Espernallac
Santolina chamaecyparissus | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asterales |
Família | Asteraceae |
Tribu | Anthemideae |
Gènere | Santolina |
Espècie | Santolina chamaecyparissus L., 1753 |
L'espernallac, camamilla groga o camamilla de Maó (Santolina chamaecyparissus) és una planta de la família de les compostes. L'espernellac també rep altres noms comuns: camamil·la, broida femella, camamilla groga, camamilla blanca, camamilla de la Mola (a Maó), herba de Sant Joan, botja de Sant Joan, flor de Sant Joan, cordonet.[1]
Es troba en zones pedregoses o argilenques assolellades, majoritàriament calcàries, des del nivell de la mar fins als 2.000 m d'altitud. És una mata que pot fer tres pams d'alçada quan està florida, amb nombroses tiges primes i quasi verticals que porten les inflorescències. Les fulles són esparses, lineals, i amb nombrosos segments de fins a 1-2 mm situats en diverses files. Aquesta forma de les fulles dona a l'espernallac una certa semblança al xiprer. Precisament, l'epítet específic chamaecyparissus vol dir xiprer nan. Les inflorescències són arrodonides, amb totes les floretes iguals i tubuloses. Sol tenir un color grisenc i tota la planta és molt aromàtica. No confondre amb la camamilla romana.
Usos populars
[modifica]S'usava com a estomacal o digestiva, prenent-la en infusió. També li han estat atribuïdes virtuts vulneràries, antiespasmòdiques, emmenagogues, i vermífugues.[1] També se li atribueixen usos per remeiar les llagues i infeccions en general. Aquests usos també s'apliquen a animals com ara a les vaques.
Subespècies
[modifica]- S. chamaecyparissus subsp. chamaecyparissus
- Santolina chamaecyparissus subsp. magonica o Camamil·la de muntanya
- S. chamaecyparissus subsp. pecten
- S. chamaecyparissus subsp. squarrosa
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Font i Quer, P. (2001) Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. Ediciones Península, Barcelona. 3a edició. Pàgs. 799-801