Eosina

L'eosina (del grec εωs eos, aurora) és un colorant i un desifectant, en forma de pols vermell cristall, del grup dels trifenilmetans derivat de la fluoresceïna, d'ús àmpliament estès en l'àmbit industrial, des de la indústria tèxtil fins a l'estudi biològic i histològic. També s'utilitza per a la coloració de la benzina. La seva fórmula és C₂₀H₆Br₄Na₂O₅.^[1]

L'eosina és un compost àcid, la propietat de la qual està basada en la seva polaritat negativa, que li permet enllaçar-se amb constituents cel·lulars de càrrega positiva. Per aquest motiu acoloreix components i orgànuls citoplasmàtics, col·lagen i fibres musculars, però no els nuclis (que són bàsicament àcids nucleics i estan carregats negativament). Aquells components que es tenyeixen amb eosina són coneguts com a acidòfiles o eosinòfils. La coloració resultant de la tinció amb eosina és rosada-taronja per citoplasmes, i vermell intens en el cas dels eritròcits. És fortament fluorescent, encara que aquesta característica és molt poc utilitzada.

L'eosina és un colorant molt usat en tincions de vitalitat. Com que és un colorant aniònic (càrrega negativa) no penetra a l'interior cel·lular a menys que la membrana sigui permeable. Això només succeeix en cèl·lules mortes. Per tant, en una tinció amb eosina es troben cèl·lules amb l'interior tenyit (mortes) i cèl·lules només tenyides en el seu entorn (vives).

Se sol utilitzar juntament amb l'hematoxilina, un colorant bàsic, per a tincions generals (s'anomena llavors tinció d'hematoxilina-eosina).

L'eosina s'empra també com a desinfectant de la pell en virtut de les seves propietats bacteriostàtiques (majoritàriament contra bacteris Gram-positius) i fungistàtiques, en particular, contra fongs pertanyents al gènere Candida. A més, l'eosina també està dotada d'activitat anti-exsudant, mitjançant la qual es produeix una reducció de la secreció d'exsudat, afavorint així la cicatrització i la reepitelització de la pell ferida, abrasada o escaldada. L'eosina com a desinfectant de la pell està disponible en formulacions adequades per a ús tòpic i, en particular, per a aplicació cutània, especialment receptada per a dermatitis causades pels bolquers en nadons en forma de solució cutània al 2%.^[2]

• Durfort i Coll, Mercè. Iniciació a les tècniques histològiques vegetals i animals i nota sobre les tècniques de transparentat. vol. 18 de Monografies de les Seccions de Ciències. Institut d'Estudis Catalans, 2006, p. 98. ISBN 9788472838833. 
• Sheehan, Dezna; Hrapchak, Barbara. Theory and practice of Histotechnology (en anglès). 2a edició. The C.V. Mosby Company, 1980.