Colònia Castells

Colònia Castells
Dades
Tipus	Colònia industrial
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Barcelona i les Corts (Barcelonès)
41° 23′ 19″ N, 2° 08′ 20″ E / 41.38866°N,2.13884°E / 41.38866; 2.13884

La Colònia Castells fou una colònia industrial situada al barri de les Corts, al districte homònim de Barcelona. Al seu lloc es troba actualment un parc, inaugurat el 2024 per iniciativa de l'Institut Municipal d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona.

La Colònia Castells va ser una colònia obrera vinculada a la Fàbrica Castells, que produïa hules, xarols i teixits d'ús industrial, fundada el 1874 per Manuel Castells i Carles. Després de la mort d'aquest el 1911, la fàbrica va passar a les mans del seu fill, Agustí Castells i Juncosa, mentre que uns terrenys sense urbanitzar al sud de la fàbrica van quedar en mans de la seva vídua, Maria Dolors Barnola i Grau, i la seva filla, Maria Castells i Barnola, que van promoure la construcció d'una colònia per a famílies obreres. La urbanització es va fer entre 1923 i 1925, consistent en vint cases de 30 m², amb tres habitacions, una cuina-menjador, un pati davanter i un altre darrere amb lavabo.^[1] Aquest projecte inicial es va ampliar i, finalment, es van construir cent vint cases, al voltant de tres passatges paral·lels que van ser denominats Castells, Barnola i Maria,^{[nota 1]} per la família promotora, juntament amb un altre transversal, que va ser anomenat passatge Transversal. El 1924, en un solar annex, es va ampliar la colònia per iniciativa del propietari del solar, Vicenç Piera i Galtés, promotor d'un altre conjunt de vint cases al voltant d'un altre passatge anomenat Piera. El conjunt de cases va ser poblat sobretot per immigrants d'Andalusia, Aragó, Castella, Múrcia i València, atrets per la demanda de treball per a les obres de l'Exposició Internacional de 1929. La colònia comptava amb diversos comerços, així com una petita escola i la presència d'un sereno.^[1]

Des dels anys 1960, la colònia va començar a sentir els efectes del nou desenvolupament immobiliari, que fomentava edificis més alts i densament poblats, amb el que va començar a perdre la població original. A més, al Pla General Metropolità de 1976, la zona va ser requalificada com a zona verda. No obstant això, el procés de desallotjament es va prolongar durant quaranta anys, fet que va provocar que la zona s'anés degradant. El 2002 es va aprovar un pla urbanístic que preveia per a la colònia una promoció d'habitatges de protecció oficial, una escola, una zona verda i diversos equipaments. Llavors encara vivien dues-centes vint famílies, que van ser desnonades. El 2010 es va començar a enderrocar les cases, encara que es van deixar algunes de record al passatge Piera.^[3]

El 2024 es va obrir al públic el nou parc, amb una superfície de 9602 m². S'articula al voltant d'una plaça central i compta amb una àrea de joc infantil —a la qual destaca un gran tobogan amb forma d'eriçó de mar—, així com aparells de gimnàstica, una pèrgola amb plantes enfiladisses i horts urbans, a més dels habituals elements de mobiliari urbà. Les obres han tingut un pressupost de 3,64 milions d'euros.^[4]

La vegetació s'ha col·locat pensant en criteris de sostenibilitat vers al canvi climàtic, amb sistemes de drenatge per a aprofitar l'aigua de pluja. Es van plantar 161 arbres nous, entre els quals destaquen espècies com xicrandes, tipuanes, iuques, bellaombres i nesprers del Japó. També es va efectuar una prova pilot d'instal·lació de gespa artificial.^[4]

Al passatge Piera s'han mantingut nou de les antigues cases, que estan pendents d'assignar-les un ús comunitari, així com les façanes de les cases equivalents de l'altre costat del passatge.^[5]

• Passatge Castells

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colònia Castells

• Enciclopèdia de Barcelona 2. Ciutat Vella / Govern Militar. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 2006. ISBN 84-412-1396-8.