Empar Fernández Gómez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Barcelona  |
| Residència | Cornellà de Llobregat |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, columnista, catedràtica |
Empar Fernández Gómez (Barcelona, 1962) és una novel·lista, columnista de premsa i professora d'història catalana resident a Cornellà de Llobregat. També ha escrit guions per a documentals històrics i obres de divulgació històrica.
Trajectòria
[modifica]Nascuda al Turó de la Peira de Barcelona, Fernández sabia que volia ser escriptora des de ben petita. El seu pare treballava al magatzem de la editorial Juventud i mai hi van faltar llibres a casa seva. Es va llicenciar en Psicologia Clínica, i tot i que no ha exercit mai, els coneixements adquirits queden reflectits en les seves obres. També es llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i és professora de secundària des de fa molts anys en un institut de secundària de Sant Feliu de Llobregat.[1]
La seva producció literària és força diversa, entre la qual la novel·la negra i de gènere detectivesc hi ocupen un lloc principal. En la seva trajectòria cal destacar la col·laboració amb Judith Pujadó; juntes han publicat Planeta ESO i l'obra satírica 30,40, l'edat amarganta. També ha treballat amb Pablo Bonell Goytisolo; junts han escrit i publicat 6 novel·les entre les quals destaquen la trilogia de gènere policíac protagonitzada pel subinspector Santiago Escalona (Las cosas de la muerte, Mala sangre i Un mal día para morir) o la novel·la històrica La mirada infinita. També ha escrit, en col·laboració amb la Júlia Tardà, La jornada interminable. La novel·la negra ocupa un lloc privilegiat dins la seva producció en solitari; n'ha escrit molta i de qualitat.[1]
Obres
[modifica]La llista d'obres publicades per Fernández, diverses de les quals han estat guardonades, és la següent:[2]
- La ciutat foradada (1998). Guió de cinema. Guanyadora del premi Serra i Moret.
- Horacio en la Memoria (2000). Guanyadora XXV Premi Cáceres 2000 de novel·la curta.
- Para que nunca amanezca (2001).
- Vostres i de la causa. Cornellanenques del 36 (2006). Assaig.
- El loco de las muñecas (2007). Finalista del IX Premi Unicaja de novel·la Fernando Quiñones 2007.
- La jornada interminable. Vida y trabajo de las mujeres andaluzas en Cornellà de Llobregat (2008). Assaig. Coautora amb Júlia Tardà.
- Hijos de la derrota (2008). traduïda al català per la mateixa autora amb el títol Fills de la derrota.
- La cicatriz (2009). Guanyadora Premi Rejadorada de Novel·la Curta.
- Mentiras Capitales (2010).
- Sin causa aparente (2011)
- La mujer que no bajó del avión (2014)
- La última llamada (2015). Finalista al Tenerife Noir 2015.[3]
- Maldita verdad (2016)[4]
- Hotel Lutecia (2017).
- Irina (2018).
- La epidemia de la primavera (2018).
- Líbranos del mal (2020)
- Som uns pringats (2021)
- Será nuestro secreto (2022)
- El miedo en el cuerpo (2023)
- L'accident (2023)
Amb Pablo Bonell Goytisolo
[modifica]- Cienfuegos, 17 de agosto (2004)
- Las cosas de la muerte (2006), trilogia del subinspector Santiago Escalona.
- Mala sangre (2007), trilogia del subinspector Santiago Escalona.
- Un mal día para morir (2009), trilogia del subinspector Santiago Escalona.
- Hombre muerto corre (2012).
- La mirada infinita (2014).
- Líbranos del mal (2020), continuació de la trilogia del subinspector Santiago Escalona.
Amb Judith Pujadó
[modifica]- 30,40 i l'edat amarganta (2004).
- Planeta ESO (2002). Guanyadora del Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Muñoz, Imma «Empar Fernández, a las puertas del éxito» (en castellà). El Periódico, 05-03-2015 [Consulta: 7 maig 2017].
- ↑ «Empar Fernández» (en castellà). Escritoras.com. [Consulta: 5 maig 2017].
- ↑ «La última llamada (Empar Fernández)» (en castellà). Culturamas, 11-06-2015 [Consulta: 7 maig 2017].
- ↑ Soro, Selena «Empar Fernández: “Una societat on un nen s'ha de suïcidar és una societat malalta”». Ara, 23-01-2016 [Consulta: 7 maig 2017].