Erinacea
 Eriçó (Erinacea anthyllis) a l'Alzina d'Alinyà (Alt Urgell) | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Subfamília | Faboideae |
| Gènere | Erinacea  Adans., 1763 |
.svg){kind=icon}
Erinacea és un gènere de plantes amb flor lleguminoses. Comprèn una sola espècie l'eriçó (Erinacea anthyllis) que és autòctona als Països Catalans.[1]
És una mata molt ramificada i compacta que forma coixins arrodonits amb aspecte d'eriçó, les tiges acaben en espines llargues i gruixudes. Fa de 10 a 30 cm d'alt. Les fulles són oblongues d'uns 5 mm. Floreix d'abril a juny amb flors amb la corol·la d'un blau clar. El llegum és oblong, comprimit i pilós de 12 a 20 mm de llargada.
Viu a carenes ventoses i llocs més aviat àrids a la muntanya mediterrània i submediterrània poc plujosa de l'interior de Catalunya i del País Valencià, però manca a les Balears. La seva distribució mundial és la d'un oròfit (de muntanya) a l'oest de la conca del Mediterrani.
Referències
[modifica]- ↑ Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Barcino, 1984-2001. ISBN 8472265919.
-
-
Inflorescència. A l'Alzina d'Alinyà (Alt Urgell) -
A Sant Mamet (la Noguera) -
