Enrens

Enrens

Tipus	antic assentament
Localització
42° 21′ 45″ N, 0° 46′ 50″ E / 42.3626°N,0.7806°E / 42.3626; 0.7806
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Jussà
Municipi	Tremp
Geografia
Altitud	1.279,1 m
Identificador descriptiu
Codi postal	22583

El poble desaparegut d'Enrens pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Forma part de l'enclavament d'Enrens i Trepadús, que el 1812 havia estat declarat ajuntament.

En efecte, entre 1812, arran de l'aplicació de la Constitució de Cadis, Enrens i Trepadús formaren ajuntament, que desaparegué en una data encara indeterminada anterior al 1847, ja que el nombre de veïns (caps de família) era només de 2, i així no podia mantenir la independència municipal. En un primer moment s'uní a Casterner de les Olles, i el febrer del 1847 aquest ajuntament s'agregà al d'Espluga de Serra, juntament amb Aulàs, Castellet, Llastarri, els Masos de Tamúrcia i la Torre de Tamúrcia.^[1]

El poble havia nascut a redós del castell d'Enrens, del qual es conserven pocs vestigis, potser com a poble castral seu. El 1787 hi havia 7 habitants entre Enrens i Trepadús. Trepadús, que havia tingut categoria de quadra, pertanyia al monestir de Santa Maria de Lavaix.

A començaments del segle xxi l'antic poble d'Enrens ha desaparegut del tot, i només queda el topònim com a testimoni del seu emplaçament.

L'església d'Enrens era sufragània de la parroquial de Casterner de les Olles. També en depenia la capella de Trepadús, dedicada a la Santíssima Trinitat.

Enrens és un dels topònims d'origen basc, com molts d'altres presents a les terres pirinenques. Joan Coromines^[2] postula el seu origen en errentze, derivat col·lectiu d'erren (espina, punxa). Així, doncs, Enrens equivaldria a espinegar, bosquet de bardisses i esbarzers.

El topònim és documentat des del 979 (Enrrenses), i apareix escrit amb diverses variants al voltant d'aquesta forma en documents dels segles xi i xii: Enrrense, Enrés, Enrrens i fins i tot Rens.

Pascual Madoz passà per Enrens i Trepadús poc abans del 1845. Descriu^[3] l'enclavament com a localidad con ayuntamiento, Quan parla d'Enrens diu que el poble es compon d'una sola casa, ventilada als quatre vents, i en el terme hi ha una altra edificació, que és una casa de Monjes anomenada Trepadús, totes dues d'un sol pis i mala construcció. La casa de Trepadús té una capella, dedicada a la Santíssima Trinitat dins de la qual, per manca de cementiri, enterren els morts. Pertanyia al monestir de monjos bernats de Lavaix, però un cop extingit, els d'Enrens i Trepadús s'han d'espavilar per fer venir el capellà per als serveix setmanals. El terreny és muntanyós, aspre, pedregós i en general de mala qualitat. S'hi conreen uns 12 jornals de terra, practicant l'alternança de camps conreats i camps de guaret, atesa la pobresa de la terra. Les collites són de sègol, ordi i patates. Hi ha una mica de bestiar: ovelles, cabres i bous. Hi ha caça de perdius i molts conills. La població era de 2 veïns i 13 ànimes (vol dir dos caps de casa i tretze persones en total).

• Institut Cartogràfic de Catalunya

• BOIX, Jordi. "La Terreta. Espluga de Serra", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
• GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
• ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial d'Albert Martín, després del 1900.