Engiadinès

Infotaula de llenguaEngiadinès
puter i putèr Modifica el valor a Wikidata
Tipusdialecte i written idiom (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dialecte deromanx Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deAlta Engiadina Modifica el valor a Wikidata
EstatSuïssa Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües gal·lo-rètiques
llengües retoromàniques
romanx
Ladin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologuppe1396 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listroh-upp Modifica el valor a Wikidata
IETFrm-puter Modifica el valor a Wikidata

L'engiadinès és format per dos dels cinc dialectes del romanx,[1] l'aplec de parlars romanxos orientals que comprèn l'alt engiadinès i el baix engiadinès. Aquests parlars són designats també pels seus locutors pel nom de ladí, terme coincident amb el nom ladí de les varietats del retoromànic parlades a diverses valls de les províncies italianes de Bozen, Trento i Belluno, amb les quals no s'ha de confondre. Es distingeix dels altres dialectes, entre altres elements, per la retenció de les vocals anteriors i arrodonides /y/ i /ø/ (escrites ü i ö), que han esdevingut /i/ i /e/ en els altres dialectes.

L'alt engiadinès (anomenat en romanx puter) és una variant dialectal del romanx pròpia de l'Engiadina Alta, a la part oriental del cantó suís dels Grisons. És la primera que va ser escrita i és una de les varietats romanxes amb més tradició literària, i en el segle xix, quan era la variant més parlada. Fou prestigiosa essent la llengua de la zona de turisme aristocràtic al voltant de San Murezzan.[2] El terme puter sembla que deriva de put (farinetes), volent significar menjadors de farinetes[3]

El baix engiadinès (anomenat en romanx vallader i valader en engiadinès[4]) és una varietat del romanx pròpia de l'Engiadina Baixa, a la part oriental del cantó dels Grisons, essent el dialecte amb més parlants actualment[2] i una de les bases de l'actual llengua estàndard, juntament amb el sobreselvà i el surmiran.

Referències

[modifica]
  1. Roché, Dena. «Switzerland's mysterious fourth language» (en anglès). BBC, 28-06-2018. [Consulta: 9 març 2021].
  2. 2,0 2,1 Posner, Rebecca; Green, John N. Bilingualism and Linguistic Conflict in Romance (en anglès). Walter de Gruyter, 1993, p. 233. ISBN 311011724X. 
  3. Ricarda, Liver. Rätoromanisch – Eine Einführung in das Bündnerromanische (en alemany). Gunter Narr, 1999, p. 43. ISBN 3-8233-4973-2. 
  4. Bezzola, Reto R. Litteratura dals rumauntschs e ladins (en romanx). Litteratura dals rumauntschs e ladins, 1979, p. 333.