Elsa y Fred
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Marcos Carnevale |
| Protagonistes | |
| Producció | José Antonio Félez |
| Guió | Marcos Carnevale, Marcela Guerty i Lily Ann Martin |
| Música | Lito Vitale |
| Fotografia | Juan Carlos Gómez |
| Muntatge | Nacho Ruiz Capillas |
| Vestuari | Nereida Bonmatí Arnau |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina i Espanya |
| Estrena | 11 novembre 2005 |
| Durada | 108 min i 111 min |
| Idioma original | castellà |
| Rodatge | Madrid |
| Color | en color |
| Pressupost | 2.000.000 € |
| Descripció | |
| Gènere | drama i comèdia romàntica |
          | |
Elsa y Fred és una pel·lícula argentina-espanyola de comèdia dramàtica de 2005 dirigida per Marcos Carnevale i protagonitzada per China Zorrilla, Manuel Alexandre, Blanca Portillo i Roberto Carnaghi.
La pel·lícula narra les històries de dos ancians: Elsa, una dona argentina que viu en Madrid i Alfredo, un vidu espanyol que es muda al mateix edifici que Elsa. Després d'un incident quotidià, els dos ancians comencen a conèixer-se i entre ells neix un romanç que tots dos veuen com l'última oportunitat de ser felices.
Sinopsi
[modifica]El dia en què Alfredo (Manuel Alexandre) es muda a un modern edifici de Madrid ajudat per la seva filla Cuca (Blanca Portillo), Elsa (China Zorrilla) xoca el cotxe d'aquesta última per accident i es dona a la fugida. Però el fill de Cuca la veu i li diu a la seva mare qui és la responsable de l'abonyegadura i els fars trencats.
Gabriel (Roberto Carnaghi), el fill d'Elsa s'ofereix a pagar els danys ocasionats signant un xec. La dona se l'emporta a Alfredo perquè li ho doni a la seva filla però inventa que en realitat necessita els diners per a ajudar el seu fill menor que té cinc nens. L'ancià decideix pagar ell mateix la reparació i Elsa li agraeix convidant-lo a menjar a la seva casa.
La solitud que tots dos experimenten aviat fa un vincle que evoluciona fins a convertir-se en amor, malgrat les inicials resistències d'Alfredo, qui segueix afectat per la recent mort de la seva esposa. Elsa decideix prendre la davantera en la relació i fer que l'ancià visqui totes aquestes coses que mai es va permetre.
Repartiment
[modifica]- China Zorrilla… Elsa
- Manuel Alexandre… Fred
- Blanca Portillo… Cuca
- José Ángel Egido… Paco
- Omar Muñoz… Javi
- Roberto Carnaghi… Gabriel
- Carlos Álvarez-Nóvoa… Juan
- Gonzalo Urtizberéa… Alejo
- Fanny Gautier… Laura
- Federico Luppi… Pablo
- Tomás Sáez… Goyo
- Manolo Solo… Doctor 2
- Julián Villagrán… Doctor 1
- Roberto Mosca… Conserge
- Fabrizio Meschini… Grum
Producció
[modifica]Elsa y Fred és la tercera pel·lícula dirigida per Marcos Carnevale, realitzador comunament vinculat a l'àmbit televisiu argentí per ficcions com Soy gitano i Hombres de honor.[1]
El seu objectiu en realitzar la pel·lícula va ser:
| « | «rescatar la idea de l'amor a qualsevol edat, d'una manera pura i sense caure en els estereotips de la vellesa».[2] | » |
El director també buscava homenatjar a Federico Fellini amb aquesta cinta, director al qual admira i amb el qual va tenir contacte per carta.[3]
La pel·lícula es va rodar entre el 22 de febrer de 2005 i el 12 d'abril del mateix any.[4] La filmació va haver de concloure un dia abans de l'esperat a causa de les restriccions imposades després de la mort de papa Joan Pau II, que es va produir el mateix dia en què l'equip va arribar a la ciutat de Roma, on havien de filmar l'escena de la font que emula a La dolce vita.[5][2] El cost de la producció va rondar els 2 milions d'euros.[1] Les filmacions van tenir lloc a Madrid, on ocorre la major part de la pel·lícula i després a Roma.[6]
La cançó Hoy puede ser un gran día, de Joan Manuel Serrat, és usada com leit-motiv del film, presentant-se en una escena a l'inici del mateix i durant els crèdits finals.
L'actriu uruguaiana China Zorrilla va comentar sobre el seu personatge:
| « | És que és una història tan ben escrita per Marcos Carnevale... Si no fos així, Elsa seria una vella insorportable, forassenyada. Però té gràcia i molta tendresa. I té bastantes coses meves, per exemple, el tipus d'humor.[2] | » |
Per part seva, Manuel Alexandre, l'altre protagonista també va donar la seva visió sobre la pel·lícula:
| « | Tota la pel·lícula té contrapunt d'emoció i a vegades d'ironia. Amb China ha estat senzillíssim aconseguir-ho; amb només mirar-nos ja estàvem en situació tal com indicava el guió, però sense res d'això que avui es coneix com a «motivació», fora per riure'ns, fora per plorar.[1] | » |
Repercussió
[modifica]La pel·lícula va tenir una notable presència en la taquilla argentina arrencant en el setè lloc entre les pel·lícules més vistes,[7] pujant més amunt en l'escala en les subsegüents setmanes.[8] Al 6 de novembre de 2005 havia aconseguit més de mig milió d'espectadors.[9] La pel·lícula va arribar a estar en cartellera més d'un any als cinemes de Puerto Rico, tenint així un gran èxit comercial en aquesta illa del Carib. Marcos Carnevale va indicar que "La pel·lícula ha estat un gran èxit en molts llocs del món... Això de Puerto Rico és més que un èxit, és un succés... és un fenomen."[10] A Espanya es va estrenar l'11 de novembre de 2005 i va ser presentada al festival de cinema de Valladolid on va tenir bastant èxit,[11]i fou vista finalment per un total de 124.573 espectadors i aconseguint una recaptació acumulada de 625.817,87 euros.[12] Als Estats Units es va estrenar el 27 de juny de 2008 recaptant al final 189.024 dòlars. La seva recaptació mundial ascendeix a 2.985.837 dòlars, encara que no s'han comptabilitzat les dades de Puerto Rico.[13]
Adaptacions
[modifica]En Mèxic es va estrenar la versió teatral de la pel·lícula el 21 d'abril de 2010, dirigida per José Solé. El personatge d'Elsa anava a ser interpretat per Carmen Montejo però a causa del seu estat de salut va ser interpretat per Beatriz Aguirre mentre que el personatge de Fred va ser interpretat per Ignacio López Tarso; entre la resta del repartiment es troben Aarón Hernán, José Elías Moreno, Robin Vega, Cecilia Gabriela i Luis Couturier.[14]
Als Estats Units es va realitzar una remake en 2014, protagonitzada per Christopher Plummer i Shirley MacLaine en els papers d'Alexandre i Zorrilla.Està produïda pels argentins Nicolás Veinberg i José Levy, els mexicans Matthías Ehrenberg i Ricardo Kleinbaum i el porto-riqueny Osvaldo Rios.[15]
Premis i nominacions
[modifica]| Any | Premi | Categoria | Receptor (és) | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 2006 | Premis Còndor de Plata[16][17] | Millor pel·lícula | - | Nominada |
| Millor actriu | China Zorrilla | Guanyadora | ||
| Millor guió original de ficció | Marcos Carnevale Marcela Guerty Lily Ann Martin | Nominats | ||
| Millor música | Lito Vitale | Nominat | ||
| Millor vestuari | Nereida Bonmatí | Guanyadora | ||
| Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[16] | Millor actor | Manuel Alexandre | Nominat | |
| Millor actriu | China Zorrilla | Nominada | ||
| Premis Goya de 2006 | Premis Goya[16] | Millor actor protagonista | Manuel Alexandre | Nominat |
| 2006 | Premi Sant Jordi de Cinematografia[16] | Millor actor espanyol | Guanyador | |
| Premis de la Unión de Actores de 2006 | Premis de la Unión de Actores y Actrices[16] | Millor actor protagonista de cinema | Guanyador |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Minghetti, Claudio D. «El amor, a pesar de todo». La Nación, 25-07-2005. [Consulta: 1r febrer 2009].[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Sandra Comisso. «No es ridículo ser viejo y amar Cine argentino». Diari Clarín, 18-06-2005. Arxivat de l'original el 2009-08-24. [Consulta: 1r febrer 2009].
- ↑ Cecinini, Azul. «¡Echale la culpa a Fellini!». La Nación, 29-07-2005. [Consulta: 1r febrer 2009].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Box office/business for Elsa y Fred» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2009].
- ↑ «Cine argentino», 10-04-2005. [Consulta: 1r febrer 2009].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Filming locations for Elsa y Fred» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2009].
- ↑ Sirvén, Pablo. «La lección de "Elsa & Fred"». La Nación, 04-09-2005. [Consulta: 1r febrer 2009].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Concurrencia a los cines». La Nación, 06-09-2005. [Consulta: 1r febrer 2009].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Cine argentino». La Nación, 06-11-2005. [Consulta: 1r febrer 2009].[Enllaç no actiu]
- ↑ «"Elsa y Fred", un fenómeno en Puerto Rico». El dia, 08-04-2008. [Consulta: 10 agost 2009].
- ↑ «Conmueven Ang Lee y Elsa y Fred en Valladolid» (en español). El universal, 23-10-2005. [Consulta: 10 agost 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en anglès). Ministerio de Cultura. [Consulta: 21 juny 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Elsa & Fred (2008)» (en anglès). Box Office Mojo. [Consulta: 10 agost 2010].
- ↑ «Alistan ensayos de “Elsa y Fred” con López Tarso y Beatriz Aguirre». El Porvenir, 23-03-2010. Arxivat de l'original el 4 de març de 2016. [Consulta: 10 agost 2010].
- ↑ Elsa & Fred (2014) IMDb
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 «Awards for Elsa y Fred» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2009].
- ↑ «Las nominadas al Cóndor de Plata». La Nación, 29-12-2005. [Consulta: 1r febrer 2009].[Enllaç no actiu]