Elsa Schiaparelli

Plantilla:Infotaula personaElsa Schiaparelli

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 setembre 1890 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort13 novembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
8è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDisseny de moda, moda i indústria tèxtil Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDissenyadora de moda
Participà en
12 novembre 2018Jewelry: The Body Transformed (en) Tradueix
Medusa, Bijoux et tabous
All that Glitters (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeWilhelm Frederick Wendt de Kerlor Modifica el valor a Wikidata
FillsYvonne Maria Luisa Schiaparelli Modifica el valor a Wikidata
ParesCelestino Schiaparelli Modifica el valor a Wikidata  i Marchesa Maria de Dominicis Modifica el valor a Wikidata
ParentsGiovanni Schiaparelli, oncle
Berry Berenson, neta
Marisa Berenson, neta Modifica el valor a Wikidata

Lloc webschiaparelli.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0771277 Allmovie: p179044 AFI: 4051
Find a Grave: 41856201 Modifica el valor a Wikidata

Elsa Schiaparelli (Roma, 10 de setembre de 1890 - París, 13 de novembre de 1973) va ser una dissenyadora italofrancesa que va dirigir una casa de moda a la Plaça Vendôme de París des de la dècada de 1930 fins a la dècada de 1950. Voluntàriament provocadora i considerada avantguardista, és famosa per fer servir el seu característic color shocking pink ('rosa impactant') en les seves col·leccions.[1][2]

Junt amb Coco Chanel, la seva gran rival, és considerada com una de les persones més prominents de la moda entre les dues guerres mundials.[3] Els dissenys de Schiaparelli estaven molt influenciats pels dadaistes i pels surrealistes, especialment per Salvador Dalí, que va ser col·laborador seu des de 1936.[4] Els complements i accessoris que produeix la seva casa de moda tenen un toc surrealista destaquen per l'originalitat que els confereixen artistes com ara Alberto Giacometti, Elsa Triolet o Meret Oppenheim.[4] Entre les seves clientes hi havia Daisy Fellowes, l'actriu Mae West i la tenista Lilí Álvarez, per a qui va dissenyar la revolucionària faldilla pantaló que va lluir l'any 1931 en els tornejos Roland Garros i Wimbledon.[5] Schiaparelli no es va adaptar als canvis de la moda després de la Segona Guerra Mundial i la seva casa de costura va tancar l'any 1954.[6]

El 2012, la marca Schiaparelli va renéixer quan la va comprar Diego della Valle, propietari de diverses marques de moda, que havia comprat la firma el 2006 amb l'objectiu de retornar-li l'esplendor. Fixà la seu de nou a París, a la plaça Vendôme, al mateix local que ja havia ocupat Schiaparelli.[6][2]

Notes i referències

[modifica]
  1. «Elsa Schiaparelli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2020].
  2. 2,0 2,1 Nieto, Jessica. «El renacido surrealismo de Schiaparelli». Fuera de Serie, 22-05-2015. [Consulta: 19 juliol 2020].
  3. «Shocking! The Art and Fashion of Elsa Schiaparelli». Philadelphia Museum of Art, 2003. Arxivat de l'original el 2013-09-21. [Consulta: 11 maig 2015].
  4. 4,0 4,1 Palmegiani, Maria Elena «Design della moda ed avanguardie nell’opera di Elsa Schiaparelli» (pdf) (en italià). Liño - Revista Anual de Historia del Arte, 18, 2012, pàg. 111-120 [Consulta: 27 octubre 2024].
  5. Higueras, Laura García. «Lilí Álvarez, la primera deportista olímpica española que revolucionó el tenis con su falda pantalón» (en castellà). elDiario.es, 23-06-2024. [Consulta: 4 juliol 2024].
  6. 6,0 6,1 Díez Garde, José Luís. «Modelo del mes. Vestido Elsa Schiaparelli ca. 1935». Museo del Traje. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 01-02-2018. [Consulta: juliol 2020].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]