Església de Sant Miquel (Hamburg)

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Església de Sant Miquel
Imatge
Façana nord i torre
Nom en la llengua original(de) Hauptkirche Sankt Michaelis Modifica el valor a Wikidata
EpònimSant Miquel Arcàngel Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia
Arquitecte1647: Peter Marquardt i Christoph Corinus
1786: Johann Leonard Prey i Ernst Georg Sonnin
Construcció1647-1669
1786
1906 - 2011
Cronologiaincendi 1750, 1906
bombardeig 1944-45
Dedicat aSant Miquel Arcàngel Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicBarroc
Materialmaons, fusta, coure
reconstrucció de 1907: acer i formigó
Mesura27 m (Alçada
Campanar132 m (torre)
Localització geogràfica
PaísAlemanya
LocalitzacióHamburg-Neustadt
Map
 53° 32′ 54″ N, 9° 58′ 44″ E / 53.54833°N,9.97889°E / 53.54833; 9.97889
Monument cultural d'Hamburg
Identificador12093
Plànol

Planta de Sonnin (1786)
Activitat
DiòcesiEsglésia Evangèlica Luterana a l'Alemanya Septentrional Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Evangèlica a Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Lloc webst-michaelis.de Modifica el valor a Wikidata

L'església de Sant Miquel, dedicada a Sant Miquel Arcàngel (en alemany, St. Michaelis), però anomenat habitualment Der Michel («en Miquel») és l'església protestant principal d'Hamburg i una de les més famoses de la ciutat. És un dels símbols de la ciutat i la seva torre figura al mig de l'escut de la ciutat.

És l'església en estil barroc més important del nord de l'Alemanya. És la tercera església al mateix lloc. La primera va ser construïda entre 1647 i 1669 per les arquitectes Peter Marquardt i Christoph Corinus al barri Neustadt (ciutat nova, l'eixample incorporat el 1625 dins de les muralles de la ciutat. El 10 de març de 1750 un llamp va tocar la torre que va encendre's i caure a la nau del temple, que va cremar completament.

El 1786 va construir-se una nova església segons els plans de Johann Leonhard Prei i Ernst Georg Sonnin. Aquesta va encendre's el 1906 quan a la torre es va calar foc durant obres de restauració. La manera de reconstruir-la va ser controvertida entre la població que volia reconstruir-la tal qual era i els que volien un disseny nou.[1] Finalment, va optar-se per a una reconstrucció tot i reemplaçar els elements de fusta per a formigó i acer. Durant la Segona Guerra Mundial la nau principal va sofrir dels bombardejos de l'operació Gomorra, a la fi de juliol del 1943. El 1952 va ser restaurada exteriorment.

Després de 25 anys d'obres, al 29 de novembre de 2009, l'interior totalment restaurat va ser inaugurat.[2]

Els orgues

[modifica]

En Miquel té cinc orgues, un orgue romàntic a la cripta, l'orgue de Marcussen & Søn al rerecor, un orgue Steinmeyer, un orgue distant al teulat, i des del 2010 l'orgue barroc per la fàbrica Tilmann Späth, dedicat a Carl Philipp Emanuel Bach.[3][4]

Referències

[modifica]
  1. Jan Friedrich Hanselmann (redactor), Rekonstruktion in der Denkmalpflege. Texte aus Geschichte und Gegenwart, Stuttgart, Editorial Fraunhofer IRB Verlag, 2009, pàgines 38 i següents, ISBN 978-3-8167-7825-7
  2. Matthias Gretzschel, Das Geheimnis des Schall-Lochs, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 24 d'octubre de 2009,
  3. 676 Pfeifen für die neue Michel-Orgel, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 20 de novembre de 2010, (traducció: 676 tubs per a l'orgue nou d'en Miquel)
  4. Überkront und blitzeblank, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 3 d'agust de 2010

Enllaços externs

[modifica]