Esparver comú
 | Per a altres significats, vegeu «esparver (desambiguació)». |
Accipiter nisus  | |
|---|---|
_male_-20200308_(2).JPG) | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | ocell, insectes i Esciúrids |
| Esperança de vida | 4 anys |
| Pes | 110 g 22,5 g 150 g 290 g |
| Envergadura | 0,67 m |
| Nombre de cries | 4,2 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22695624 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Accipitriformes |
| Família | Accipitridae |
| Gènere | Accipiter |
| Espècie | Accipiter nisus (Linnaeus, 1758) |
| Tipus taxonòmic | Accipiter |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Falco nisus |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
L'esparver comú,[1] esparver,[2][3] astoret[4] o falcó torter i falcó de tords a les Balears (Accipiter nisus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).[5][6] Es troba a zones forestals temperades d'Europa, Àsia i Àfrica. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[7]
Morfologia
[modifica]
És una au d'entre 28 i 38 cm de longitud i una envergadura entre els 60 i els 80 cm. Les femelles són molt més grosses que els mascles. L'ala d'una femella sol mesurar entre 20 i 25 cm i la d'un mascle entre 16 i 21 cm.
El seu pes oscil·la entre els 94 i 173 grams els mascles i entre 208 i 380 grams les femelles.
El mascle d'esparver té les parts superiors de color gris pissarra i que al cap li forma una caputxa uniforme que li arriba a la base dels ulls, ben separat de les galtes de color vermellós. Les parts inferiors tenen franges de color vermellós que tendeixen a difuminar-se als laterals en un color més homogeni. La cua té quatre o cinc bandes fosques (3 d'elles completament visibles) visibles tant per la part superior com la inferior.[8] Té les ales curtes i arrodonides i mentre vola, vista des de baix, les ales es veuen clarament barrades. Sol tenir l'iris de color taronja, tot i que pot anar de color groc fins al taronja vermellós. Ens els mascles tendeix a enfosquir-se amb l'edat.[9]
Les femelles presenten la part superior de color gris bru i les parts inferiors de color més blanquinós, amb franges de color marronós i a vegades vermellós. El dibuix de la cara destaca més que el del mascle degut a la presencia d'una cella clara i fina que contrasta amb la resta de la cara que és més fosca. L'iris normalment és groc o ataronjat.
Els joves sé solen assemblar més a la femella adulta. El plomatge adult s'assoleix a l'edat d'un any.
Subespècies
[modifica]Reproducció
[modifica]
Aprofita un arbre (generalment, un pi) per fer-hi el niu, a base de branques que hi transporta. Realitza una sola posta anual, entre abril i juny. Habitualment pon entre 4 i 5 ous (en alguns casos fins a 7). La femella els cova entre 33 i 35 dies. L'eclosió dels ous és asíncrona i els joves emprenen el vol al cap d'uns 30 dies aproximadament.[9]
Alimentació
[modifica]És molt voraç i caça tant al descobert com a l'aguait, pardals, estornells, fringíl·lids, talps, ratolins, insectes, etc.[10]
Hàbitat
[modifica]Prefereix boscos més humits que els de l'astor. Se’l troba per tota Europa i s'expandeix per totes les regions temperades i subtropicals. Es comú en la majoria de zones boscoses de la distribució geogràfica i també en zones més obertes i amb arbres més dispersos.[7]
Distribució geogràfica
[modifica]Viu a gairebé tot Euràsia. Nia i hiverna al Principat de Catalunya i al País Valencià, i a les Balears només hiverna.
Costums
[modifica]Només allà on existeix bosc demostra ésser un caçador hàbil, ràpid i que basa el seu èxit en el factor sorpresa. És migrador parcial a l'hivern i arriba fins al sud del Sàhara.
És una au solitària, com a molt viu en parella. Durant les migracions no forma grups. Normalment és silenciós excepte en període reproductiu. És una au migratòria regular i es desplaça normalment entre setembre i octubre.
Protecció
[modifica]És una espècie protegida. Les seves principals amenaces i causants del descens de la seva població són la caça, l'ús de plaguicides, l'explotació dels seus nius, la destrucció de l'hàbitat per mitjà de tales i incendis, la col·lisió amb els cables elèctrics i la molèstia de l'home durant la nidificació.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Esparver comú». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 26 desembre 2022 (català)
- ↑ «esparver». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Diccionari Normatiu Valencià
- ↑ https://dlc.iec.cat/Results?EntradaText=astoret&operEntrada=0
- ↑ «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022. [Consulta: 30 novembre 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 279. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 BirdLife International. «Eurasian Sparrowhawk. Accipiter nisus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 26 desembre 2022].
- ↑ Murray (F.S.A.L.), James A. The Avifauna of the Island of Ceylon: A Systematic Account with Descriptions of All the Known Species of Birds Inhabiting the Island, Also Observations on Their Habits, Nidification, &c, and Tables of Their Geographical Distribution Throughout India (en anglès). Asian Educational Services, 2005. ISBN 978-81-206-1974-6.
- ↑ 9,0 9,1 Gianni Ravazzi, Gianni. El gran libro de las rapaces diurnas (en castellà). Barcelona: De Vecchi Ediciones, 2017, p. 36-37. ISBN 9781683254430.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 36-37. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs
[modifica]
- Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya. (català)
- BirdLife International (2004). Esparver vulgar. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 5 de juny del 2008 (en anglès).
- Fotografies i enregistraments sonors de l'esparver vulgar. (anglès)
- Hàbitat i comportament social d'aquesta espècie. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)