Elionor d'Àustria

Plantilla:Infotaula personaElionor d'Àustria

Retrat d'Elionor d'Àustria (1530), de Joos van Cleve, conservat al Museu Condé (Chantilly). Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Eleonore von Kastilien
(pt) Leonor de Austria Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 novembre 1498 Modifica el valor a Wikidata
Lovaina (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 febrer 1558 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Talavera la Real (Província de Badajoz) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortasma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó d'Infants Modifica el valor a Wikidata
Reina consort de França
1530 – 1548
← Clàudia de ValoisCaterina de Mèdici →
Reina consort de Portugal
1518 – 1521
← Maria d'AragóCaterina d'Àustria → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort de Portugal
Reina consort de França Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia dels Habsburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFrancesc I de França (1530–1547)
Manuel I de Portugal (1518–1521) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria de Portugal
 () Manuel I de PortugalElionor d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
ParesFelip el Bell Modifica el valor a Wikidata  i Joana I de Castella Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria d'Habsburg
Caterina d'Àustria
Isabel d'Àustria
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Rietje Koane Modifica el valor a Wikidata
ParentsFerran el Catòlic, avi matern
Isabel I de Castella, àvia materna
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, avi patern
Maria de Borgonya, àvia materna Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 22946390 Modifica el valor a Wikidata


Elionor d'Àustria[1] (Lovaina, 15 de novembre de 1498 - Talavera la Real, 25 de febrer del 1558) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, filla dels reis Joana I i Felip I de Castella. Va ser reina consort de Portugal (1518-1521) pel seu matrimoni Manuel I, però el matrimoni va ser molt breu. El seu fillastre, Joan III, va evitar la seva entrada en un convent, tot i que la reina vídua va retirar-se i va dedicar-se a l'oració. Arran de la Pau de Cambrai va esdevenir reina consort de França (1530-1547) en ser casada amb el rei Francesc I. En tornar a enviudar, va incorporar-se a la cort del seu germà i eventualment va tornar a Castella.[1][2]

Orígens familiars

[modifica]

Nascuda el 15 de novembre de 1498 a la cort de Brussel·les, va ser la filla primogènita de l'arxiduc Felip el Formós i la llavors princesa Joana de Castella. Era neta per línia paterna de Maximilià I d'Àustria i de Maria de Borgonya, i per línia materna de Ferran II d'Aragó i d'Isabel I de Castella. Va ser germana dels emperadors romanogermànics Carles V i Ferran I.[3][2]

Reina de Portugal

[modifica]

Després que el seu pare refusés algunes propostes de matrimoni del duc de Lorena i els reis de Dinamarca i de Navarra,[2] va ser destinada per casar-se amb el príncep hereu de Portugal, el futur Joan III. No obstant això, finalment va haver de fer-ho amb el pare d'aquest, el rei Manuel I, que havia quedat vidu del seu segon matrimoni i va agradar-li el retrat d'Elionor que havien enviat a la cort. El rei va decidir anul·lar el prometatge anterior i va acordar el casament, que va ser ben rebut a Castella.[4]

La cerimònia per poders es va fer a Saragossa el 16 de juliol de 1518, i conclosos els contractes matrimonials, la infanta va marxar cap a Portugal, on va ser rebuda pel seu marit a Crato, on el 24 de novembre es van celebrar importants festes per l'arribada de la reina.[4] El 25 de novembre de 1518 es casà a Lisboa amb el rei Manuel I de Portugal.

D'aquesta unió nasqueren els infants: Carles de Portugal (1520-1521) i Maria de Portugal (1521-1577), senyora de Viseu.

Viduïtat i retir

[modifica]

A causa del disgust d'haver quedat vídua ràpidament, Elionor va voler marxar de palau i internar-se al convent d'Odivelas, però Joan III li ho va impedir i finalment la reina es va retirar a Xabregas, on va fer vida pràcticament idèntica a la d'una religiosa professa.[4]

Reina de França

[modifica]

En virtut de la Pau de les Dames, signada entre el seu germà, l'emperador Carles V, i el rei Francesc I de França, per tal d'asserenar les tensions entre les dues potències. Va suposar la renúncia a ambicions territorials per part de tots, a més del prometatge d'Elionor amb el rei de França, vidu de la seva primera muller, que comportava també un dot d'un milió d'escuts.[5]

En el seu camí cap a França va estar acompanyada del bisbe de Mallorca, Diego Ribera de Toledo.[6] El matrimoni es va celebrar el 4 de juliol de 1530 a l'abadia de Capsieux de Baiona. La coronació solemne de la reina va fer-se a l'abadia de Sant Denís el 5 de març de 1531, i després va ser rebuda amb entusiasme a París. Elionor va viure aïllada a la cort francesa, dedicada a l'oració i la lectura de la Bíblia, mentre el seu marit es lliurava a les seves amants.[4]

Retorn a Castella

[modifica]

En quedar vídua per segona vegada, el 1548 va abandonar França i es va reunir amb el seu germà, Carles V, incorporant-se a la seva cort a Flandes.[2] Va estar present durant la convocatòria d'Estats Generals a Brussel·les, quan l'emperador va deixar els Països Baixos en mans del seu fill Felip i va renunciar les corones de Castella i d'Aragó, que va prosseguir amb l'abdicació de la corona imperial en el seu germà, Ferran.[7]

El 1556 ella i el seu germà van embarcar-se rumb a Castella,[2] i mentre Carles es va instal·lar al monestir de Yuste, Elionor va fixar la seva residència a Guadalajara i després va traslladar-se a Jarandilla de la Vera, des d'on va visitar diverses vegades al seu germà.[7]

Mort

[modifica]

Elionor va morir el 18 de febrer de 1558 a Talavera la Real, mentre tornava de visitar la seva filla, la infanta Maria de Portugal, duquessa de Viseu, a la qual va conèixer per primera vegada, i va intentar-la persuadir, sense èxit, que passés a viure amb ella a Castella.[2][7]

Va ser enterrada originalment a l'església de Santa Maria de la Plaza de Mèrida.[7] El 1574 Felip II va fer traslladar el seu cos al monestir de San Lorenzo del Escorial.[3] El cos va arribar primer a Yuste, on va continuar el camí juntament amb el de l'emperador Carles V fins a arribar a El Escorial, on van ser enterrats provisionalment a l'església vella del monestir. El 1654 va ser traslladat de manera definitiva al Panteó d'Infants.[7] La seva tomba és a la novena cambra sepulcral. A la làpida hi resa HELEONORA, GALLIARVM REGINA i el seu epitafi és Domine, dabis pacem nobis (traduït en català «Senyor, tu ens donaràs la pau»), que té el seu origen en una frase del llibre d'Isaïes de la Bíblia.[8]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Elionor d’Àustria». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 3 gener 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Knecht, Robert J. «Leonor de Austria» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 22 agost 2021].
  3. 3,0 3,1 Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). vol. 2. Madrid: Antonio Marín, 1761, p. 837. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «D. Leonor. Rainha de Portugal» (en portuguès). Diccionario histórico, corográfico, heráldico, biográfico, bibliográfico, numismático y artístico. João Romano Torres - Manuel Amaral, 1904-1915/2000-2015. [Consulta: 22 agost 2021].
  5. Cadenas y Vicent, Vicente de. Doble coronación de Carlos V en Bolonia, 22-24/II/1530 (en castellà). Madrid: Hidalguía, 1985, p. 57-58. 
  6. Fernández Collado, Ángel. Obispos de la provincia de Toledo (1500-2000) (en castellà). Toledo: Estudio Teológico de San Ildefonso, p. 38. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «El traslado del cuerpo de Leonor de Austria, reina de Francia, al monasterio de Yuste (1573)» (en castellà). Archivo General de Andalucía, 01-03-2014. [Consulta: 1r febrer 2023].
  8. Rodríguez Díez, José. «Epitafios del Panteón de Infantes del Monasterio del Escorial y sus fuentes bíblicas». A: Francisco Javier Campos (coord.). El mundo de los difuntos: culto, cofradías y tradiciones (en castellà). Madrid: Ediciones Escurialenses, 2014, p. 848. ISBN 978-84-15659-23-5.