Espodumena

Espodumena
Pegmatita de Walnut Hill, Huntington, Comtat de Hampshire, Massachusetts, EUA (Mides: 14,2 x 9,2 x 3,0 cm)
Fórmula química	LiAlSi₂O₆
Epònim	ash grey (en)
Localitat tipus	Utö nature reserve (en)
Classificació
Categoria	silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DA.30
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DA.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D.01e
Dana	65.1.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic; 2/m
Hàbit cristal·lí	prismàtic, generalment prima i elongada, amb estries paral·leles a {100}; també és habitual que es trobi massiva.
Estructura cristal·lina	a = 9,46 Å, b = 8,39 Å, c = 5,22 Å; β = 110,17°; Z = 4
Grup puntual	monoclínica 2/m
Grup espacial	grup espacial C2/c
Color	molt variable: blanc, incolor, gris, rosa, lila, violàci, groc i/o verd. Pot presentar fins a dos colors, com la hiddenita (verd maragda o la kunzita (violàcia).
Macles	freqüent a {100}
Exfoliació	perfecte en dues direccions (típica exfoliació de piroxè) a 87°
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	6,5 a 7
Lluïssor	vítria o nacrada
Color de la ratlla	blanca
Gravetat específica	3,03 a 3,23
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,648–1,661 nβ = 1,655–1,670 nγ = 1,662–1,679
Birefringència	δ = 0,014 a 0,018
Pleocroisme	fort en la kunzita: α-porpra, γ-incolor; en la hiddenita: α-verd, γ-incolor
Angle 2V	54° a 69°
Fluorescència	no en té normalment; la varietat kunzita en sol presentar sota llum ultraviolada.
Fusibilitat	3,5
Solubilitat	insoluble
Magnetisme	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Símbol	Spd
Referències	[1][2][3][4]

L'espodumena és un mineral silicat del subgrup dels clinopiroxens. Està formada per liti, alumini, silici i oxigen. És una mena de liti. Pot ser des d'incolora a groga, porpra, lila (kunzita) verdosa, o verd maragda (hiddenita). Pot arribar a formar cristalls prismàtics que poden assolir dimensions relativament grans. S'han trobat cristalls de fins a 14,3 m a les Black Hills, Dakota del Sud, EUA.^[5]

A baixes temperatures, es forma la α-espodumena, que cristal·litza en el sistema monoclínic, mentre que l'espodumena d'alta temperatura cristal·litza en el sistema tetragonal. L'espodumena canvia de la seva forma alfa a la seva forma beta a una temperatura de 900 °C.^[4] Els cristalls solen presentar estries ubicades paral·lelament a l'eix principal.

L'espodumena es va descriure per primer cop l'any 1800 a la que avui en dia és la seva localitat tipus: Utö, Södermanland, Suècia. Va ser descoberta pel naturalista brasler Jose Bonifacio de Andrada e Silva. El nom deriva del grec spodumenos (σποδυμενος) que significa "cremat fins a les cendres" degut a l'aparença opaca i de color gris-cendra que presenta el material refinat a partir del mineral que s'usa en la indústria.^[1]

L'espodumena es troba present en granits rics en liti, pegmatites i aplites. Es pot trobar associada amb diferents minerals com el quars, l'albita, la petalita, l'eucriptita, la lepidolita i el beril.^[2]

L'espodumena és una font important de liti utilitzat en la indústria ceràmica, la indústria mòbil, les bateries i la medicina. El liti s'extreu de l'espodumena mitjançant àcid.

La producció mundial de liti a partir de l'espodumena ronda les 80.000 tones per any, principalment de la mina Talison, pegmatita de Greenbushes, Austràlia, i algunes de la Xina i de Xile. La mina Talison té unes reserves calculades de 13 milions de tones.^[6]

Els minerals transparents s'utilitzen com a gemmes, com algunes varietats de kunzita i hiddenita conegudes pel seu gran pleocroïsme. Les localitats on es troben són l'Afganistan, Austràlia, el Brasil, Madagascar, el Pakistan, el Quebec al Canadà i Carolina del Nord i Califòrnia als EUA.

La hiddenita és una gemma de color verd maragda clar, trobada per primer cop al Comtat Alexander, a Carolina del Nord, EUA. El color que rep aquesta gemma és a conseqüència del seu contingut de crom que entra a l'estructura com a impuresa (tal com passa amb la maragda). No totes les espodumenes verdes deuen el seu color al contingut de crom, en aquests casos solen tenir colors verds més clars i no es consideren hiddenites.

La kunzita és una gemma de color rosa a lila, una varietat d'espodumena amb traces de manganès que li donen el seu característic color. En alguns casos, la kunzita s'ha escalfat o irradiat per a ressaltar el seu color. La majoria de kunzites es decoloren quan els toca la llum del Sol. La kunzita va ser descoberta l'any 1902, i va ser anomenada per George Frederick Kunz, joier de Tiffany & Co i notable mineròleg. S'ha trobat al Brasil, EUA, Canadà, Mèxic, Suècia, Austràlia, Afganistan i Pakistan.

• 
  Cristalls incolors de kunzita (a dalt a l'esquerra), kunzita rosa tallada (a dalt a la dreta) i un cristall verd de hiddenita (a sota); [escala desconeguda]
• 
  Kunzita Nouristan

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espodumena

• Kunz, George Frederick (1892). Gems and Precious Stones of North America. New York: The Scientific Publishing Company.
• Palache, C., Davidson, S. C., and Goranson, E. A. (1930). "The Hiddenite deposit in Alexander County, N. Carolina". American Mineralogist Vol. 15 No. 8 p. 280
• Webster, R. (2000). Gems: Their Sources, Descriptions and Identification (5th ed.), pp. 186–190. Great Britain: Butterworth-Heinemann.
• The key players in Quebec lithium Arxivat 2013-01-30 at Archive.is, “Daily News”, The Northern Miner. August 11, 2010.