Emanuele Muzio
 Retrat d'Emanuele Muzio per Giovanni Boldini  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Donnino Emanuele Muzio 24 agost 1821 Zibello (Itàlia) |
| Mort | 27 novembre 1890 (69 anys) París |
| Nacionalitat | Itàlia |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, compositor, professor de veu |
| Gènere | Òpera i música clàssica |
| Professors | Ferdinando Provesi, Margherita Barezzi (en)  i Giuseppe Verdi |
| Alumnes | Clara Louise Kellogg, Adelina Patti i Carlota Patti |
   | |
Emanuele Muzio (Zibello, Parma, 24 d'agost de 1821 - París, Illa de França, 27 de novembre de 1890) fou un director d'orquestra i compositor italià.[1]
Biografia
[modifica]L'abril del 1844, Verdi va assumir Muzio, vuit anys més jove que ell, com a alumne i amanuensis. El coneixia des d'aproximadament 1828 com a protegit del seu propi sogre, Antonio Barezzi.[2] Muzio, que de fet era l'únic alumne de Verdi, es va convertir en indispensable per al compositor. Va informar a Barezzi que Verdi
| « | <"té una amplitud d'esperit, de generositat, de saviesa".> | » |
[3] La relació era fer-se més forta, i Muzio seguia sent un amic de tota la vida. Al novembre de 1846, Muzio va escriure sobre Verdi:
| « | <"Si ens poguessis veure, semblo més un amic, que no pas el seu alumne. Sempre estem junts a l'hora de sopar, als cafès, quan juguem a cartes...; en definitiva, no va enlloc sense mi al seu costat; a la casa tenim una gran taula i tots dos escrivim allà junts, així que sempre tinc el seu consell".> | » |
[4] Muzio va romandre associat amb Verdi durant tota la seva vida, ajudant en la preparació de partitures i transcripcions, i més tard dirigint les estrenes de moltes de les seves obres en les seves estrenes als Estats Units i en altres llocs. Va ser escollit per Verdi com un dels marmessors del seu testament, però va precedir el compositor el 1890.[5]
Muzio va ser director de l'Òpera Italiana a Brussel·les el 1852, així com director a Londres i a l'Acadèmia de Música de Nova York. El 1875 es va establir a París com a professor de cant. Entre els seus alumnes hi ha Carlota Patti i Clara Louise Kellogg.[6]
A més d'un gran nombre de melodies vocals, va compondre les òperes Giovanna la pazza (1852), Claudia (1856), Le due regine (1856), i La Sorrentina (1857).
Per totes les obres, aneu a
[modifica]- Emanuele Muzio (en anglès)
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm, 37, pàg. 807 (ISBN 84-239-4537-5)
- ↑ Phillips-Matz 1993, p. 160.
- ↑ Phillips-Matz 1993, p. 166.
- ↑ Phillips-Matz 1993, p. 192/93
- ↑ Marchesi n.d.
- ↑ Theodore Baker and Alfred Remy, ed. (1919). "Muzio, Emanuele". Baker's Biographical Dictionary of Musicians (3rd ed.). p. 639.
Fonts
[modifica]- Gustavo Marchesi, (n.d.). Muzio [Mussio], (Donnino) Emanuele". Oxford Music Online (ed. en línia). Recuperat el 14 de juliol de 2015 (cal subscriure's)
- Mary Jane Phillips-Matz, (1993). Verdi: una biografia. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-313204-4.
Bibliografia
[modifica]- L'allievo di Verdi: Emanuele Muzio per Gaspare Nello Vetro (Parma: Zara, 1993) (en italià)