Eva Piquer i Vinent
.jpg) (2016)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 maig 1969 (55 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, empresària, escriptora, docent, novel·lista |
| Ocupador | Catorze |
| Gènere | Assaig |
| Premis | |
| |
| Lloc web | catorze.cat |
  | |
Eva Piquer i Vinent (Barcelona, 30 de maig de 1969)[1] és una escriptora, periodista i professora catalana. Edita i dirigeix el magazín cultural Catorze.
Biografia
[modifica]Carrera docent i periodística
[modifica]Ha impartit classes de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (1994-2001) i ha exercit de corresponsal a Nova York (1992-1994).[1] Va rebre el premi Atlàntida el 2006 al millor articulista en llengua catalana. Ha estat subcap de cultura i coordinadora del suplement cultural del diari Avui, on va treballar del 1988 al 2010. Ha escrit cròniques de cultura, política i societat al diari Ara. Ha escrit a La Vanguardia, El Periódico, Time Out Barcelona, Nació Digital, Catalan International View i altres mitjans. Des del 1992 fins al 2022 ha col·laborat a Catalunya Ràdio. També ha fet seccions sobre llibres a RAC1. El 2014 va impulsar i editar la publicació digital cultural Catorze, que va ser premiada amb el 15è Premi LletrA de projectes digitals l'any 2015 i el Premi Nacional de Cultura, que es considera la distinció més important en el camp de la cultura a Catalunya, l'any 2018. Catorze també ha rebut el Premi de Comunicació no Sexista del 2017, el Premi Marta Mata del 2020 i el Premi Lletra Nacional del 2023.[2][3][4]
Carrera editorial
[modifica]Com a directora literària de l'editorial Thassàlia (1995-1997),[1] va publicar llibres de Kate Atkinson, Daniel Pennac, Anita Brookner, Alexander Jardin, Barbara Trapido, Jerome Charyn, Rachel Cusk, Ann Beattie i Kingsley Amis, entre d'altres. Formà part del col·lectiu Germanes Quintana.
Activitat política
[modifica]A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 es va presentar en setè lloc, com a independent, a la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya per la circumscripció de Barcelona,[5] i va assolir l'escó. Dos mesos després de la constitució del Parlament, el 19 de febrer de 2013, va renunciar a l'escó al·legant motius personals.[6]
Obres literàries
[modifica]En solitari
[modifica]- 1996 — La noia del temps. El Vaixell de Vapor. Cruïlla, 1997.
- 1997 — Què pensa Mikimoto?
- 1999 — Alícia al país de la televisió
- 2002 — Una victòria diferent
- 2003 — No sóc obsessiva, no sóc obsessiva, no sóc obsessiva: Dèries, plaers i addiccions d'una lectora desacomplexada
- 2004 — Els fantasmes no saben nedar
- 2005 — Supermare treballadora i altres estafes
- 2010 — La feina o la vida. Certeses (provisionals) d'una mare desacomplexada
- 2012 — Petita història de Barcelona
- 2014 — Catorze de cara al 2014
- 2014 — Marta Rovira, cada dia més a prop[7]
- 2018 — Evasions. Amb il·lustracions d'Eva Armisén.
- 2021 – Com abans de tot. Amb il·lustracions d'Eva Armisén.
- 2023 - Aterratge
Col·lectives
[modifica]- 1998 — Zel
- 2000 — Por
- 2001 — Domèstics i salvatges
- 2003 — Tancat per vacances (amb Sebastià Alzamora, Lluís Calvo, Miquel de Palol i Muntanyola, Gemma Lienas, Andreu Martín, Isabel Olesti, Maria Mercè Roca, Care Santos i Lluís Maria Todó)
Premis i reconeixements
[modifica]- 1996 Vaixell de vapor per La noia del temps.[8]
- 1999 Ciutat d'Olot-Marià Vayreda per Alícia al país de la televisió.
- 2002 Josep Pla per Una victòria diferent.
- 2006 Premi Atlàntida al millor articulista en llengua catalana.[9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Eva Piquer i Vinent al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ «Neix Catorze.cat, un nou magazín cultural en línia». Nació Digital, 10-03-2014. [Consulta: 10 març 2014].
- ↑ Aragay, Ignasi «Entrevista a Eva Piquer». Ara, 06-04-2014 [Consulta: 7 abril 2014].
- ↑ Juanico, Núria. «‘La bíblia andorrana’ d'Albert Villaró guanya el Prudenci Bertrana». Núvol. [Consulta: 17 setembre 2015].
- ↑ «L'advocada Gemma Calvet i l'escriptora Eva Piquer, a les llistes d'ERC». VilaWeb, 11-10-2012. [Consulta: 11 octubre 2012].
- ↑ Brugué, D.; Bataller, M. «Plega Eva Piquer, una de les apostes de l'ERC de Junqueras». El Punt Avui, 20-02-2013, p. 11 [Consulta: 20 febrer 2013].
- ↑ Barroso, Sílvia «Pilar Rahola: "Marta Rovira té les tres 'es' de l'independentisme: ètica, estètica i èpica"». Ara.
- ↑ La noia del temps a cruilla.cat
- ↑ «La Nit de l'Edició premia a Fabià Estapé por cómo divulga la economía» (en castellà). El Pais, 20-12-2006. [Consulta: 28 febrer 2021].
Enllaços externs
[modifica]
