Escac continu

Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

En el joc dels escacs, l'escac continu o xec continu és una situació en la qual un jugador pot forçar les taules mercès a una sèrie sense fi de xecs. Aquesta situació es dona normalment quan el jugador que fa l'escac continu no pot fer escac i mat, i a més, si deixés de fer xecs donaria al rival l'oportunitat de guanyar. Les taules per escac continu no formen part actualment (tot i que ho havien estat) del reglament dels escacs; de tota manera, l'escac continu normalment deriva en taules ja sigui per triple repetició de jugades o per la regla dels cinquanta moviments, tot i que usualment els jugadors fan abans taules per mutu acord. (Burgess 2000:478)

L'escac continu pot també ocórrer en altres variacions dels escacs, tot i que les regles relatives a aquesta situació poden ser diferents. Per exemple, fer escac continu no està permès (seria una derrota automàtica per qui el fa) tant al shogi com al xiangqi.

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

Les blanques juguen, i aconsegueixen taules per escac continu, començant amb 1. De8+.

En aquest diagrama, les negres tenen molt de material d'avantatge: una torre, un alfil, i un peó, una circumstància que normalment seria decisiva. Però les blanques, que tenen el torn de joc, poden fer taules per escac continu:

1. De8+ Rh7

2. Dh5+ Rg8

3. De8+ etc (Reinfeld 1958:42–43).

La mateixa posició es repetirà aviat res cops, de manera que les blanques podran reclamar taules per triple repetició, o bé els jugadors acordaran taules abans.

Unzicker vs. Averbakh

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

L'escac continu treu a les negres de les dificultats en què estan immerses.

Al segon diagrama, que il·lustra la partida Unzicker versus Averbakh, Interzonal d'Estocolm de 1952,^[1] les negres (els toca jugar) es veuran forçades a donar una de les seves torres pel peó-c blanc (per evitar-ne la promoció o bé a capturar la dama coronada després de la promoció). Poden, nogensmenys, explotar la feblesa de l'estructura de peons del flanc de rei amb:

1... Txc7!

2. Dxc7 Cg4! (amenaçant 3...Dh2#)

3. hxg4 Df2+

aconseguint taules per triple repetició mercès als escacs a h4 i f2.

Hamppe vs. Meitner

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

Tot i tenir molt de material de menys, les negres forcen taules per escac continu.

A la partida clàssica entre Carl Hamppe i Philipp Meitner a Viena 1872,^[2] després d'una sèrie de sacrificis les negres forcen escac continu a partir de la posició del diagrama:

16...Ab7+!

17.Rb5 (17.Rxb7?? Rd7 18.Dg4+ Rd6 seguit de ...Thb8#)

17...Aa6+

18.Rc6 (18.Ra4?? Ac4 i 19...b5#)

18...Ab7+ ½-½

Leko vs. Kramnik, Corus, 2008

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

Posició després de 24. Dxf5.

A la partida entre Péter Lékó i Vladímir Kràmnik al Torneig Corus de 2008, les negres varen poder assolir les taules per escac continu:^[3]

24... Db4+

25. Ra2 Da4+

26. Rb2 Db4+

27. Rc1 Da3+

28. Rb1 ½–½

Fischer vs. Tal, Leipzig, 1960

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

Posició després de 21. Rh1xg2.

L'escac continu va permetre en Mikhaïl Tal salvar les taules contra Bobby Fischer en aquesta partida de 1960,^[4] jugada en la 14a Olimpíada, quan en Tal era el Campió del món regnant. En aquesta posició les negres varen jugar 21... Dg4+ i es van acordar les taules (Evans 1970:53). (Després de 22. Rh1 llavors 22... Df3+ 23. Rg1 Dg4+ força l'escac continu.)

N.N. vs. Desconegut

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

Posició final

L'Oxford Encyclopedia of Chess Games, Volum 1 (1485-1866) inclou totes les partides conservades fins al 1800 (Levy & O'Connell 1981:ix). L'exemple més antic d'escac continu que hi surt és una partida entre jugadors desconeguts, el 1750: N.N. versus N.N., 1750 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.0-0 (les regles de l'enroc encara no s'havien estandarditzat en aquell moment, i per això les blanques van moure el seu rei a h1 i la torre a f1) Cf6 5.Cc3 Cg4 6.d3 0-0 (les negres mouen el rei a h8 i la torre a f8) 7.Cg5 d6 8.h3 h6 9.Cxf7+ Txf7 10.Axf7 Dh4 11.Df3 Cxf2+ 12.Txf2 Axf2 13.Cd5 Cd4 14.Ce7 Cxf3 15.Cg6+ Rh7 ½-½ en vista que 16.Cf8+ Rh8 17.Cg6+, etc. (Levy & O'Connell 1981:9) Els següents exemples d'escac continu al llibre són dues partides, ambdues jugades el 1788 entre Bowdler i Philidor, amb en Philidor donant avantatge de peó i jugada (Levy & O'Connell 1981:12).

Les taules per escac continu es trobaven en el passat entre les regles dels escacs (Reinfeld 1954:175), (Reinfeld 1958:41–43). Howard Staunton les donava com una de les sis maneres d'entaular una partida a The Chess-Player's Handbook (Staunton 1847:21). Però aquesta regla ja no existeix, perquè l'escac continu sempre condueix a taules per triple repetició o per la regla de les cinquanta jugades. A més, si un jugador manifesta que farà escac continu, els contendents normalment acorden les taules (Hooper & Whyld 1992).

• Reglament dels escacs
• Desperado
• Ofegat

• Burgess, Graham. The Mammoth Book of Chess. 2nd. Carroll & Graf, 2000. ISBN 978-0-7867-0725-6. 
• Evans, Larry. Modern Chess Brilliancies. Fireside, 1970. ISBN 0-671-22420-4. 
• Hooper, David; Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess. 2a. Oxford University Press, 1992. ISBN 0-19-866164-9. 
• Levy, David; O'Connell, Kevin. Oxford Encyclopedia of Chess Games, Volume 1 (1485-1866). Oxford University Press, 1981. ISBN 0-19-217571-8. 
• Reinfeld, Fred. How To Be A Winner At Chess. Fawcett, 1954. ISBN 0-449-91206-X. 
• Reinfeld, Fred. Chess in a Nutshell. Pocket, 1958. 
• Staunton, Howard. The Chess-Player's Handbook. Londres: Henry G. Bohn, 1847.  (1985 Batsford reprint, ISBN 1-85958-005-X)

• Diagrama que mostra un escac continu