Ernst Lindemann

Plantilla:Infotaula personaErnst Lindemann

El Kapitän zur See Ernst Lindemann com a comandant del cuirassat Bismarck el 24 d'agost de 1940 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 març 1894 Modifica el valor a Wikidata
Altenkirchen (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 maig 1941 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
oceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
SepulturaDahlem Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómarineoffizier Modifica el valor a Wikidata
Activitat19131941
Carrera militar
LleialtatImperi Alemany Imperi Alemany (fins a 1918)
Alemanya República de Weimar (fins a 1933)
Alemanya nazi Alemanya Nazi
Branca militarExèrcit Alemany Kaiserliche Marine
República de Weimar Reichsmarine
Pavelló de la Kriegsmarine Kriegsmarine
Rang militarKapitän zur See Kapitän zur See
Comandant de (OBSOLET)Cuirassat Bismarck
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 13191353 Modifica el valor a Wikidata


Ernst Lindemann (Altenkirchen, 28 de març de 1894 - oceà Atlàntic, 27 de maig de 1941), fou un marí alemany, capità de navili especialitzat en artilleria, assignat com a comandant del cuirassat Bismarck en 1939.

Biografia

[modifica]

Va ingressar a la Marina Imperial l'1 d'abril de 1913, de forma condicional, degut al fet que no complia amb certs requisits físics. Va servir en el creuer pesat Hertha. L'abril del 1914 va passar a l'escola naval de Mürwik i en 1915 obté el grau d'alferes de navili, ocupant els primers llocs de la seua promoció. Va servir especialment en navilis pesats, en estats majors durant la Primera Guerra Mundial. En 1918, va ingressar a l'Escola d'Artilleria naval de Kiel, escollint l'especialitat d'artilleria.

El 1920, formant files en la Kriegsmarine, serveix en el cuirassat pesat Hannover com a part de l'Estat Major amb seient en Berlín. El 1925, és promogut a tinent de navili i és destinat a l'Estat Major de l'Estació Naval del mar Bàltic amb seient en Kiel. Més tard serveix com a director de tir artiller en els cuirassats DKM Elsass i en el DKM Schleswig Holstein.

Serveix després com instructor de tir en l'Escola d'Artilleria naval de Kiel i és ascendit a capità de corbeta en 1932. Aqueix mateix any, funge[Cal aclariment] com a director de tir en el nou cuirassat de butxaca, Admiral Scheer. En 1936, és promogut a capità de fragata, als 42 anys, i serveix en Operacions en l'Estat Major. En 1938, se'l nomena Capità de Navili i serveix com comandant en l'Escola d'Artilleria naval de Kiel.

A causa de la seua especialitat en artilleria naval, els seus extraordinaris dots, lliurament professional i zel en el deure, amb més de 26 anys de brillant full de serveis, és nomenat en 1939 comandant del cuirassat Bismarck i se li encomana el dur al seu navili i tripulació a la posada a punt d'operativitat. Lindemann sentiria gran orgull per ser comandant d'un dels cuirassats més moderns i potents d'Alemanya; de fet, no permetia que se li cridara "la nau" si no davant ell s'havia d'emprar la forma masculina en referir-se al Bismarck com "el buc".

El cuirassat Bismarck en fase de preparatòria (encara no està instal·lat el telèmetre de cofa)

Home de trets molt aguts, relativa baixa alçària, incansable treballador i rigorós de la disciplina, era no obstant això molt benvolgut per la seua tripulació donada la seua condició de líder innat sense ser superb.

Sota la seua adreça el cuirassat va ser col·locat en condició de comissió de servei en la Kriegsmarine en 1941, Hitler va assistir a la cerimònia d'allistament el 10 de maig d'eixe any.

Lindemann es va esforçar per dur a límit d'exigència a la seua tripulació, sobretot en les pràctiques de control d'incendis, maniobres de petroli en alta mar, reemplaçament de baixes i a més en tir artiller. Quant al tir artiller amb les grans peces va aconseguir notables progressos en el centrat de tir, gràcies a l'excel·lent adreça de tir del cuirassat, però no en la defensa antiaèria que va quedar en estat deficient per la falta de temps. És més, aquesta deficiència va quedar de manifest en l'atac que rebria de part dels Swordfish del HMS Ark Royal, el 26 de maig.

Quan Hitler va visitar el Bismarck ja llest per a salpar, pròxim a començar l'Exercici Rhin el 10 de maig, Lindemann va conduir al Fuhrer per les dependències d'aquest. Hitler va quedar molt satisfet de la professionalitat de la seua tripulació.

Durant la batalla de l'Estret de Dinamarca, el 24 de maig de 1941, el cuirassat Bismarck va donar fruits de l'excel·lent condició operativa de la seua artilleria principal en centrar i enfonsar a la sisena andanada a l'orgull de la marina britànica, el HMS Hood.[1]

Va suggerir a l'almirall Günther Lütjens acabar amb el malmès HMS Prince of Wales, però davant la negativa d'aquest últim, va sostenir una agra discussió en el pont de comandament distanciant-se de Lutjens.

Després de l'atac dels Swordfish que invalidaren al Bismarck no va poder alçar la moral de la seua tripulació sumint-se ell mateix en un estat d'apatia fins al final del cuirassat.

Va morir al comandament del seu buc el 27 de maig de 1941.

Notes

[modifica]
  • Linndeman sempre va estar a "prova" en la Kriegsmarine, mai se li va fer notificar que estava totalment acceptat, a pesar dels seus ascensos.
  • Quan Günther Lütjens va ser nomenat Almirall d'Esquadra en 1940, la personalitat en extrem reservada d'aquest va produir en Lindemann un buit comunicacional; a més Lutjens era molt autoritari i tancat en les seues decisions. Lindemann sens dubte, va xocar amb la personalitat granítica de Lutjens a bord del Bismarck. Açò va quedar demostrat puix Lindemann, durant el combat del 24 de maig en l'Estret d'Islàndia, va voler liquidar al malmès HMS Prince of Wales, greument avariat; i Lutjens atenint-se estrictament a les directives, va ordenar seguir rumb, Lindemann va pretendre convèncer-lo en cas contrari i "va haver-hi mal temps" en el pont del Bismarck. En cas d'haver entaulat combat amb el HMS Prince of Wales, és molt probable que s'haguera anotat un altre triomf per al Bismarck, ja que el tir del Prince of Wales va ser més precís que el Hood, sens dubte hauria rebut algunes avaries majors a canvi del triomf.
  • Lindemann no va perir a conseqüència del combat mateix del 27 de maig, probablement per no trobar-se en el pont blindat en aqueix instant (va rebre un impacte lateral directe de 15" del Rodney) sinó que, segons la versió del sobrevivent, el baró Burkard von Müllenheim-Rechberg, quan el Bismarck es va recolzar per a enfonsar-se, Lindemann àdhuc indemne va ascendir al torrotito (punta de la proa) i en posició de salutació militar es va enfonsar amb el seu navili.

Premis i Honors

[modifica]

Menció al Wehrmachtbericht

[modifica]
Data Text original en alemany publicat al Wehrmachtbericht Traducció
Dimecres, 28 Maig 1941 'Wie schon gestern bekanntgegeben, wurde das Schlachtschiff "Bismarck" nach seinem siegreichen Gefecht bei Island am 26. Mai abends durch den Torpedotreffer eines feindlichen Flugzeuges manövrierunfähig. Getreu dem letzten Funkspruch des Flottenchefs Admiral Lütjens ist das Schlachtschiff mit seinem Kommandanten Kapitän zur See Lindemann und seiner tapferen Besatzung am 27. Mai vormittags der vielfachen feindlichen Übermacht erlegen und mit wehender Flagge gesunken.[7] Com s'informà ahir, el cuirassat Bismarck, després de la seva victoriosa batalla prop d'Islàndia, el 26 de maig va ser impactat per un torpede d'un avió enemic i quedà immaniobrable. Segons el darrer missatge radiofònic del Comandant de la Flota Admiral Lütjens, el cuirassat va ser derrotat per forces enemigues molt superiors i enfonsat amb les banderes onejant amb el seu comandant Capità Lindemann i la seva valenta tripulació, el 27 de maig abans del vespre.

Referències

[modifica]
  1. Osborne, Eric W. Cruisers and battle cruisers: an illustrated history of their impact. ABC-CLIO, 2005, p.55 (Battle Orders, n.18). ISBN 184176986X. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Grützner 2010, p. 212.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Grützner 2010, p. 213.
  4. Fellgiebel 2000, p. 292.
  5. Fellgiebel, Colton and Rogers 2003, p. 239.
  6. Scherzer 2007, p. 507.
  7. Die Wehrmachtberichte 1939–1945 Band 1, p. 542.

Vegeu també

[modifica]