Enrique Dupuy de Lome y Paulín

Plantilla:Infotaula personaEnrique Dupuy de Lome y Paulín

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Enrique Dupuy de Lôme Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 agost 1851 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juliol 1904 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
9 de febrer de 1891 – 5 de gener de 1893
22 d'abril de 1899 – 20 de novembre de 1900
CircumscripcióAlbaida
  Ambaixador d'Espanya als Estats Units Estats Units[1]
29 de juliol de 1883 – 29 de gener de 1884
30 de setembre de 1892 – 2 de març de 1893
6 de maig de 1895 – 11 de febrer de 1898
  Ambaixador d'Espanya al Regne d'Itàlia
1903 – 1904
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Premis
Modifica el valor a Wikidata
Llista
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata

Enrique Dupuy de Lome y Paulín (València, 1851 - París, 1904) era un empresari, diplomàtic i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia

[modifica]

Era fill de Santiago Lluís Dupuy de Lôme i germà de Federico Dupuy de Lome y Paulín. Estudià dret a la Universitat de Madrid i el 1872 ingressà al cos diplomàtic. El 1873 fou enviat a l'ambaixada espanyola al Japó, i després fou destinat a Brussel·les, Montevideo, Buenos Aires, París i Washington DC.

Membre del Partit Conservador, mercè la seva amistat amb Francisco Silvela fou cap de llista per Albaida a les eleccions generals espanyoles de 1891, i fou elegit diputat. Fou ambaixador d'Espanya als Estats Units d'Amèrica poc abans de la Guerra Hispano-estatunidenca, i es va veure obligat a dimitir a causa d'una carta (coneguda com a carta De Lome) que va enviar a José Canalejas, interceptada per un espia cubà i publicada al New York Journal el febrer de 1898, on desqualificava greument el president William McKinley, i que el magnat William Randolph Hearst presentà com una greu insult al poble nord-americà.[2]

Després de guerra Silvela el nomenà subsecretari del Ministeri d'Estat i fou escollit novament diputat per Albaida a les eleccions generals espanyoles de 1899, tot i que no arribà a ocupar l'escó perquè fou nomenat ambaixador a Itàlia. Va rebre les grans creus de l'Orde d'Isabel la Catòlica, de l'Orde de Carles III, l'Orde del Toisó d'Or, l'Orde de l'Àguila Vermella i la Legió d'Honor.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ De fet el seu títol oficial era encarregat de negocis (chargé d'affaires)
  2. ↑ Reasoner, Harry (Narrator). (1991). The World's Political Hot Spots: The Philippines. (The Audio Classics Series) [Audio Recording]. Nashville, TN: Knowledge Products. Carmichael and Carmichael Inc.
  3. ↑ Juan Manuel López de Azcona, Ignacio González Casasnovas, Esther Ruiz de Castañeda Minería iberoamericana: Biografías mineras, 1492-1892, S. 145, Juan Felipe Leal, Carlos Arturo Flores Villela, Eduardo Barraza, Anales del cine en México, 1895-1911: 1898: Primera parte. Una guerra

Bibliografia

[modifica]
  • Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.184. ISBN 9788495484802. 
  • Mario G. Losano, Viaggiatori spagnoli nel Giappone occidentalizzato. Spanish travelers in Japan westernized, “Revista de Historiografía” (Madrid), 2012, n. 2, pp. 150–168.

Enllaços externs

[modifica]
  • Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enrique_Dupuy_de_Lome_y_Paulín&oldid=29891958»