Eteldreda

Plantilla:Infotaula personaEteldreda

Imatge de la santa a la Catedral de Salisbury
Nom original(en) Æthelthryth, Etheldreda Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAethelthryth
636 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Exning (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juny 679 Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Ely (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral d'Ely 
Abadessa
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
Vídua, reina
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, anglicanisme
PelegrinatgeEly
Festivitat23 de juny
IconografiaCom a reina
Altres
TítolReina
Reina consort Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEgfrid de Northúmbria (660, 667 (Gregorià)–679)
Tondberct (652–655) Modifica el valor a Wikidata
PareAnna Modifica el valor a Wikidata
GermansJurmin
Æthelburh de Faremoutiers
Witburga
Sexburga d'Ely
Sedrida Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 16346195 Modifica el valor a Wikidata

Eteldreda o Aethelthryth —en anglès, contret com a Audrey— (Exning, Ànglia Oriental, 636 - Ely, 679) fou reina consort de Northúmbria, monja i abadessa. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Filla del rei Anna de l'Ànglia Oriental, aquest la donà en matrimoni a Tonbert, príncep de Gyrvians. Molt devots, els dos acordaren no consumar el matrimoni i als tres anys, el marit morí. Eteldreda, vídua, es retirà llavors a l'illa d'Ely, que li havia llegat el seu espòs.

Volia fer-s'hi monja, però consentí amb un nou matrimoni per raons polítiques amb Egfrid, rei de Northúmbria, amb la condició que el marit respectés la seva virginitat. Poc després, però, el marit argumentà que havia comès un error i demanà al bisbe que invalidés el matrimoni. Eteldreda es refugià llavors a la catedral d'Ely, on fundà un monestir del que fou abadessa fins que morí en 679. La succeí al càrrec la seva germana Sexburga.

Quan en 694 s'anà a traslladar el seu cos a una nova tomba, fou trobat incorrupte; es tingué com un miracle i senyal que era santa, i començà a ésser venerada. En 1106, una nova translació de la tomba, durant la construcció de la nova catedral, incrementà el culte.