Emili Teixidor i Viladecàs
 (2011)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 desembre 1932 Roda de Ter (Osona) |
| Mort | 19 juny 2012 (79 anys) Barcelona |
| Sepultura | Cementiri de Roda de Ter |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Activitat | |
| Camp de treball | Educació, periodisme, escriptura creativa i professional, literatura infantil i juvenil i educació secundària |
| Lloc de treball | Catalunya |
| Ocupació | Escriptor i pedagog |
| Gènere | Narrativa i assaig |
| Moviment | Situació social contemporània |
| Premis | |
| |
Signatura  | |
    | |
Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, 22 de desembre de 1932 – Barcelona, 19 de juny de 2012) fou un pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana.[1] Fou autor de novel·les com L'ocell de foc (un dels clàssics de la literatura juvenil catalana)[2] i Pa negre (que fou adaptada al cinema per Agustí Villaronga).
Biografia
[modifica]Teixidor va néixer el 22 de desembre de 1932[3] a la població de Roda de Ter (Osona). Va estudiar Dret, Filosofia, lletres, Periodisme i Magisteri–,[4] i esdevingué durant anys professor d'institut. En els seus primers anys de formació va coincidir amb Miquel Martí i Pol a l'escola unitària del poble, amb el qual va iniciar una amistat que perdurà al llarg dels anys. La seva vocació literària va sorgir d'un grup d'amics que es van aficionar a la literatura i van formar la Penya Verdaguer, entre els quals hi havia també Martí i Pol.[5] En els primers anys de treball va fer de mestre a la comarca d'Osona, i posteriorment va fundar amb altres companys l'escola Patmos a Barcelona (1958), la qual va dirigir entre 1958 i 1975.[4]
Emili Teixidor va iniciar la seva producció literària a final de la dècada del 1960, en un moment en què hi havia un buit en la literatura infantil i juvenil catalana. Durant un temps va fer de mestre i escriptor a la vegada. Als anys 1970 va participar en algunes revistes com Cavall Fort, Tretzevents i Oriflama, dirigides al públic infantil i juvenil, i també col·laborà en publicacions periòdiques com el Diari de Barcelona, Presència, Avui, El Punt i El País.[2][4] També va escriure guions per a ràdio, televisió i cinema i dues adaptacions teatrals de Serafí Pitarra i Santiago Rusiñol.[6] Es va traslladar a viure a París, on va dirigir una revista enciclopèdia en francès i va fer d'editor.[7]
Al llarg de la seva trajectòria professional rebé molts premis literaris. Destaca l'any 1992, quan fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.[4] El 23 de febrer de 2012 fou reconegut com a doctor honoris causa per la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), primera distinció d'aquest tipus que oferia el centre universitari.[8] Morí el 19 de juny de 2012, als setanta-nou anys, a causa d'un càncer.[2][5]
Obra literària
[modifica]Teixidor fou un dels clàssics moderns de la literatura infantil i juvenil. Les seves obres solen estar ambientades a la plana de Vic de la seva infantesa i se centren en temes referents a la situació social del moment, com ara la Guerra Civil espanyola i la postguerra.[4] S'especialitzà en literatura infantil i juvenil, però també escrigué novel·les per a adults. El seu estil denota un ric vocabulari i un bon domini de la tècnica narrativa.[2]
| « | Abans no existien els nois i noies com a lectors, perquè començaven a treballar als 8 o 9 anys. El gènere és relativament jove, sobretot al nostre país. | » |
| — Emili Teixidor[7] | ||
Inicià la seva producció literària amb les novel·les infantils i juvenils Les rates malaltes (1967), Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L'ocell de foc. Totes elles han esdevingut clàssics juvenils, així com la sèrie de novel·les de la formiga Piga. Pel que fa a la narrativa per al públic adult, s'inicià amb el recull de novel·les breu Sic trànsit Glòria Swanson, tot i que l'obra més aclamada va ser Pa negre (2003). Les seves darreres novel·les foren Laura Sants (2006) i Els convidats (2010),[9] les quals també estan ambientades en la postguerra.[5] Teixidor també ha escrit en castellà com Si lo sé no vengo (1985) o la novel·la Las alas de la noche (1988).[6] L'obra d'Emili Teixidor s'ha traduït al castellà, al farsi, al francès, al gallec, al grec, a l'italià, al neerlandès, al polonès, al portuguès i al romanès.[7][9][10]
En els darrers anys visità escoles i insituts on recomanà a infants i joves que trobessin moments per escriure i gaudir de la lectura.[8] També apuntà que cal incentivar l'interès per la cultura catalana,[5] en un món cada cop més globalitzat, on sembla que tot el que ve de fora ha de ser millor.[11] Defensà la universitat i, especialment, les disciplines que conformen les humanitats, com un espai de reflexió imprescindible pels temps actuals.[10]
El fons bibliogràfic i documental[12] compilat pel pedagog, escriptor i periodista sempre va estar custodiat pel seu productor. A la seva mort, passà a mans del seu hereu, el Sr. Lluís Fernández Sopena, qui el donà a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i des de l'any 2017 es conserva a la sala Emili Teixidor del Campus de Miramarges i és una de les col·leccions especials de la Biblioteca de la mateixa universitat.[13] Inclou documentació i objectes[14] de la seva vida personal (agendes, certificats, etc.) i professional (manuscrits mecanografiats, guions, premis, etc.), i també la seva biblioteca personal, formada per uns 4.400 volums, sobretot llibres d'assaig i novel·les.
Obra publicada
[modifica]La totalitat de l'obra d'Emili Teixidor és la següent:[6]
Novel·les per a infants[modifica]
| Novel·les per a joves[modifica]
Narrativa[modifica]
Assaig[modifica]
|
Premis
[modifica]- 1967: Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Les rates malaltes
- 1980: Premi Crítica Serra d'Or de contes per Sic trànsit Glòria Swanson
- 1992: Premi Creu de Sant Jordi per a la seva trajectòria
- 1995: Crítica Serra d'Or de literatura juvenil per Cor de roure
- 1997: Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles per L'amiga més amiga de la formiga Piga
- 1999: Premi Sant Jordi de novel·la per El llibre de les mosques
- 2003: Premi Joan Crexells de narrativa per Pa negre
- 2004: Premi Lletra d'Or per Pa negre
- 2004: Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada per Pa negre
- 2004: Premi Nacional de Literatura per Pa negre
- 2006: Premi Trajectòria
Referències
[modifica]- ↑ Capdevila, Carles «Entrevista a Emili Teixidor: ‘A Catalunya hi trobo a falta gent que s'ho jugui tot’». Ara [Barcelona], 437, 12-02-2012, p.38-39. ISSN: 2014-010X.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Mor l'escriptor Emili Teixidor als 78 anys». Ara, 19-06-2012 [Consulta: 19 juny 2012].
- ↑ Registre Civil de l'Ajuntament de Roda de Ter. Inscripció núm. 45 del 24/12/1932. Batejat a la Parròquia de Sant Pere de Roda el dia 30/12/1932. Inscripció al llibre de Baptismes núm.62
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Emili Teixidor i Viladecàs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Mor l'escriptor i pedagog Emili Teixidor als 78 anys». 324.cat, 19-06-2012. [Consulta: 19 juny 2012].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Emili Teixidor i Viladecàs al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Emili Teixidor i Viladecàs». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- ↑ 8,0 8,1 «Emili Teixidor, investit doctor "honoris causa" per la Universitat de Vic». 324.cat, 23-02-2012. [Consulta: 19 juny 2012].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Emili Teixidor retrata el feixisme més ordinari de la postguerra». VilaWeb, 17-02-2010. [Consulta: 19 juny 2012].
- ↑ 10,0 10,1 «S'ha mort l'escriptor Emili Teixidor». VilaWeb, 19-06-2012.
- ↑ Corretger i Olivart, Josep Maria «Emili Teixidor i la seva postguera». Lo Càntich. Associació de Relataires en Català, N.11. Paradoxa, 2011, Agost-Octubre 2011. ISSN: 2014-3036 [Consulta: 20 juny 2012].
- ↑ Guia del Fons personal d'Emili Teixidor. Biblioteca i Servei de Gestió Documental, Arxiu i Registre de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. (2017).
- ↑ «Fons Emili Teixidor». Biblioteca UVic-UCC. [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ «Catàleg d'objectes d'Emili Teixidor». Biblioteca i Servei de Gestió Documental, Arxiu i Registre de la UVic-UCC, 2017.
Enllaços externs
[modifica]
- Blog oficial dedicat a la figura de l'escriptor
- «Emili Teixidor i Viladecàs». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- LletrA. «Emili Teixidor i Viladecàs». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
1995: Joan Perucho · 1996: Josep Palau i Fabre · 1997: Pere Gimferrer · 1998: Miquel Martí i Pol · 1999: Jordi Pere Cerdà · 2000: Quim Monzó · 2001: Carme Riera · 2002: Baltasar Porcel · 2003: Màrius Sampere · 2004: Emili Teixidor · 2005: Toni Sala · 2006: Biel Mesquida · 2007: Francesc Serés · 2008: Joan Margarit · 2009: Jaume Pòrtulas · 2010: Miquel de Palol · 2011: Marta Pessarrodona · 2012: Enric Casasses |
.svg)