Eugenio Vegas Latapie
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 febrer 1907  Irun (Guipúscoa) |
| Mort | 19 setembre 1985 (78 anys) Madrid |
| Formació | Universitat de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | Jurista i advocat |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Legión Española |
| Rang militar | capità |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Eugenio Vegas Latapie (Irun, 20 de febrer de 1907 - Madrid, 19 de setembre de 1985)[1] va ser un polític i intel·lectual espanyol. Molt actiu en els mitjans monàrquics, va combatre en la Guerra Civil espanyola.
Biografia
[modifica]Fill d'un militar tornat de Cuba i d'una mestra francesa, es va llicenciar en Dret a la Universitat de Madrid, el 1926 va ingressar en el Cos Jurídic Militar i el 1929 en el Cos de Lletrats del Consell d'Estat.
Influït pel pensament de Charles Maurras, durant la Segona República espanyola, fou l'impulsor de l'associació cultural i revista Acción Española, de tendència monàrquica i catòlica, en la qual coincidí amb Ramiro de Maeztu i Víctor Pradera Larumbe. Arran la Sanjurjada (1932) hagué d'exiliar-se a Iparralde, tot i que no hi va tenir cap participació.[2] En la Guerra Civil espanyola combat sota un nom suposat en la l'11a Companyia de la IV Bandera de la Legió. En 1937 va ser nomenat conseller nacional de FET y de las JONS, però seria destituït al cap de poc.[3]
En 1942 va ser castigat amb el confinament a Canàries. Va sortir d'Espanya i es va incorporar a la Secretaria Política del pretendent al tron, Joan d'Espanya, primer a Lausana i després a Estoril, fins a 1947. La seva última actuació en aquest camp seria en Friburg com a professor (1947-1948) del fill de Joan de Borbó, el que posteriorment es convertiria (1975) en el rei Joan Carles I d'Espanya.
Des de 1949 va residir en Santander i posteriorment es va convertir en assessor jurídic del Banco Central. En 1964 va ingressar com a acadèmic a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Obres
[modifica]- Romanticismo y Democracia (1938)
- El Pensamiento político de Calvo Sotelo (1941)
- Catolicismo y República
- La frustración en la victoria. Memorias políticas, 1938-1942, Madrid, Actas, 1995
- Los caminos del desengaño
- Memorias políticas. El suicidio de la Monarquía y la Segunda República
Bibliografia
[modifica]- Beltrán de Heredia y Onís, Pablo, Eugenio Vegas Latapie: singularidades de un preceptor, Santander, Pablo Beltrán de Heredia, 1996
Referències
[modifica]- ↑ «Eugenio Vegas Latapie, secretario político de don Juan y preceptor del rey Juan Carlos». El País, 20-09-1985.
- ↑ Vegas Latapié, el intelectual monárquico que se opuso a Franco, ABC, 20 de febrer de 2007
- ↑ Eugenio Vegas Latapie, a l'Enciclopèdia Basca Auñamendi
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Cirilo Tornos Laffite |  Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 14 1964-1985 | Succeït per: Juan Vallet de Goytisolo |