Enrique Fernández Viola

Enrique Fernández
	;
Nom original	(es) Enrique Fernández Viola
Biografia
Naixement	Enrique Fernández Viola; 10 de juny de 1912; Montevideo, Uruguai
Mort	6 d'octubre de 1985; Montevideo, Uruguai
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol
Activitat	1931 -
Esport	futbol
Posició a l'equip	Davanter
Anys
Clubs professionals
Anys	Equip
1930-1931	Nacional
1931	Talleres (RE)
1931-1932	Independiente
1933-1935	Nacional
1935-1936	FC Barcelona
1936-1937	Nacional
Selecció nacional
Anys	Equip
1933-1935	Uruguai
1935-1936	Catalunya
Equips entrenats
1946	Nacional
1947-1950	FC Barcelona
1950-1952	Nacional
1953-1954	Reial Madrid
1955-1956	Colo-Colo
1957-1959	Sporting CP
1959-1960	Reial Betis
1961-1962	Uruguai
1962	Gimnasia La Plata
1964	River Plate
1965	Palestino
1966	Gimnasia La Plata
1967	Gimnasia La Plata
1967-1969	Uruguai
	Llista
Trajectòria
	Equip
	Selecció nacional
	Entrenador

Enrique Fernández Viola (Montevideo, 10 de juny de 1912 - Montevideo, 6 d'octubre de 1985^[1]) fou un futbolista i entrenador de futbol uruguaià.

Trajectòria

El gener de 1935, mentre jugava al Nacional de Montevideo, Fernández guanyà amb la selecció de l'Uruguai el Campionat Sud-americà de l'any 1935. Després fitxà pel FC Barcelona on, dirigit per Franz Platko i Patrick O'Connell, ajudà a guanyar el Campionat de Catalunya dos cops i arribà a la final de la Copa d'Espanya de 1936. Jugà 17 partits de lliga i marcà 8 gols en aquesta competició i un total de 39 partits i 22 gols al club. Durant aquests anys jugà tres partits amb la selecció catalana de futbol, un d'ells el 19 de gener de 1936, al Camp de Les Corts en un partit d'homenatge a Josep Samitier davant el SK Sidenice de Txecoslovàquia.^[2] En esclatar la Guerra Civil, Fernández es trobava a Montevideo i el club li va dir que no tornés.

Després de la seva retirada com a futbolista per una lesió de genoll, Fernández inicià una brillant carrera d'entrenador iniciada el 1946 al Nacional, amb el qual guanyà el campionat local. El 1947 retornà al Barça on, dirigint un brillant grup de jugadors entre els quals hi havia Velasco, Ramallets i Estanislau Basora, aconseguí guanyar dues lligues consecutives els anys 1948 i 1949, i una Copa Llatina aquest darrer any. El 1950 fou reemplaçat per Ferran Daucik.

Fernández retornà al Nacional de Montevideo, on guanyà una segona lliga el 1950. Posteriorment entrenà el Reial Madrid de Di Stefano, Gento, Miguel Muñoz, Luis Molowny i Héctor Rial i guanyà la lliga, la primera del club blanc des de 1933. També entrenà el Reial Betis durant 10 partits la temporada 1959-60, la selecció uruguaiana el 1961 i el Gimnasia La Plata.