Enric Casanovas i Roy
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 agost 1882 Barcelona |
Mort | 3 gener 1948 (65 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | escultor |
Membre de | |
Família | |
Fills | Marçal Casanovas i Guerri, Roser Casanovas Guerri i Lluïsa Casanovas i Guerri. |
Enric Casanovas i Roy (Barcelona, 12 d'agost de 1882 - 12 de gener de 1948) fou un escultor català, un dels màxims representants del noucentisme.[1] Va ser el pare de Marçal Casanovas i Guerri, Roser Casanovas i Guerri i Lluïsa Casanovas i Guerri.
Biografia
[modifica]Va estudiar al taller de Josep Llimona i des del 1900, a l'escola de la Llotja de Barcelona i amplià la formació al taller de l'escultor Josep Llimona durant dos anys.[2]
El 1898 participà per primera vegada a una mostra a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Saragossa, on va guanyar una medalla. El 1903 va exposar als Quatre Gats de Barcelona i entre 1904 i 1913 va alternar les estades entre París i Barcelona i va fer amistat amb Picasso,[3] Maillol, Gargallo i altres artistes.[4] Era amic de l'arquitecte gironí Rafael Masó, que li va encarregar una escultura per la Societat Athenea, que finalment no es va fer.
De retorn a Barcelona, va muntar un taller pel qual van passar deixebles com Rebull, Fenosa, Granyer o Josep Viladomat. Va participar amb l'associació Les Arts i els Artistes, de la qual un temps va ser president.
La seva obra està enclavada dintre del mediterranisme, però amb una gran creació renovadora i personal. Va rebre la medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi l'any 1932.
A la Fundació Rafael Masó s'exposa la seva escultura «La Dona del farcell».
Exiliat a França des de l'any 1939, va tornar a Barcelona el 1943, on va morir l'any 1948 als 66 anys.
Obres destacades
[modifica]- Dona del farcell. Fundació Rafael Masó (c. 1906)
- Persuasió. (1913) Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona [5]
- Pagesa mallorquina. (1916) Museu Municipal de Tossa de Mar
- Mallorquina (1916). Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona
- Flora (1917)
- Monument al Dr. Benaprés (1917). Sitges (Barcelona)
- Monument a Narcís Monturiol (1918). Figueres
- Nu Femení (1924) - Museu Nacional d'Art de Catalunya [6]
- Monument al poeta Joan Alcover (1926). Mallorca
- La nena de la coloma (1929). Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona
- La dona de la poma (1932). Sala Parés Barcelona
- Noia nua (1935)
- Dona asseguda (1942)
- Dona del camp (1943)
- Nu d'esquena. Relleu (1944)
- Cap de nena. Biblioteca Museu Víctor Balaguer[7]
- Enric Casanovas. La dona del farcell (c. 1906). Fundació Rafael Masó
- Persuasion (1913) - Museu Nacional d'Art de Catalunya
- La Joventut i l'Amor (1914) - Museu Nacional d'Art de Catalunya[8]
- Nu Femení (1924) - Museu Nacional d'Art de Catalunya
- Figura femenina a la plaça de Catalunya de Barcelona
- Dona asseguda, a la plaça de Vila Arrufat de Sabadell
Referències
[modifica]- ↑ Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. MNAC, 2004, p. 280. ISBN 84-8043-136-9.
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors: ruta del modernisme, Barcelona. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 64. ISBN 978-84-96696-02-0.
- ↑ Playà Maset, Josep «El dia que Picasso fou Pau de Gósol. Les amistats barceloneses del pintor malagueny». La Vanguardia, 13-10-2015, pàgs. 30-31.
- ↑ Serra: el arte de la cerámica. Madrid: Ministerio de Cultura, Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación, 2005. ISBN 84-8181-218-8.
- ↑ «Persuasió». Museu Nacional d'Art de Catalunya.
- ↑ «Nu femení». Museu Nacional d'Art de Catalunya, 05-12-2013. [Consulta: 13 novembre 2023].
- ↑ Trullén, Josep Maria (dir). Guia de les Col·leccions del Museu. Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 2001, p. 104. ISBN 84-931438-3-9.
- ↑ «La Joventut i l'Amor». Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Bibliografia
[modifica]- Alix Trueba, Josefina. Escultura española 1900-1936: Palacio de Velázquez, Palacio de Cristal, Parque del Retiro, Madrid, 23 de mayo-22 de julio de 1985. Madrid: Ministerio de Cultura, Dirección General de Bellas Artes y Archivos, 1985. ISBN 8474834120.
- E. Casanovas : [exposició a la Galeria d'Art Àmbit, Desembre 1988 - Gener 1989]. Barcelona: Àmbit Serveis Ed, 1988. ISBN 8474564662.
- Falgàs, Jordi, ed.. Casa Masó: vida i arquitectura noucentista. Girona: Triangle postals / Fundació Rafael Masó, 2012.
- Domèniec Vives, Ignasi. Els Masó: artistes i col·lecionistes, The Masó family: artists and collectors. Girona: Fundació Rafael Masó /Úrsula llibres, 2017.
- Pla, Josep. «Enric Casanovas, escultor». A: Homenots. Tercera sèrie. Obra completa, volum. 21. Destino.