Berlín
 | Per a altres significats, vegeu «Berlin». |
_-_clone.jpg)
Berlín (en alemany: Berlin [bɛɐ̯.ˈliːn ]) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants [1] (2011), anomenats berlinesos. Té una densitat de 3.845 hab/km². La travessen els rius Spree i Havel, al nord-est d'Alemanya. Està voltada pel land de Brandenburg, tot i que no en forma part, sinó que la mateixa ciutat és un dels estats federats alemanys. Documentada des del segle xiii, Berlín fou successivament la capital del Regne de Prússia (1701-1918), de l'Imperi alemany (1871-1918), de la República de Weimar (1919-1933) del Tercer Reich (1933-1945),[2] i de la República Federal d'Alemanya des del 1990.
Després de la Segona Guerra Mundial, la ciutat es dividiria en el Berlín est, que el 1949 es convertia en la capital de l'Alemanya de l'Est, i el Berlín oest, que es convertia en un enclavament occidental, envoltat pel mur de Berlín durant el període 1961-1989, mentre Bonn es convertia en la capital provisional d'Alemanya. Després de la reunificació alemanya del 1990, la ciutat recobrava el seu estatus de capital d'Alemanya i oferia 147 ambaixades estrangeres.[3][4]
Berlín és un important centre de cultura, política, mitjans de comunicació i ciència d'Europa.[5] La seva economia es basa principalment en el sector serveis, incloent-hi una gamma diversa d'indústries creatives, corporacions de mitjans de comunicació, serveis mediambientals, llocs de congrés i convenció. La ciutat és un centre continental per al transport aeri i ferroviari,[6][7] i és una de les destinacions turístiques més visitades de la Unió Europea.[8] Altres indústries inclouen telecomunicacions, optoelectrònica, tecnologia de la informació, indústria de l'automòbil, enginyeria biomèdica i biotecnologia.
La metròpoli és la seu de cèlebres universitats, instituts d'investigació, esdeveniments esportius, orquestres, museus i personalitats.[9] El paisatge urbà i el llegat històric de Berlín n'ha fet una escena popular per a pel·lícules de produccions internacionals.[10] La ciutat és reconeguda pels seus festivals, arquitectura diversa, vida nocturna, arts contemporànies i una alta qualitat de vida.[11] Berlín ha evolucionat de tal manera que atrau la joventut i els artistes pel seu estil de vida liberal i zeitgeist ('l'esperit de l'època').[12]
El setembre de 2009 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia en reconeixement del 20è Aniversari de la caiguda del mur i per la seva capacitat de construir, tancar cicatrius de la seva divisió i com a nus de concòrdia al cor d'Alemanya i Europa, contribuint a l'enteniment, la convivència, la justícia, la pau i la llibertat en el món.[13]
Organització política
[modifica]
Després de formar part de la marca de Brandenburg, Berlín fou la capital del Reich i de Prússia, a més de ser una província prussiana, fins al 1945, i avui és una de les tres "ciutats estat" entre els 16 länder alemanys, juntament amb Hamburg i Bremen. Després de la reunificació alemanya, diversos entusiastes han llançat el projecte per retornar-li oficialment el nom de Prússia a la regió formada pels estats de Berlín i Brandenburg. En un referèndum realitzat el 1996, la majoria dels habitants de Brandenburg i Berlín est es van pronunciar en contra de la fusió dels dos estats, mentre que els de Berlín oest ho van fer a favor.[14]
Perquè Berlín es tornés a convertir de dret en la capital d'Alemanya, va caldre realitzar una votació en el Bundestag el juny de 1991, en què es va decidir transferir les institucions de Bonn a Berlín. La transferència del govern federal i de la cancelleria va tenir lloc el 1999. El parlament de la ciutat i de l'estat (de Berlín) s'anomena Abgeordnetenhaus. Berlín és governada per un Regierender Bürgermeister, que és alcalde de la ciutat i cap del Bundesland al mateix temps. Actualment, aquest càrrec l'ocupa Michael Müller (SPD).
Des de l'1 de gener del 2001, Berlín se subdivideix en 12 districtes anomenats Bezirke, provinents de la reorganització dels 23 districtes precedents.
Història
[modifica]Berlín es va fundar a l'inici del segle xiii per Joan I de Brandenburg; és, doncs, bastant antiga, però no queda gaire cosa d'aquelles velles comunitats. Al contrari, avui dia Berlín fa la impressió d'una gran discontinuïtat, que reflecteix visiblement les moltes convulsions de la història alemanya del segle xx.
La primera evidència d'un assentament a l'àrea central de Berlín és una biga de fusta datada aproximadament de 1192.[15] La primera menció escrita de pobles a l'àrea de l'actual ciutat és de finals del segle xii. El lloc de Spandau és el primer esmentat el 1197, i Köpenick el 1209; tanmateix, aquestes àrees no s'integraren a Berlín fins a 1920.[16] Per trobar esmentada la part central de Berlín, s'ha de retrocedir a dues ciutats. Cölln en el Fischerinsel s'esmenta per primera vegada en un document de 1237, i a Berlín, a l'altre costat del Spree, en el que s'anomena ara el Nikolaiviertel, s'hi fa referència en un document de 1244.[15] Des del començament, les dues ciutats formaven una unitat econòmica i social. El 1307, les dues ciutats s'unien políticament.
El 1435, Frederic I es convertia en l'elector de Brandenburg, que governava fins al 1440.[17] El seu successor, Frederic II, establia Berlín com a capital del marcgraviat, i els subsegüents membres de la família Hohenzollern governaren fins a 1918 a Berlín, primer com a electors de Brandenburg, després com a reis de Prússia, i finalment com a emperadors alemanys. El 1448, els ciutadans es rebel·laren en el que es va conèixer com la "Indignació de Berlín" contra la construcció d'un palau reial nou per l'elector Frederic II. La protesta no reeixí, tanmateix, i la ciutadania perdia molts dels seus privilegis polítics i econòmics. El 1451, Berlín es convertia en la residència reial dels electors de Brandenburg, i Berlín havia de deixar el seu estatus com a ciutat hanseàtica lliure. El 1539, els electors i la ciutat oficialment esdevenien luterans.[18]
Segles XVII a XVIII
[modifica]
La Guerra dels Trenta anys entre 1618 i 1648 va tenir com a conseqüència la devastació de Berlín. Un terç de les cases quedaren destruïdes i la ciutat perdia la meitat de la població.[19] Frederic Guillem I, conegut com el "Gran Elector", que havia succeït el seu pare Jordi Guillem com a governant el 1640, iniciava una política d'immigració que promovia la tolerància religiosa. Amb l'edicte de Potsdam el 1685, Frederic Guillem I oferia asil als hugonots francesos. Més de 15.000 hugonots anaren cap a Brandenburg, 6.000 dels quals s'instal·laren a Berlín. Cap al 1700, aproximadament, un vint per cent dels residents de Berlín eren francesos, i la seva influència cultural a la ciutat era immensa. Molts altres immigrants provenien de Bohèmia, Polònia, i Salzburg.
Amb la coronació de Frederic I el 1701 com a rei (a Königsberg), Berlín es convertia en la capital del Regne de Prússia. El 1740 Frederic II, conegut com a Frederic el Gran (1740-1786) arriba al poder. Berlín es convertia, sota el seu regnat, en un centre de la Il·lustració. Després de la victòria de França a la Guerra de la Quarta coalició, Napoleó Bonaparte es dirigia a Berlín el 1806, però concedia l'autogovern a la ciutat. El 1815, la ciutat formava part de la nova província de Brandenburg.
La Revolució Industrial transformava Berlín durant el segle xix; l'economia de la ciutat i la població s'expandiren extraordinàriament, i es convertia en el principal centre ferroviari i econòmic d'Alemanya. Els suburbis aviat es desenvoluparen i augmentaren l'àrea i la població de Berlín.
Després d'haver estat la residència dels reis de Prússia, Berlín va esdevenir gran al segle xix, sobretot quan el 1871 fou proclamada capital de l'Imperi germànic. Va mantenir l'estatus de capital també durant la República de Weimar i sota el règim nazi, raó per la qual fou un dels objectius principals dels atacs aeris aliats durant la Segona Guerra Mundial.
Després de la separació de la ciutat en dues meitats a la fi de la guerra, la part oriental de Berlín va esdevenir la capital de la República Democràtica Alemanya (RDA), mentre que la capital de la República Federal Alemanya es va traslladar a Bonn. Durant la guerra freda, el Berlín oest fou una illa d'Occident enllà del "teló d'acer". La confrontació entre els dos blocs va fer visible la separació de la ciutat, primer quan el 1948 es va haver d'abastir Berlín oest mitjançant un pont aeri, i més endavant el 14 d'agost de 1961, quan el govern de l'Alemanya oriental va alçar el mur de Berlín. A conseqüència de la caiguda del mur el 1989 i amb la reunificació de les dues Alemanyes, Berlín ha tornat a ser la capital de l'Alemanya unida.
Arquitectura
[modifica]
La Fernsehturm (torre de TV) a l'Alexanderplatz, a Mitte, és la segona estructura més alta en la Unió Europea amb 368 m. Construïda el 1969, és visible des de la majoria dels districtes centrals de Berlín. La ciutat es pot veure des d'un mirador situat als 204 m. Comença aquí la Karl-Marx-Allee cap a l'est, una avinguda coberta d'edificis residencials monumentals, dissenyats en l'estil del classicisme socialista de l'era de Stalin. Adjacent a aquesta àrea hi ha el Rotes Rathaus (ajuntament), amb la seva arquitectura de maó vermell distintiva. Al davant, hi ha una font de Neptú, que presenta una escena mitològica.
L'East Side Gallery és una exhibició a l'aire lliure d'art pintat directament en les últimes porcions existents del mur de Berlín. És l'evidència restant més gran de la divisió històrica de la ciutat. Ha sofert últimament una restauració.
La porta de Brandenburg és una fita icònica de Berlín i Alemanya. També apareix a les monedes de l'euro alemany (10, 20, i 50 cèntims). L'edifici de Reichstag és la seu tradicional del Parlament alemany, renovat durant els anys 1950 dels greus danys de la Segona Guerra Mundial. L'edifici fou remodelat una altra vegada per l'arquitecte britànic Norman Foster durant els anys 1990 i presenta una cúpula de vidre sobre l'àrea de sessió, que permet l'accés públic lliure a les diligències parlamentàries i vistes magnífiques de la ciutat.
Fan frontera amb el Gendarmenmarkt una plaça neoclàssica berlinesa, el nom de la qual es remunta a l'ocupació napoleònica de la ciutat, dues catedrals similarment dissenyades, la catedral francesa amb la seva plataforma d'observació i la catedral alemanya. El Konzerthaus (auditori), casa de l'orquestra simfònica de Berlín, s'aixeca entre les dues catedrals.
El Berliner Dom, una catedral protestant i la tercera església en aquest lloc, és localitzat a l'illa dels Museus prop del Berliner Stadtschloss i adjacent al Lustgarten. Una gran cripta alberga les restes d'alguns personatges de la família reial prussiana. Com molts altres edificis, patia importants danys durant la Segona Guerra Mundial. La catedral de Sant Hedwig és la catedral catòlica romana de Berlín.
L'Unter den Linden és un gran avinguda de til·lers a l'est occidental de la porta de Brandenburg fins al lloc de l'anterior Berliner Stadtschloss, i abans era el passeig dels primers ministres de Berlín. Molts edificis clàssics omplen el carrer i part de Humboldt University s'hi localitza. Friedrichstraße era el carrer llegendari de Berlín durant el feliços anys vint. Combina tradicions del segle xx amb l'arquitectura moderna del Berlín d'avui.
La Potsdamer Platz és un barri sencer construït de zero després de 1995, després que la caiguda el mur.[20] A l'oest de Potsdamer Platz hi ha el Kulturforum, que allotja el Gemäldegalerie, i és flanquejat pel Neue Nationalgalerie i la Filharmònica. El monument commemoratiu als jueus assassinats d'Europa, en commemoració de l'Holocaust, se situa al nord.[21]
L'àrea al voltant de Hackescher Markt és el lloc de la cultura de la moda, amb incomptables botigues de roba, clubs, bars i galeries. També inclou la Hackesche Höfe, una conglomeració d'edificis al voltant d'uns quants patis, reconstruït al voltant de 1996. Oranienburger Straße i la nova sinagoga pròxima eren el centre de cultura jueva abans de 1933, i torna a ser-ho avui.
La ciutat
[modifica]
Tot i que Berlín té un bon nombre d'edificis notables dels segles precedents, la ciutat d'avui dia està fortament caracteritzada pel paper clau que ha tingut en la història alemanya del segle xx. D'una banda, qualsevol govern que ha tingut la seu a Berlín: l'Imperi germànic del 1871, la República de Weimar, l'Alemanya nazi, la RDA i ara l'Alemanya unida, hi ha portat a terme ambiciosos programes urbanístics, cadascun amb el seu caràcter distintiu. D'altra banda, Berlín ha estat devastada pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, i molts dels edificis que van quedar drets foren enderrocats als anys 50 i 60, tant a l'est com a l'oest, per fer lloc als nous programes arquitectònics. Si bé no ha quedat gran cosa del mur de Berlín, és possible dir en quina part de la ciutat es troba només observant l'arquitectura dels edificis.
Berlín oest
[modifica]- Kurfürstendamm, amb la Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche. L'església fou bombardejada durant la Segona Guerra mundial i se n'han preservat les ruïnes en memòria de la guerra.
- Tiergarten (el parc més gran de Berlín), els boscos de Tegel i Grunewald.
- Kreuzberg, el "petit Istanbul".
- Rathaus Schöneberg i Kennedy Platz.
- Schloß Charlottenburg i Ägyptisches Museum, palau de Charlottenburg i Museu Egipci.
Mitte (centre històric i modern)
[modifica]
- Reichstag, l'antiga i actual seu del Parlament alemany, renovada per sir Norman Foster.
- La porta de Brandenburg.
- La Pariser Platz, a tocar de la porta de Brandenburg. Reconstruïda el 1993.
- Straße des 17 Juni (el carrer del 17 de juny).
- Monument a l'Holocaust, al costat de la porta de Brandenburg.
- La gran avinguda Unter den Linden, amb l'Òpera estatal i la Universitat Humboldt.
- Scheunenviertel, originàriament els suburbis de Berlín, són avui un lloc de cultura alternativa, amb nombrosos clubs nocturns, bars i galeries d'art. En aquest barri es troba la nova sinagoga, a Oranienburger Straße (construïda originalment als anys 1860 en estil morisc i amb una gran cúpula daurada, i reconstruïda el 1993), i el Hackesche Höfe, un conglomerat d'edificis construïts al voltant de diversos solars, reconstruïts després de 1996.
- Checkpoint Charlie, les restes d'un dels controls en el mur de Berlín amb un museu annex.
- Potsdamer Platz, un barri sencer construït del no-res després del 1995.
- Gendarmenmarkt, amb les esglésies francesa i alemanya i el teatre Schaubühne.
- Rotes Rathaus, l'Ajuntament.
- La catedral de Santa Eduvigis (St.-Hedwigs-Kathedrale).
- Berliner Dom, la catedral de Berlín.
- Nikolaiviertel, amb la Nikolaikirche.
- Alexanderplatz, amb la torre de la televisió.
- L'església de Sant Miquel de Berlín.
Est (antic centre de la RDA i zona emergent i de moda)
[modifica]- El barri de Berlin-Friedrichshain és, junt amb el de Berlin-Neukölln, el més actiu del moment. Centre artístic, al voltant de la Boxhagener Platz, es desenvolupa una vida dinàmica i jove que atreu cada cop més visitants.
- El barri de Lichtenberg, més cap a l'est, continua sent centre d'edificis prefabricats i satèl·lit urbanístic.
Museus
[modifica]- Illa dels museus, una illeta sobre el riu Spree, al centre de Berlín, seu de nombrosos museus: Altes Museum, Neues Museum (que inclou el Museu Egipci de Berlín), Alte Nationalgalerie, Pergamonmuseum (Museu de Pèrgam) i Museu Bode.
- Museu Alemany de Tecnologia.
- Neue Nationalgalerie (Nova Galeria Nacional), un dels darrers edificis de Ludwig Mies van der Rohe.
- Museu Jueu.
- Museu Alemany d'Història.
- Museu Germanorús.
- Museu Etnològic de Berlín.
- Gemäldegalerie (Pinacoteca de Berlín).
Teatres
[modifica]- Schaubühne
- Volksbühne
- Deutsches Theater
- Berliner Ensemble
- Friedrichstadt-Palast
Òperes
[modifica]- Deutsche Oper (l'Òpera alemanya).
- Staatsoper Unter den Linden (l'Òpera estatal).
- Komische Oper (l'Òpera còmica).
Aeroports
[modifica]- Aeroport de Schönefeld.
- Aeroport de Tegel.
- Aeroport de Tempelhof, deixà d'operar l'octubre de 2008.
Universitats
[modifica]
A Berlín estudien, en 17 universitats, gairebé 150.000 estudiants:
- Freie Universität Berlin (FU)
- Humboldt-Universität zu Berlin (HU)
- Technische Universität Berlin (TU)
- Charité Berlin (facultat de medicina gestionada actualment per la FU i la HU)
- Fachhochschule für Technik und Wirtschaft (FHTW)
- Fachhochschule für Wirtschaft (FHW)
- Fachhochschule für Verwaltung und Rechtspflege
- Universität der Künste Berlin (UdK, abans: Hochschule der Künste - HdK)
- Hochschule für Musik "Hanns Eisler" (HfM)
- Hochschule für Schauspielkunst "Ernst Busch"
- Kunsthochschule Berlin-Weißensee Hochschule für Gestaltung (KHB)
- Beuth Hochschule für Technik Berlin
- Alice-Salomon Fachhochschule für Sozialarbeit und Sozialpädagogik (ASFH)
- Katholische Hochschule für Sozialwesen Berlin (KHSB)
- Evangelische Fachhochschule Berlin (EFB)
- Touro College Berlin
- Berufsakademie Berlin
Clima
[modifica]Berlín té un clima temperat, segons el sistema de classificació de clima Köppen. Els estius són calorosos amb temperatures altes, de mitjana 22-25 °C (mig 70) i les baixes de 12-14 °C. Els hiverns són freds amb temperatures altes de mitjana de 4 °C i les baixes de 2 a 0 °C. La primavera i la tardor són generalment suaus. La zona edificada de Berlín crea un microclima, amb calor emmagatzemada pels edificis de la ciutat. Les temperatures poden ser 4 °C més altes a la ciutat que en les àrees circumdants.[22]
Les precipitacions anuals són de 571 mm, amb precipitacions moderades durant l'any. De desembre a març sol nevar, tot i que la neu sol desfer-se ràpidament.[23]
| Dades climàtiques a Berlín (1971-2000) | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | gen | febr | març | abr | maig | juny | jul | ag | set | oct | nov | des | anual |
| Màxima rècord °C (°F) | 15.2 (59.4) | 18.6 (65.5) | 25.1 (77.2) | 30.9 (87.6) | 33.3 (91.9) | 36.1 (97) | 37.9 (100.2) | 37.7 (99.9) | 34.2 (93.6) | 27.5 (81.5) | 19.5 (67.1) | 15.7 (60.3) | 37.9 (100.2) |
| Màxima mitjana °C (°F) | 2.9 (37.2) | 4.2 (39.6) | 8.5 (47.3) | 13.2 (55.8) | 18.9 (66) | 21.6 (70.9) | 23.7 (74.7) | 23.6 (74.5) | 18.8 (65.8) | 13.4 (56.1) | 7.1 (44.8) | 4.4 (39.9) | 13.36 (56.05) |
| Mitjana diària °C (°F) | 0.5 (32.9) | 1.4 (34.5) | 4.9 (40.8) | 8.7 (47.7) | 14.0 (57.2) | 17.8 (64) | 19.3 (66.7) | 18.9 (66) | 14.7 (58.5) | 9.9 (49.8) | 4.7 (40.5) | 2.0 (35.6) | 9.73 (49.52) |
| Mínima mitjana °C (°F) | −1.9 (28.6) | −1.5 (29.3) | 1.3 (34.3) | 4.2 (39.6) | 9.0 (48.2) | 12.3 (54.1) | 14.3 (57.7) | 14.1 (57.4) | 10.6 (51.1) | 6.4 (43.5) | 2.2 (36) | −0.4 (31.3) | 5.88 (42.59) |
| Mínima rècord °C (°F) | −21.0 (−5.8) | −26.0 (−14.8) | −16.5 (2.3) | −6.7 (19.9) | −2.9 (26.8) | 0.8 (33.4) | 5.4 (41.7) | 4.7 (40.5) | −0.5 (31.1) | −9.6 (14.7) | −16.1 (3) | −20.2 (−4.4) | −26.0 (−14.8) |
| Pluja mitjana mm (polzades) | 42.3 (1.665) | 33.3 (1.311) | 40.5 (1.594) | 37.1 (1.461) | 53.8 (2.118) | 68.7 (2.705) | 55.5 (2.185) | 58.2 (2.291) | 45.1 (1.776) | 37.3 (1.469) | 43.6 (1.717) | 55.3 (2.177) | 570.7 (22.469) |
| Mitjana de dies de pluja (≥ 1.0 mm) | 10.0 | 8.0 | 9.1 | 7.8 | 8.9 | 7.0 | 7.0 | 7.0 | 7.8 | 7.6 | 9.6 | 11.4 | 101.2 |
| Mitjana mensual d'hores de sol | 46.5 | 73.5 | 120.9 | 159.0 | 220.1 | 222.0 | 217.0 | 210.8 | 156.0 | 111.6 | 51.0 | 37.2 | 1.625,6 |
| Font: World Meteorological Organization (UN),[24] HKO[25][26] | |||||||||||||
Flora i fauna
[modifica]Berlín compta amb una gran varietat d'espais on predomina la natura, especialment boscos i llacs. El roure, el pi, el bedoll i l'alzina hi creixen de manera natural i conformen bona part de la seva superfície forestal. Pel que fa a la fauna, hi predominen ocells com la cornella emmantellada, el colom domèstic, el colom tudó, la garsa, l'estornell vulgar i el pardal, així com el bernat pescaire, l'ànec collverd i el cigne mut a les zones lacustres. Els mamífers salvatges més comuns són el conill, la rata comuna i la rata negra, el ratolí comú, l'esquirol vermell i la guineu; a les zones de bosc espès s'hi pot veure el cabirol. Pel que fa als rèptils, destaca la presència de tortugues introduïdes als estanys i llacs i que han aconseguit sobreviure-hi malgrat el clima relativament fred de Berlín; les més comunes formen part de l'espècie Trachemys scripta.
Demografia
[modifica]Una desena part de la població de Berlín la conformen ciutadans d'altres països. Molts d'aquests immigrants van arribar com a treballadors temporals, encara que finalment es van establir en la ciutat. El grup més important d'aquests treballadors és el dels turcs, seguits pels italians, polonesos, russos i altres subgrups procedents dels estats de Iugoslàvia i diverses nacions d'Àfrica i Àsia.
La població de Berlín ha crescut ràpidament des del final de la Segona Guerra Mundial, quan havia caigut a només 2.300.000. Avui dia Berlín consta de 3.400.000 habitants. Els factors que van contribuir al creixement de la població s'hi troben la tornada dels residents evacuats durant la guerra, un flux d'alemanys de l'est a Berlín Oest i un gran nombre de gent que va arribar com a immigrant. Des de la reunificació alemanya, centenars de milers de nouvinguts han arribat a la ciutat.
Aproximadament el 59% de la població de Berlín no professa una religió. A l'Església evangèlica pertanyen prop de 19,8% de la població,[27] a l'Església catòlica un 9,4%[28] i a altres confessions cristianes un 3%. Altres religions són practicades per xicotets segments de la població, principalment l'islam, amb un 8,8% de població.
Economia
[modifica]La capital d'Alemanya ha sigut durant anys sinònim de cultura, disseny i les startups. Berlin s'està especialitzant en àrees com el comerç electrònic, nous mitjans digitals i jocs en les xarxes socials.[29]
En 2006, el PIB nominal de Berlín experimentava una taxa de creixement de l'1,5% (2,7% a Alemanya). En 2013 el PIB de Berlín era de 102.9 mil milions d'euros,[1] o 31.000 euros per habitant. En setembre de 2008 la taxa de desocupació era del 13%, superior a la mitjana alemanya (8,4% en setembre de 2007), així com al de la UE (6,7% en agost de 2007).[30][31]
De les trenta empreses que conformen l'índex alemany, DAX, Siemens AG i Deutsche Bahn tenen la seua seu a Berlín. Entre els 20 majors patrons a Berlín estan l'empresa ferroviària Deutsche Bahn (DB), l'empresa del famós hospital universitari Charité, l'empresa local de transport públic BVG, el proveïdor de serveis Dussmann i Piepenbrock. Bayer Health Care i Berlin Chemie són grans companyies farmacèutiques amb seu en la ciutat. Les seus a Alemanya de Universal Music i Sony Music es troben a Berlín. Estacions de televisió locals, nacionals i internacionals, com RBB, MTV Europa, VISCA, TVB i N24 tenen la seua seu en la ciutat.
Berlín Adlershof és un dels 15 majors parcs tecnològics a tot el món. La recerca i el desenvolupament revesteixen summa importància econòmica, i la regió Berlín-Brandenburg se situa entre les tres principals regions innovadores en la UE.
Segons dades de l'any 2010, el creixent sector turístic abasta 746 hotels amb 112.400 llits i al voltant de 20,8 milions de pernoctacions, fent de Berlín la tercera ciutat més visitada en la Unió Europea.
Cultura
[modifica]
Després de la caiguda del mur de Berlín el 1989, el centre de la ciutat (la part occidental de l'antic Berlín est) albergava moltes cases parcialment destruïdes durant la Segona Guerra Mundial i no reconstruïdes mai més. Aquests edificis foren terreny adobat per a diverses menes de contracultura i cultura underground, igual com de molts clubs nocturns, inclòs el famós Tresor, un dels locals de música techno més importants del món. Els palaus i parcs de Berlín han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Fills il·lustres
[modifica]- Friedrich Wilhelm Riedt (1712-1784), flautista i teòric musical.
- Gustav Nicolai, compositor musical.
- Flodoardo Geyer, compositor d'òperes i musicògraf.
- Gustav Friedrich Wilhelm Großmann (1744-1796), poeta, escriptor i promotor teatral.
- Emil du Bois-Reymond (1818-1897), fisiòleg.
- Paul Heyse, (1830-1914), escriptor, Premi Nobel de Literatura de l'any 1910.
- Paul du Bois-Reymond (1831-1889), matemàtic (germà d'Emil).
- Adolf von Baeyer (1835-1917), químic, Premi Nobel de Química de l'any 1905.
- Heinrich Bruns (1848-1919), matemàtic.
- Gustav Stresemann (1878-1929), polític, Premi Nobel de la Pau de 1926
- Frida Leider (1888-1975), soprano dramàtica.
- Hans Hamburger (1889-1956), matemàtic.
- Nelly Sachs (1891-1970) escriptora, Premi Nobel de Literatura de 1966.
- Walter Benjamin (1892-1940), filòsof, col·laborador de l'Escola de Frankfurt.
- Alfred Brauer (1894-1985), matemàtic.
- Erich Rothe (1895-1988), matemàtic.
- Georg Wittig (1897-1987) químic, Premi Nobel de Química de 1979.
- Reinhold Baer (1902-1979), matemàtic
- Werner Forssmann (1904-1979), metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1956.
- Ernst Boris Chain (1906-1979),bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1945.
- Max Delbrück (1906-1981), biofísic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1969.
- Janina de Fitermann (1911-1964), pianista i pedagoga.
Llista d'alcaldes de Berlín
[modifica]| Alcaldes de Berlín | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Núm. | Nom | Naixement-Mort | Partit | Inici de mandat | Fi de mandat |
| 1 | Carl Friedrich Leopold von Gerlach | 1757–1813 | Cap | 8 de maig de 1809 | 8 de juny de 1813 |
| 2 | Johann Stephan Gottfried Büsching | 1761–1833 | Cap | 8 de juny de 1813 | 23 de febrer de 1832 |
| 3 | Friedrich von Bärensprung | 1779-1841 | Cap | 23 de febrer de 1832 | 6 d'octubre de 1834 |
| 4 | Heinrich Wilhelm Krausnick | 1797-1882 | Cap | 6 d'octubre de 1834 | 20 de març de 1848 |
| 5 | Franz Christian Naunyn | 1799-1860 | Cap | 20 de març de 1848 | 23 de gener de 1851 |
| 6 | Heinrich Wilhelm Krausnick | 1797-1882 | Cap | 23 de gener de 1851 | 12 de gener de 1863 |
| 7 | Karl Theodor Seydel | 1812-1873 | Cap | 12 de gener de 1863 | 1 d'abril de 1872 |
| 8 | Arthur Hobrecht | 1824-1912 | NLP | 1 d'abril de 1872 | 21 de novembre de 1878 |
| 9 | Max von Forckenbeck | 1821-1892 | NLP | 21 de novembre de 1878 | 29 de setembre de 1892 |
| 10 | Robert Zelle | 1829-1901 | DFP | 29 de setembre de 1892 | 30 de setembre de 1898 |
| Vacant | 30 de setembre de 1898 | 23 de desembre de 1899 | |||
| 11 | Martin Kirschner | 1842-1912 | Cap | 23 de desembre de 1899 | 31 d'agost de 1912 |
| 12 | Adolf Wermuth | 1855–1927 | Cap | 31 d'agost de 1912 | 25 de novembre de 1920 |
| Vacant | 25 de novembre de 1920 | 20 de gener de 1921 | |||
| 13 | Gustav Böß | 1873–1946 | DDP | 20 de gener de 1921 | 7 de novembre de 1929 |
| 14 | Arthur Scholtz | 1871-1935 | DVP | 7 de novembre de 1929 | 14 d'abril de 1931 |
| 15 | Heinrich Sahm | 1877-1939 | Cap | 14 d'abril de 1931 | 18 de desembre de 1935 |
| 16 | Oskar Maretzky | 1881-1945 | Cap | 18 de desembre de 1935 | 31 de març de 1937 |
| 17 | Julius Lippert | 1895-1956 | NSDAP | 31 de març de 1937 | Juliol de 1940 |
| 18 | Ludwig Steeg | 1894-1945 | NSDAP | Juliol de 1940 | 2 de maig de 1945 |
| Vacant | 2 de maig de 1945 | 17 de maig de 1945 | |||
| 19 | Arthur Werner | 1877-1967 | Cap | 17 de maig de 1945 | 5 de desembre de 1946 |
| 20 | Otto Ostrowski | 1883-1963 | SPD | 5 de desembre de 1946 | 17 d'abril de 1947 |
| 21 | Louise Schroeder | 1887-1957 | SPD | 17 d'abril de 1947 | 7 de desembre de 1948 |
| Alcaldes de Berlín oriental (1948-1991) | |||||
| (1) | Friedrich Ebert | 1894–1979 | SED | 30 de novembre de 1948 | 5 de juliol de 1967 |
| (2) | Herbert Fechner | 1913–1998 | SED | 5 de juliol de 1967 | 11 de febrer de 1974 |
| (3) | Erhard Krack | 1931-2000 | SED | 11 de febrer de 1974 | 15 de febrer de 1990 |
| (4) | Ingrid Pankraz | *1948 | SED | 15 de febrer de 1990 | 23 de febrer de 1990 |
| (5) | Christian Hartenhauer | *1948 | SED | 23 de febrer de 1990 | 30 de maig de 1990 |
| (6) | Tino Schwierzina | 1927-2003 | SPD | 30 de maig de 1990 | 11 de gener de 1991 |
| (7) | Thomas Krüger | *1959 | SPD | 11 de gener de 1991 | 24 de gener de 1991 |
| Alcaldes de Berlín occidental (1948-1991) | |||||
| (1) | Ernst Reuter | 1889–1953 | SPD | 7 de desembre de 1948 | 29 de setembre de 1953 |
| Vacant | 29 de setembre de 1953 | 22 d'octubre de 1953 | |||
| (2) | Walther Schreiber | 1884–1958 | CDU | 22 d'octubre de 1953 | 11 de gener de 1955 |
| (3) | Otto Suhr | 1894-1957 | SPD | 11 de gener de 1955 | 30 d'agost de 1957 |
| (4) | Franz Amrehn | 1912-1981 | CDU | 30 d'agost de 1957 | 3 d'octubre de 1957 |
| (5) | Willy Brandt | 1913-1992 | SPD | 3 d'octubre de 1957 | 1 de desembre de 1966 |
| (6) | Heinrich Albertz | 1915-1993 | SPD | 1 de desembre de 1966 | 19 d'octubre de 1967 |
| (7) | Klaus Schütz | *1926 | SPD | 19 d'octubre de 1967 | 2 de maig de 1977 |
| (8) | Dietrich Stobbe | 1938-2011 | SPD | 2 de maig de 1977 | 23 de gener de 1981 |
| (9) | Hans-Jochen Vogel | *1926 | SPD | 23 de gener de 1981 | 11 de juny de 1981 |
| (10) | Richard von Weizsäcker | 1920-2015 | CDU | 11 de juny de 1981 | 9 de febrer de 1984 |
| (11) | Eberhard Diepgen | *1941 | CDU | 9 de febrer de 1984 | 16 de març de 1989 |
| (12) | Walter Momper | *1945 | SPD | 16 de març de 1989 | 24 de gener de 1991 |
| Alcaldes de Berlín reunificat (des de 1991) | |||||
| 22 | Eberhard Diepgen | *1941 | CDU | 24 de gener de 1991 | 16 de juny de 2001 |
| 23 | Klaus Wowereit | *1953 | SPD | 16 de juny de 2001 | 11 de desembre de 2014 |
| 24 | Michael Müller | *1964 | SPD | 11 de desembre de 2014 | actualitat |
Ciutats agermanades
[modifica]Berlín està agermanat amb les ciutats següents:
Los Angeles, Califòrnia (Estats Units), des de 1967
París, França, des de 1987
Madrid, Espanya, des de 1988
Istanbul, Turquia, des de 1989
Moscou, Rússia, des de 1990
Varsòvia, Polònia, des de 1991
Budapest, Hongria, des de 1991
Brussel·les, Bèlgica, des de 1992
Jakarta, Indonèsia, des de 1993
Taixkent, Uzbekistan, des de 1993
Ciutat de Mèxic, Mèxic, des de 1993
Pequín, Xina, des de 1994
Tòquio (Japó), des de 1994
Buenos Aires, Argentina, des de 1994
Praga, República Txeca, des de 1995
Windhoek, Namíbia, des del 2000
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Amt für Statistik Berlin-Brandenburg» (en alemany). Arxivat de l'original el 8 de març 2021. [Consulta: 28 juny 2014].
- ↑ «Documents of German Unification, 1848–1871». Modern History Sourcebook. Arxivat de l'original el 2014-08-14. [Consulta: 18 agost 2008].
- ↑ «Berlin – Capital of Germany». German Embassy in Washington. Arxivat de l'original el 2006-05-18. [Consulta: 18 agost 2008].
- ↑ «Diplomatic Berlin». Deutschland Online. [Consulta: 7 març 2009].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Berlin, the big canvas». International Herald Tribune. Arxivat de l'original el 2008-06-23. [Consulta: 18 agost 2008]. Vegeu també: «Sites and situations of leading cities in cultural globalisations/Media». GaWC Research Bulletin 146. [Consulta: 18 agost 2008].
- ↑ «ICCA publishes top 20 country and city rankings 2007». ICCA. [Consulta: 18 agost 2008].
- ↑ «Berlin City of Design Press Release». UNESCO. [Consulta: 18 agost 2008].
- ↑ «Touristen strömen weiter in Rekordzahl nach Berlin». Berliner Morgenpost. Arxivat de l'original el 2011-05-22. [Consulta: 23 febrer 2009].(alemany)
- ↑ «World Heritage Site Museumsinsel». UNESCO. [Consulta: 18 agost 2008].
- ↑ «Hollywood Helps Revive Berlin's Former Movie Glory». Deutsche Welle. [Consulta: 18 agost 2008].
- ↑ «The Club Scene, on the Edge». New York Times. [Consulta: 18 agost 2008]. Vegeu també: «Ranking of best cities in the world». City mayors. [Consulta: 18 agost 2008]. i «The Monocle Quality Of Life Survey» (PDF). www.denmark.dk. Arxivat de l'original el 2011-07-28. [Consulta: 18 agost 2008].
- ↑ «For Young Artists, All Roads Now Lead to a Happening Berlin». New York Times. [Consulta: 18 agost 2008]. Vegeu també: «Poor But Sexy». Newsweek. [Consulta: 18 agost 2008].
- ↑ (en castellà) Premi Príncep d'Astúries - Acta del Jurat Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.
- ↑ «Brandenburg va rebutjar unir-se a Berlín per temor a les càrregues econòmiques» (en espanyol). El Mundo, 06-05-1996.
- ↑ 15,0 15,1 «Berlin dig finds city older than thought» (en anglès). Associated Press [Consulta: 18 agost 2008].
- ↑ «Spandau Citadel». Berlin tourist board. Arxivat de l'original el 2008-06-12. [Consulta: 18 agost 2008].
- ↑ «The Hohenzollern Dynasty». Antipas. Arxivat de l'original el 2007-08-07. [Consulta: 18 agost 2008].
- ↑ «Berlin Cathedral». SMPProtein. Arxivat de l'original el 2006-08-18. [Consulta: 18 agost 2008].
- ↑ «Brandenburg during the 30 Years War». WHKMLA. [Consulta: 18 agost 2008].
- ↑ «Construction and redevelopment since 1990». Senate Department of Urban Development. Arxivat de l'original el 2008-06-10. [Consulta: 18 agost 2008].
- ↑ «A Forest of Pillars, Recalling the Unimaginable». New York Times. [Consulta: 18 agost 2008].
- ↑ http://www.weather.com
- ↑ «Climate figures». World Weather Information Service. [Consulta: 18 agost 2008].
- ↑ «World Weather Information Service – Berlin». Worldweather.wmo.int, 05-10-2006. Arxivat de l'original el 26 d’abril 2020. [Consulta: 7 abril 2012].
- ↑ «Climatological Normals of Berlin». Hong Kong Observatory. Arxivat de l'original el 19 de novembre 2019. [Consulta: 20 maig 2010].
- ↑ «Berliner Extremwerte».
- ↑ «Ber Kirchenmitglieder 2007» (en alemany). EKD, 01-11-2008. [Consulta: 24 desembre 2020].
- ↑ chiesa cattolica http://www.dbk.de/imperia/md/content/kirchlichestatistik/bev-kath-l__nd-2008.pdf[Enllaç no actiu]
- ↑ «Nueve grandes ciudades en las que montar tu próximo negocio» (en castellà). Muypymes.com, 16-07-2014.
- ↑ «Erwerbslosenzahl auf tiefstem Stand seit zwölf Jahren» (en alemany). Der Tages Spiegel, 27-09-2007.
- ↑ «Eurozone jobless marks record low» (en anglés). BBC.
Enllaços externs
[modifica]
- Ajuntament de Berlín.
- StadtPanoramen Berlin - Panorama de Berlín.
- Centre català de Berlín.
Precedit per: Amsterdam | Capital Europea de la Cultura 1988 | Succeït per: París |
| Estats actuals |  | |
|---|---|---|
| Estats desapareguts | ||
Ciutats organitzadores dels Jocs Olímpics d'Estiu | |
|---|---|
1896: Atenes · 1900: París · 1904: Saint Louis · 1908: Londres · 1912: Estocolm · 1920: Anvers · 1924: París · 1928: Amsterdam · 1932: Los Angeles · 1936: Berlín · 1948: Londres · 1952: Hèlsinki · 1956: Melbourne · 1960: Roma · 1964: Tòquio · 1968: Ciutat de Mèxic · 1972: Múnic · 1976: Mont-real · 1980: Moscou · 1984: Los Angeles · 1988: Seül · 1992: Barcelona · 1996: Atlanta · 2000: Sydney · 2004: Atenes · 2008: Pequín · 2012: Londres · 2016: Rio de Janeiro · 2020: Tòquio · 2024: París · 2028: Los Angeles · 2032: Brisbane |
 | Catedral d'Aquisgrà · Catedral d'Espira · Residència de Würzburg · Església de Wies · Palaus de Augustusburg i Falkenlust · Catedral de Santa Maria i Església de Sant Miquel de Hildesheim · Monuments romans, Catedral de Sant Pere i Església de la Nostra Senyora de Trèveris · Les fronteres de l'Imperi Romà · La ciutat antiga de Lübeck amb el Holstentor · Palaus i parcs de Potsdam i Berlín · Abadia i Altenmünster de Lorsch · Mines de Rammelsberg, ciutat antiga de Goslar i Sistema hidràulic de l'Alt Harz · Monestir de Maulbronn · Col·legiata, castell i centre històric de Quedlinburg · Foneria de Völklingen · Jaciment de Messel · Catedral de Colònia · Bauhaus i les seves seus a Weimar i Dessau · Monuments commemoratius de Luter a Eisleben i Wittenberg · Weimar clàssica · Castell de Wartburg · Illa dels Museus de Berlín · Reialme dels Jardins de Dessau-Wörlitz · Illa monàstica de Reichenau · Complex industrial de la mina de carbó de Zollverein a Essen · Centre històric de Stralsund i de Wismar · Alta vall del Rin Mitjà · L'Ajuntament i Estàtua de Rotllà a la plaça del Mercat de Bremen · Parc de Muskau · Centre històric de Ratisbona i l'Stadtamhof · Conjunts residencials modernistes de Berlín · Mar de Wadden · Fàbrica Fagus a Alfeld. · Llocs palafítics prehistòrics al voltant dels Alps · Palau de l'Òpera de Bayreuth · Parc Wilhelmshöhe · Westwerk carolingi i civitas de Corvey · Speicherstadt i quarter del Kontorhausviertel amb l'edifici Chilehaus, Hamburg | | |
1986: Vicaría de la Solidaridad 1987: Villa El Salvador · 1988: Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i Fons Mundial per la Natura · 1989: Stephen Hawking · 1990: Comunitats Sefardites · 1991: Metges Sense Fronteres i Medicus Mundi · 1992: Fundació Americana per la Investigació sobre la Sida · 1993: Gesto por la Paz · 1994: Mensajeros de la Paz, Movimento Nacional de Meninos e Meninas de Rua i Save the Children · 1995: Hussein I de Jordània · 1996: Adolfo Suárez · 1997: Yehudi Menuhin i Mstislav Rostropóvitx · 1998: Nicolás Castellanos, Vicenç Ferrer, Joaquín Sanz i Muhammad Yunus · 1999: Càritas espanyola · 2000: Reial Acadèmia Espanyola i Asociación de Academias de la Lengua Española · 2001: Xarxa mundial de Reserves de la Biosfera · 2002: Daniel Barenboim i Edward Said · 2003: Joanne Rowling · 2004: Camí de Sant Jaume · 2005: Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül · 2006: UNICEF · 2007: Yad va-Xem, Museu de l'Holocaust · 2008: Íngrid Betancourt · 2009: Ciutat de Berlín · 2010: Mans Unides · 2011: Herois de Fukushima · 2012: Federació espanyola del Banc d'Aliments · 2013: ONCE · 2014: Caddy Adzuba · 2015: Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu · 2016: Aldees Infantils SOS · 2017: Unió Europea · 2018: Sylvia Earle · 2019: Gdańsk · 2020: sanitaris de la COVID · 2021: José Andrés i World Central Kitchen · 2022: Shigeru Ban · 2023: Mary's Meals |