Espai públic

S'anomena espai públic l'agrupació dels diferents exteriors urbans,[1] en oposició als espais privats, on el pas pot ser restringit, generalment per criteris de propietat privada, reserva governamental o altres.

L'espai públic és aquell espai de propietat pública, "domini" i ús públic, separat formalment de la propietat privada. Per fer certes activitats individuals o col·lectives (festes, fires, etc.) que impliquin la seva ocupació cal sol·licitar permís a l'Ajuntament, i si es realitza una activitat econòmica cal disposar de llicència municipal.[2]

Referències

[modifica]
  1. Delgado, Manuel. «Què vol dir «espai públic»?». Diari de Girona, 07-06-2010. [Consulta: 4 gener 2013].
  2. «ELS ESPAIS PÚBLICS, ESPAIS DE CONVIVÈNCIA». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-10-11. [Consulta: 4 gener 2013].

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Jürgen Habermas (2005), Història i crítica de l'opinió pública. La transformació estructural de la vida pública, Ed Gustavo Gili, Mèxic i Barcelona, 1986.
  • Bernard Miège, La société conquise parell la communication, prenguis 1 et 2, Presses Universitaires de Grenoble, Grenoble, 1996 (T.1) et 1997 (T.2).

Enllaços externs

[modifica]