Estúrnids
Sturnidae  | |
|---|---|
 Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) | |
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Sturnidae Rafinesque, 1815 |
.svg){kind=icon}
Els estúrnids (Sturnidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes de dimensions mitjanes o petites. les diverses espècies s'anomenen estornells (a Euràsia i Àfrica) i mainàs a l'Àsia.
Morfologia
[modifica]Alimentació
[modifica]Són eminentment omnívors que es nodreixen sobretot d'insectes (ortòpters i, en particular, de llagostes), fruites i nectar.
Moltes espècies busquen preses com ara les larves mitjançant una tècnica anomenada "sondeig de bec obert", és a dir, obrint amb força el bec després d'introduir-lo en una escletxa, ampliant així el forat i exposant la presa.[1]
Altres espècies també són importants dispersores de llavors als continents d'Àsia i Àfrica, per exemple, el sàndal i el banià d'Índia.[2] A més de consumir fruites, molts estornells també consumeixen nèctar. Es desconeix fins a quin punt els estúrnids són pol·linitzadors importants, però almenys alguns ho són, com l'estornell becfí de les zones muntanyoses de l'Àfrica oriental, que pol·linitza lobèlies gegants.[2]
Costums
[modifica]Són animals gregaris i, sovint, es desplacen per terra. De vol ràpid, solen formar estols molt nombrosos que hom pot veure en caure la tarda, quan milers d'exemplars es dirigeixen a jóc. Aquesta sociabilitat es manifesta també quan arriba el moment de nidificar, car ho fan en colònies.[3]
Distribució geogràfica
[modifica]Les nombroses espècies estan distribuïdes per Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia. Entre elles destaquen les dels gèneres Sturnus habituals als Països Catalans (en especial l'estornell negre i l'estornell comú).
Diverses espècies europees i asiàtiques s'han introduït a Amèrica del Nord, Hawaii i Nova Zelanda, on generalment competeixen pels hàbitats amb les aus autòctones i es consideren espècies invasores.[4][5]
Curiositats
[modifica]El mainà religiós és conegut per la seva capacitat per imitar la veu humana. S'ha afirmat que és el millor ocell parlant i el millor imitador del món.[6] El seu parent europeu, l'estornell comú, també és considerat un expert en el mimetisme.[7]
Gèneres i espècies
[modifica]
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 12.2, 2022) aquesta família està formada per 34 gèneres i 126 espècies:[8]
- Gènere Aplonis, amb 25 espècies.
- Gènere Mino, amb tres espècies.
- Gènere Basilornis, amb 3 espècies.
- Gènere Goodfellowia, amb una espècie: mainà de Mindanao (Goodfellowia miranda)
- Gènere Sarcops, amb una espècie: mainà calb (Sarcops calvus)
- Gènere Streptocitta, amb dues espècies.
- Gènere Enodes, amb una espècie: estornell cellut (Enodes erythrophris)
- Gènere Scissirostrum, amb una espècie: estornell picot (Scissirostrum dubium)
- Gènere Saroglossa, amb una espècie: estornell pintat (Saroglossa spilopterus)
- Gènere Ampeliceps, amb una espècie: mainà crestadaurat (Ampeliceps coronatus)
- Gènere Gracula, amb 5 espècies.
- Gènere Acridotheres, amb 10 espècies.
- Gènere Spodiopsar, amb dues espècies.
- Gènere Gracupica, amb dues espècies.
- Gènere Agropsar, amb dues espècies.
- Gènere Sturnia, amb 5 espècies.
- Gènere Sturnornis, amb una espècie: estornell de Sri Lanka (Sturnornis albofrontatus)
- Gènere Leucopsar, amb una espècie: mainà de Bali (Leucopsar rothschildi)
- Gènere Fregilupus, amb una espècie: estornell de la Reunió (Fregilupus varius)
- Gènere Necropsar, amb una espècie: estornell de Rodrigues (Necropsar rodericanus)
- Gènere Pastor, amb una espècie: estornell rosat (Pastor roseus)
- Gènere Sturnus, amb dues espècies.
- Gènere Creatophora, amb una espècie: estornell carunculat (Creatophora cinerea)
- Gènere Notopholia, amb una espècie: estornell ventrenegre (Notopholia corusca)
- Gènere Hylopsar, amb dues espècies.
- Gènere Lamprotornis, amb 23 espècies.
- Gènere Hartlaubius, amb una espècie: estornell de Madagascar (Hartlaubius auratus)
- Gènere Cinnyricinclus, amb una espècie: estornell ametista (Cinnyricinclus leucogaster)
- Gènere Onychognathus, amb 11 espècies.
- Gènere Poeoptera, amb 5 espècies.
- Gènere Grafisia, amb una espècie: estornell de collar blanc (Grafisia torquata)
- Gènere Speculipastor, amb una espècie: estornell garser (Speculipastor bicolor)
- Gènere Neocichla, amb una espècie: estornell pitnegre (Neocichla gutturalis)
- Gènere Rhabdornis, amb 4 espècies.
Referències
[modifica]- ↑ «(Sturnus vulgaris L.) predation on grass grub (Costelytra zealandica (White), Melolonthinae) populations in Canterbury». New Zealand Journal of Agricultural Research, vol. 18, 4, 11-1975, pàg. 417–452. DOI: 10.1080/00288233.1975.10421071. ISSN: 0028-8233. (p.429.)
- ↑ 2,0 2,1 Craig, Adrian; Feare, Chris. Handbook of the Birds of the World. Volume 14: Bush-shrikes to Old World Sparrows. Barcelona: Lynx Edicions, 2009, p. 654–709. ISBN 978-84-96553-50-7.
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 137. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lowe S., Browne M., Boudjelas S. and de Poorter M. (2000, updated 2004). 100 of the World's Worst Invasive Alien Species: A selection from the Global Invasive Species Database Arxivat 2017-03-16 a Wayback Machine.. The Invasive Species Specialist Group (ISSG), a specialist group of the Species Survival Commission (SSC) of the World Conservation Union (IUCN), Auckland.
- ↑ Long, John L. (1981). Introduced Birds of the World. Agricultural Protection Board of Western Australia, 21-493
- ↑ Butterfield, Kathy. «Owning a Mynah». The AACC Homepage. Arxivat de l'original el 2015-07-12. [Consulta: 21 setembre 2015].
- ↑ "Talking Starlings". Starling Talk. Retrieved May 26, 2013.
- ↑ «Nuthatches, Wallcreeper, treecreepers, mockingbirds, starlings, oxpeckers». IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022.
Enllaços externs
[modifica]
- «Estúrnids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Taxonomia dels estúrnids (anglès)
- Enregistraments sonors d'estúrnids (anglès)
- Fotografies i vídeos d'estols d'estornells (anglès)
- Informació sobre les 114 espècies d'estúrnids (francès) i (anglès)