Elogi de l'aigua
| castellà: Elogio del agua | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Tipus | obra escultòrica  | |||
| Creador | Eduardo Chillida | |||
| Dedicat a | aigua | |||
| Creació | 1987 | |||
| Mètode de fabricació | escultura | |||
| Gènere | art públic, escultura monumental i art abstracte | |||
| Moviment | abstracte | |||
| Material | formigó armat | |||
| Mida | 12000 ( ) × 6500 ( ) × 7200 ( ) cm | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Identificador | 6006-1 | |||
| Localització | ||||
| Col·lecció | ||||
| Municipi | el Coll (Barcelonès) | |||
| Localització | parc de la Creueta del Coll | |||
| Adreça | Parc de la Creueta del Coll | |||
| ||||
 | ||||
| Detall de l'escultura i el seu reflex a l'aigua | ||||
Elogi de l'aigua és una escultura del 1987 d'Eduardo Chillida situada al parc de la Creueta del Coll a Barcelona.[1] Es tracta d'una peça massissa de formigó armat des d'on surten quatre braços que es caragolen suspesos mitjançant quatre cables d'acer sobre un estany. Pesa 54 tones i mesura 12 metres d'alçada per 7,2 de llargada i 6,5 d'amplada. L'obra se situa en una antiga pedrera, en una de les zones urbanitzades amb motiu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992, les parets de la qual delimiten i acullen el monument.[2] Aquesta escultura va ser instal·lada el mateix any que l'artista va rebre el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.[3]
Segons el mateix Chillida, l'obra representa el mite de Narcís, que s'enamorà del seu propi reflex en l'aigua i embogí fins a la mort. L'escultura amb els seus quatre braços s'assembla a una mà que intenta atrapar la seva pròpia imatge reflectida a l'estany.[2]
Integració en l'espai
[modifica]Com en altres obres de Chillida, l'autor aconsegueix una gran harmonia entre les línies corbes i rectes, així com entre els espais buits i massissos. L'escultura busca delimitar un espai que constitueix l'essència mateixa de l'obra tant com la matèria, i estableix un diàleg entre matèria i buit.[4] Les grans dimensions, pes de l'obra i el seu caràcter massís n'accentuen l'autenticitat i complexitat, encara que per la seva instal·lació suspesa, adquireixi una lleugeresa que pot observar-se, gràcies a la seva situació, des de diferents punts de vista.[2]
L'escultura presenta una variació important pel que fa a la seva posició espacial: no reposa sobre una base ni s'adossa a un pla:
| « | La creació escultòrica al nostre segle ha analitzat altres formes volumètriques (volum negatiu o còncau, volum obert, volum perforat, volum reticulat i volum transparent) i ha investigat la possibilitat d'una posició flotant de l'escultura en l'espai, bé suspenent-la, bé recolzant-la en un únic punt. | » |
| — Marín Medina (1980) p.15 | ||
Història i descripció
[modifica]El parc de la Creueta del Coll està situat en un turó que forma part del parc dels Tres Turons, al costat de la Mont Carmel i el Turó de la Rovira. Antigament, va ser una pedrera de pedra granítica, per la qual cosa molts veïns el coneixien com la Pedrera. La seva transformació en parc públic es va realitzar gràcies a un projecte de Martorell-Bohigas-Mackay, el 1987. La part principal del parc conté una gran plaça de 6000 m², on destaca un llac que a l'estiu serveix de piscina pública.[5] va ser ornamentat amb diverses obres d'art públic, com ara Elogio de l'aigua, el Tòtem d'Ellsworth Kelly i Sol i Luna, de Montserrat Altet. També estava prevista la instal·lació de l'escultura Cap de Barcelona, de Roy Lichtenstein, que finalment es va col·locar al port.[6]
Eduardo Chillida havia rebut l'encàrrec de confeccionar una escultura de grans dimensions en algun lloc de Barcelona. Ell mateix va escollir l'emplaçament quan el parc encara estava en obres. L'escultura va ser realitzada in situ, amb un encofrat que es va emplenar de formigó, i un cop solidificat es va retirar la carcassa. L'obra de Chillida va ser inaugurada el 2 de maig de 1987 per l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, just l'endemà que l'escultor rebés el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.[7] El 1998 l'escultura es va deixar anar dels cables que la subjectaven i va caure a terra, encara que per fortuna no va patir greus desperfectes, i poques setmanes després va ser restituïda. La seva caiguda, deguda pel que sembla a una fallada a l'ancoratge, va provocar tres ferits.
Elogi de l'aigua és un bloc de formigó de 54 tones de pes suspès sobre la part posterior del llac amb quatre cables d'acer que pengen de la muntanya. És una peça abstracta, de forma quadrada a la part superior, de la qual sorgeixen quatre braços corbs, una fesomia habitual en la producció de l'artista.[8] En el projecte original estava suspès sobre un petit estany transitable per una passarel·la de fusta a la seva part posterior, però després de la caiguda del 1998 l'estany va ser dessecat i es va tancar l'accés a la zona, per prevenir possibles accidents en persones. Amb això es va desvirtuar bona part de la intenció de l'artista, que volia que l'obra es veiés reflectida a l'aigua, com al mite de Narcís, que es va enamorar de la imatge reflectida en un llac. Com el títol indica, l'obra és un homenatge a l'aigua, la qual jugava un factor important en l'apreciació de l'escultura; segons el mateix autor, «jo faig la meitat de l'escultura; l'altra meitat la fa l'aigua».[9]
Eduardo Chillida té dues obres públiques més a Barcelona: Topos V (1986), a la plaça del Rei; i Barcelona 1998 (1998), a la plaça dels Àngels.
Accident
[modifica]Quan feia 11 anys de la inauguració de l'escultura, aquesta va caure sobre el llac, que no tenia aigua, i la projecció dels trossos trencats va ferir 3 turistes.[10] La causa de l'accident va ser el trencament per fatiga i oxidació[11] d'un dels tensors que subjectava l'estructura a les parets de l'antiga pedrera.[12]
Vegeu també
[modifica]- Elogi de l'horitzó, obra de Chillida de 1990.
- Pinta del vent.
- Topos V.
- Art públic de Barcelona.
Referències
[modifica]- ↑ «‘Elogi de l'aigua’, una obra desconeguda de Chillida a la ciutat». BTV. [Consulta: 10 setembre 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Giralt-Miracle (1997) p. 70
- ↑ Giralt-Miracle (1997) p. 101
- ↑ «Elogi de l'aigua de Chillida». Mercè M.Seguer. [Consulta: 10 setembre 2012].
- ↑ Luengo Añón, Mónica «La evaluación de 50 años de Convención del Patrimonio Mundial enfatiza la necesidad de su adecuada implementación». revista PH, 10-10-2022, pàg. 6. DOI: 10.33349/2022.107.5185. ISSN: 2340-7565.
- ↑ Wieviorka, Michel «Ulrich Beck (1944-2015)11La primera versión de este homenaje fue publicada en el diario Liberation, el 5 de enero de 2015. Disponible en: <http://www.liberation.fr/debats/2015/01/05/hommage-a-ulrich-beck_1174370> [Consultado el 10 de abril de 2015. Traducción del original en francés, Lorena Murillo.]». Revista Mexicana de Ciencias Políticas y Sociales, 60, 224, 5-2015, pàg. 349–352. DOI: 10.1016/s0185-1918(15)30013-1. ISSN: 0185-1918.
- ↑ Ajana, Btihaj «Reinventing data protection?». Identity in the Information Society, 2, 3, 25-08-2009, pàg. 355–358. DOI: 10.1007/s12394-009-0025-3. ISSN: 1876-0678.
- ↑ Catasús, Bino; Gröjer, Jan-Erik «Intangibles and credit decisions: results from an experiment». European Accounting Review, 12, 2, 7-2003, pàg. 327–355. DOI: 10.1080/0963818032000089418. ISSN: 0963-8180.
- ↑ Santos, Lorena «Kosme de Barañano: "Hacer una exposición supone el mismo trabajo intelectual que escribir un libro"». UMH Sapiens divulgación científico, 2014, 7, 7-2014, pàg. 16–18. DOI: 10.21134/22553568.2014.7.kb. ISSN: 2386-3358.
- ↑ «Caída a plomo». La Vanguardia, 02-05-1998.
- ↑ Millanes Mato, Francisco; Ripa Alonso, Tomás «Reparación y cuelgue de la estructura "El elogio del agua", de Eduardo Chillida. Resolución del equilibrio de un mecanismo». Hormigón y acero, 2000, pàg. 89-99. ISSN: 0439-5689.
- ↑ «Tres heridos al caer la escultura de Chillida en la Creueta del Coll». El País, 02-05-1998.
Bibliografia
[modifica]
- Giralt-Miracle, Daniel. Fundació Caixa Catalunya. Chillida Leku (en castellà), 1997. ISBN 84-922247-8-9.
- Marín Medina, José. José Luis Férnandez. Cuerpo y forma de su escultura (en castellà). Madrid: Edarcón, 1980. ISBN 84-85451-02-3.