Ericals

Ericals

Ericales
Rhododendron simsii
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Subregne	Viridiplantae
Ordre	Ericales Bercht. i J.Presl, 1820

Les ericals (Ericales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les astèrides i s'hi inclouen 22 famílies^[1] i més de 12.000 espècies agrupades en 346 gèneres,^[2][3] el que representa més del 4% del total de les angiospermes.^[4] Els fòssils més antics s'han datat en uns 90 milions d'anys.^[5]

Aquest ordre inclou formes arbòries, arbustives, lianes i plantes herbàcies, i presenta una distribució cosmopolita, amb espècies presents tant a climes tropicals com subàrtics. Entre les seves espècies n'hi ha que són econòmicament importants, sigui pels seus usos alimentaris, com el te (teàcies) o els kiwis (actinidiàcies), ornamentals, com ara les prímules o els ciclamens (primulàcies), o com a font de fusta d'alta qualitat com el banús (ebenàcies).^[4]

Aquest ordre va ser descrit per primer cop l'any 1820 a l'obra O přirozenosti Rostlin : obsahugjej gednánj o žiwobytj rostlin pro sebe a z ohledu giných žiwoků, podlé stawu nyněgss ylo znanj, pýtwn rostlin : názwoslowj audů, hospodářstwj gegich, rozssjřenj po semi a způsob rostlinář zřjditi a zacowati pels botànics Friedrich von Berchtold (1781 – 1876) i Jan Svatopluk Presl (1791 – 1849).^[6]

A la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les ericals hi ha les 22 famílies següents:^[7]

La família més nombrosa és la de les ericàcies amb més de 4.000 espècies^[8] agrupades en 121 gèneres,^[9] entre els que destaquen els gèneres Rhododendron, amb més de 1.000 espècies^[10] i Erica amb més de 800.^[11] La segueix la família de les primulàcies, amb unes 2.600 espècies^[12] agrupades en 56 gèneres^[13] entre aquests en destaquen Ardisia, amb més de 730 espècies,^[14] i Primula, amb més de 540.^[15] La tercera família per nombre d'espècies és la de les sapotàcies, amb més de 1.200 espècies^[16] agrupades en 74 gèneres,^[17] entre els que destaquen Pouteria, amb 170 espècies,^[18] i Palaquium i Planchonella amb més d'un centenar.^[19][20] Les ebenàcies són unes 800 espècies^[21] i hi destaca el gènere Diospyros amb 778.^[22] Entre les actinidiàcies cal ressaltar el gènere Saurauia amb 395^[23] de les 430 espècies de la família.^[24] A la família monotípica de les simplocàcies hi ha 410 espècies,^[25] i a la família de les teàcies cal destacar el gènere Camellia que conté 237^[26] de les 375 espècies de la família.

Els següents noms científics són sinònims d'Ericales:^[2]

A la primera versió del sistema de classificació APG (1998) va reconèixer l'ordre de les ericals amb una composició de 24 famílies.^[27] A la segona versió, APG II (2003) l'ordre era format per 23 famílies,^[28] Halesiaceae va ser integrada dins Styracaceae, es va afegir la família Maesaceae, Pellicieraceae es va integrar dins Tetrameristaceae, es va afegir Pentaphylacaceae, que a la primera versió era dins del grup de les famílies de posició incerta, i Ternstroemiaceae es va integrar amb Pentaphylacaceae. A la tercera versió, APG III (2009), l'ordre era format per 22 famílies,^[29] Maesaceae i Ternstroemiaceae van ser integrades dins Primulaceae, es van afegir Mitrastemonaceae i Sladeniaceae i es va suprimir Myrsinaceae. A la quarta versió, APG IV (2016), no ni va haver canvis pel que fa a les famílies que formen part de les ericals.^[7]

En l'antic sistema Cronquist (1981) l'ordre de les ericals incloïa un petit grup de famílies dins la subclasse Dileniidae:^[30]

• Ericaceae
• Cyrillaceae
• Clethraceae
• Grubbiaceae
• Empetraceae
• Epacridaceae
• Pyrolaceae
• Monotropaceae

Al sistema Takhtajan (1997), l'ordre de les ericals era molt petit, només contenia cinc famílies, i era dins del superordre Ericanae, que formava part de la subclasse Dileniidae:^[31]

• Clethraceae
• Cyrillaceae
• Ericaceae
• Epacridaceae
• Empetraceae

• Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
• Soltis, Pamela S.; Folk, Ryan A.; Soltis, Douglas E. «Darwin review: angiosperm phylogeny and evolutionary radiations» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B, 2019, pàg. 1-14. DOI: 10.1098/rspb.2019.0099.
• B. C. J. du Mortier (1829). Analyse des Familles de Plantes : avec l'indication des principaux genres qui s'y rattachent, tom 28, Tournai, Imprimerie de J. Casterman, 1829.
• Christenhusz, Maarten J. M.; Fay, Michael F.; Chase, Mark. W.. Plants of the world. An illustrated encyclopedia of vascular plants (en anglès). Kew Publishing and The University of Chicago Press, 2017. ISBN 9781842466346. 
• Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981. ISBN 0-231-03880-1. 
• S. Jansen, T. Watanabe, P. Caris, K. Geuten, F. Lens, N. Pyck, E. Smets (2004). The Distribution and Phylogeny of Aluminium Accumulating Plants in the Ericales. Plant Biology (Stuttgart) 6, 498-505. Thieme, Stuttgart. (Available online: DOI | Abstract Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.)
• W. S. Judd, C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2002). Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, 2nd edition. pp. 425-436 (Ericales). Sinauer Associates, Sunderland, Massachusetts. ISBN 0-87893-403-0.
• E. Smets, N. Pyck (Feb 2003). Ericales (Rhododendron). In: Nature Encyclopedia of Life Sciences. Nature Publishing Group, London. (Available online: ELS Site Arxivat 2011-05-13 a Wayback Machine.)
• Arne A. Anderberg, Bertil Stahl, Mari Kallersjo «Maesaceae, a New Primuloid Family in the Order Ericales s.l.». Taxon, 49, 2, May 2000, pàg. 183-187.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquiespècies