Esteve Uroš IV de Sèrbia

Plantilla:Infotaula personaEsteve Dušan

Fresc mural de l'emperador Dusan de Sèrbia. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sr) Стефан Урош IV Душан Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementСтефан Урош IV Душан, Esteve Uroš IV Dušan
26 juliol 1308 Modifica el valor a Wikidata
Sèrbia
Mort20 desembre 1355 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Devoll District (Imperi Serbi) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpesta Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSant Marc (Belgrad, Sèrbia) 
Monarca Sèrbia
8 setembre 1331 – 16 abril 1346
← Esteve Uroš III – Esteve Uroš V de Sèrbia → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Ortodoxa Sèrbia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant, cap militar Modifica el valor a Wikidata
rei
CelebracióEsglésia Ortodoxa Sèrbia
PelegrinatgeBelgrad
Festivitat2 de desembre
IconografiaCom a rei
Altres
TítolRei Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Nemanjić Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHelena of Bulgaria Modifica el valor a Wikidata
FillsĆerka cara Dušana, Esteve Uroš V de Sèrbia Modifica el valor a Wikidata
ParesEsteve Uroš III Modifica el valor a Wikidata  i Theodora Smilets of Bulgaria Modifica el valor a Wikidata
GermansSimeon Uroš
Jelena Nemanjić Šubić
Theodora Nemanjić Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 8363757 Modifica el valor a Wikidata

Esteve Uroš IV Dušan, en llengua sèrbia: Стефан Урош IV Душан, en grec: Στέφανος Ντουσάν (26 de juliol de 1308 – 20 de desembre de 1355) va ser el rei de Sèrbia de 1331 a 1345 i emperador dels serbis i dels romans de 1346 a 1355, pertanyia a la dinastia dels Nemanjić i era fill del rei Stefan Uroš III Dečanski.[1]

Biografia

[modifica]
Els Balcans i Anatòlia cap al 1355. L'Imperi Romà d'Orient havia perdut les seves ciutats a Anatòlia, Macedònia i l'Epir foren conquerits per Sèrbia i l'Imperi Otomà es consolidava a Bitínia

Stefan Uroš IV Dušan va ser coronat rei de tots els serbis el 8 de setembre de 1331 (altres fonts indiquen el 21 de setembre). Sota el seu regnat Sèrbia va atènyer el seu apogeu territorial i el seu imperi era un dels grans estats d'aquella època. Va fer aplicar un sistema universal de lleis anomenat el codi de Dusan.

Imperi d'Esteve Uroš

Esteve Uroš es va aprofitar de les lluites internes dins l'Imperi Romà d'Orient[2] i a vegades hi participà mitjançant aliances i així aconseguí eixamplar el seu regne en direcció de Macedònia, Albània, Épir, Etòlia i Tessàlia. Gràcies al seu casament amb la filla del tsar de Bulgària també prengué el control d'aquest territori. El 1346, a Skoplie, es va fer coronar emperador del Serbis i del Romans.

Maldà per apoderar-se de Constantinoble mitjançant una aliança amb els venecians. Va patir una derrota el 1352 a Demòtica contra els turcs. Morí misteriosament als 48 anys, en 1355, i heretà el tron el seu fill inexpert, Oroch, que no pogué evitar la dissolució de l'imperi.

Veneració

[modifica]

Fou sebollit a l'església que havia fet construir al monestir dels Sants Arcàngels a Prizren, avui en ruïnes. Avui les seves restes són a l'església de Sant Marc de Belgrad. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa Sèrbia.

Fonts

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ «Stefan Dušan | emperor of Serbia» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2019].
  2. ↑ Treadgold, W. T. A History of the Byzantine State and Society (en anglès). Stanford University Press, 1997, p. 842-843. ISBN 0-804-72630-2. 

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esteve_Uroš_IV_de_Sèrbia&oldid=33467514»