jaume Bartumeu Cassany com a cap de llista
• Andorra pel Canvi (ApC) amb Eusebi Nomen Calvet com a cap de llista i el suport de Renovació Democràtica (que tenien un conseller general) i Segle21 (que havien obtingut dos consellers generals en coalició amb el CDA)
• Els Verds d'Andorra (VA), sense representació parlamentària, liderats per Isabel Lozano
• La Unió Nacional de Progrés (UNP), sense representació parlamentària, liderats per Tomàs Pascual

D'aquests, el Partit Socialdemòcrata fou l'únic que presentà llistes a totes les circumscripcions parroquials, per bé que sempre en coalició amb independents de les diferents parròquies (l'Alternativa) i a Ordino en coalició amb el Grup d'Unió Parroquial Independents. La Coalició Reformista es presentà arreu llevat d'Ordino, en aquesta parròquia els Independents d'Ordino presentaren una llista en el seu lloc. A més, a Sant Julià de Lòria la CR es presentava en coalició amb la Unió Laurediana. Andorra pel Canvi presentà candidatura en solitari a Ordino i Andorra la Vella. També es presentaren a Encamp juntament amb Units per al Progrés, a Escaldes-Engordany en coalició amb Renovació Democràtica i a Sant Julià de Lòria en coalició amb Segle21. Els Verds d'Andorra presentaren llistes a les circumscripcions parroquials d'Encamp, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.^[5]

Per als càlculs de diferència de vots i escons respecte a les eleccions anteriors, els resultats de la Coalició Reformista estan comparats amb els del Partit Liberal d'Andorra, i els resultats d'Andorra pel Canvi estan comparats amb els de Renovació Democràtica.

Partit polític		Candidats	Escons	Diferència d'escons	% en escons
	Partit Socialdemòcrata	28	14	3	50
	Coalició Reformista	26	11	3	39
	Andorra pel Canvi	24	3	2	11
	Verds d'Andorra	20	0	=	0
	Unió Nacional de Progrés	14	0	=	0
Total		84	28	-	100

• Referència: «Eleccions al Consell General 2009». Govern d'Andorra. Arxivat de l'original el 2010-05-30. [Consulta: 26 setembre 2011].

Candidatures		Vots	dif.	% dels vots	dif.	Escons	dif.	% dels escons
	Partit Socialdemòcrata	6.610	1899	45,03	6,96	6	=	42,86
	Coalició Reformista	4.747	353	32,34	8,87	5	1	35,71
	Andorra pel Canvi	2.768	1996	18,86	12,62	3	3	21,43
	Verds d'Andorra	466	33	3,17	0,33	0	=	0
	Unió Nacional de Progrés	88	-	0,60	-	0	-	0
Total		14.679	2303	100		14		100
Vots blancs		478	91	3,13	0,13
Vots nuls		136	20	0,89	0,01
Participació		15.293	2414	75,34%	5,04%
Cens		20.298	4276

• Referència: «Eleccions al Consell General 2009». Govern d'Andorra. Arxivat de l'original el 2010-01-15. [Consulta: 26 setembre 2011].

El següent quadre resum indica els vots rebuts a cada parròquia. La candidatura amb més vots de cada parròquia obté dos consellers generals.

• Eleccions Arxivat 2011-03-25 a Wayback Machine., Govern d'Andorra
• Lleis que regulen la normativa electoral Arxivat 2011-08-29 a Wayback Machine.