Estanislau Soler i Rafart
 Estanis Soler (esquerra) el 2023  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Estanislao Soler Rafart 1945 (78/79 anys)Bassella (Alt Urgell) |
| Director de museu | |
| 2002 – | |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motociclisme, empresari, col·leccionista |
| Esport | motocròs enduro |
| Família | |
| Pare | Màrius Soler i Estragués |
| Germans | Joan Antoni Soler i Rafart |
| Premis | |
| |
 | |
Estanislau Soler i Rafart (Bassella, 1945),[1] més conegut com a Estanis Soler, és un empresari, col·leccionista i propietari de museus de motocicletes català. Antic pilot de motocròs i enduro, és fill del conegut col·leccionista i restaurador de motocicletes Màrius Soler i germà de Toni Soler, un dels millors pilots catalans d'enduro en el seu moment. Actualment, presideix la Fundació Mario Soler, entitat administradora dels museus de la moto de Bassella i de Barcelona (creats a partir de la col·lecció iniciada pel seu pare i ampliada per ell i el seu germà Toni).[2]
El gener del 2020, la Federació Catalana de Motociclisme li concedí, juntament amb Pere Pi, Josep Isern i Oriol Puig Bultó, el premi Legends en reconeixement a la seva trajectòria motociclista.[3]
Trajectòria
[modifica]
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Temporades | Dècades de 1960 i 1970 |
| Equips | Bultaco |
| Activitat professional | |
| Negocis | • Cofundador de Clice • President de la Fundació Mario Soler i director del Museu de la Moto de Bassella |
Estanis Soler aprengué a pilotar motocicletes a 8 anys, tot practicant amb la "Soler Ràpida", una motocicleta infantil que li va construir el seu pare partint d'un motor Iresa de 50 cc.[1][4] Un cop amb edat de competir, començà a destacar en curses de motocròs, arribant a ser-ne un dels principals especialistes catalans durant les dècades de 1960 i 1970.[5] Tant ell com son germà Toni esdevingueren pilots oficials de Bultaco, equip amb el qual competiren als campionats estatals de motocròs i -especialment, en Toni- d'enduro, aleshores anomenat Tot Terreny. Si bé fou Toni qui més èxits esportius aconseguí dels dos, Estanis arribà a dirigir els equips de competició de la marca (concretament, era el responsable de la logística, secretaria i comunicació del departament de competició de Bultaco).[4][6]
Com a curiositat, Estanis guanyà també una cursa d'automobilisme, concretament la Pujada a Engolasters (Andorra) de 1968, on obtingué la victòria amb un cotxe de Fórmula IV que havia construït el seu pare (amb motor Bultaco regalat per Paco Bultó).
A banda de competir activament, Estanis Soler participà en l'organització d'esdeveniments esportius des dels 15 anys,[4] ja que juntament amb son germà Toni dirigí les curses de motociclisme de primer ordre que organitzava el Moto Club Segre, fundat pel seu pare.[7] Més tard, tots dos varen fundar l'empresa d'equipament esportiu per a motociclistes Clice, marca de referència durant les dècades de 1970 i 1980 en el sector del fora d'asfalt.[6][8]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Motofan Classic: Soler Rápida, 50 cc (1953)» (en castellà). motofan.com, 13-01-2014. [Consulta: 20 juny 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ Pi, Pere. «279. Els museus de la moto». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 348-349. ISBN 9788461590353.
- ↑ «Més de 400 pilots i clubs de motociclisme reben el reconeixement en la Gala de Premis dels Campionats de Catalunya 2019». esport.gencat.cat. Generalitat de Catalunya, 18-01-2020. Arxivat de l'original el 25 de gener 2020. [Consulta: 25 gener 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Entrevista: Estanislao Soler» (en castellà). micromaniacos.wordpress.com/, 04-10-2008. [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Motocross». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 277-278. ISBN 84-920886-5-6.
- ↑ 6,0 6,1 «Galaxia Soler-Clice» (en castellà). btc-built-to-go.com, 16-10-2009. [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ «Club». mcsegre.org. Moto Club Segre. [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ Porcar, Joan «Estanislao Soler deja Bultaco... por tres meses» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, SA [Barcelona], núm. 169, 30-11-1978, p. 46-47.
