Partit Democràtic Lliure

Partit Democràtic Lliure

(de) Freie Demokratische Partei
Dades
Nom curt	FDP
Sobrenom	Porsche-Partei i Mövenpick-Partei
Tipus	partit polític alemany
Ideologia	liberalisme clàssic liberalisme econòmic
Alineació política	centredreta centrisme
Forma jurídica	associació registrada
Història
Reemplaça	Partit Democràtic Lliure Partit Fòrum Alemany Associació de Demòcrates Lliures , S'aplica a: Partit Liberal Democràtic d'Alemanya, Partit Nacional Democràtic d'Alemanya
Creació	12 desembre 1948, Heppenheim (Bergstraße)
Activitat
Membre de	Internacional Liberal Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa Moviment Europeu Alemanya
Membres	76.100 (2022)
Governança corporativa
Seu (1999–)	«Hans-Dietrich-Genscher-Haus» Reinhardtstrasse 14 Berlín (Alemanya)
Presidència	Christian Lindner (2013–)
Secretari general	Volker Wissing (2020–)
President federal	Christian Lindner
Òrgan de premsa	Fdplus
Joventuts	Joves liberals
Propietari de	Thomas-Dehler-Haus (Bonn, Willy-Brandt-Allee) (en)
Format per	FDP Bayern (en) FDP Rheinland-Pfalz (en) FDP Rin del Nord - Westfàlia FDP Niedersachsen (en) Freie Demokratische Partei in Saarland (en) Freie Demokratische Partei in Saxony-Anhalt (en) FDP Sachsen (en) Freie Demokratische Partei in Schleswig-Holstein (en) FDP Mecklenburg-Vorpommern (en) FDP Hamburg (en) FDP Baden-Württemberg (en) FDP Hessen (en) FDP Berlin (en) FDP Bremen (en) FDP Brandenburg (en) FDP Thüringen
Bundestag (2017)	80 / 733
Parlament Europeu (2019)	5 / 720
Altres
Color
Lloc web	fdp.de
Seu social Hans-Dietrich-Genscher-Haus Epònim Hans-Dietrich Genscher i Thomas Dehler Dades Tipus Edifici Arquitecte Caspar Clemens Pickel Construcció 1912 Cronologia 1908 inici de construcció Característiques Material maó Localització geogràfica Localització Reinhardtstraße 14, 10117 Berlin  52° 31′ 25″ N, 13° 23′ 07″ E / 52.5236°N,13.3853°E / 52.5236; 13.3853 Patrimoni arquitectònic d'Alemanya

El Partit Democràtic Lliure (en alemany, Freie Demokratische Partei, FDP) és un partit polític d'Alemanya d'ideologia liberal.

El FDP, hereu de la tradició liberal del Partit Democràtic Alemany (DDP) i del Partit Democràtic Popular (DVP) va ser creat després de la Segona Guerra Mundial com un partit que reunís tant a liberals d'esquerres com de dretes. Des de les eleccions federals alemanyes de 1949, formava part d'una coalició de govern amb la CDU sota el canceller Konrad Adenauer; el primer President Federal, Theodor Heuss, va ser membre del FDP. Amb resultats d'entre el 5 i el 10 per cent dels vots, el FDP s'establia com la tercera força d'Alemanya, participant en els governs conservadors i promovent el model alemany de la "economia social de mercat".

En 1966, per desacords en matèria dels drets civils, va trencar amb la CDU i, després d'uns anys en l'oposició, es va aliar amb els socialdemòcrates en 1969 sota els governs de Willy Brandt i Helmut Schmidt. En 1982, el FDP va tornar a canviar de soci de govern, oferint un pacte a la CDU de Helmut Kohl i donant suport una moció de censura contra Helmut Schmidt. A partir d'aquest viratge el FDP va actuar cada vegada més com un partit liberal de dretes, subratllant l'economia lliure i descurant la seva faceta de defensor de drets civils. Així, va permetre l'establiment d'Els Verds com un partit d'ideologia liberal d'esquerres. En les eleccions federals de 1998 van assolir treure més vots que el FDP, que va quedar relegat a la quarta posició i va passar a l'oposició per segona vegada en la seva història. Després d'una campanya erràtica, en la qual algun membre de la cúpula del partit fins i tot va recórrer a al·lusions antisemites, el FDP tot just va assolir millorar el seu resultat a les eleccions de 2002, traient el 7,4% dels vots. Després de participar com a soci minoritari en el segon govern de Merkel entre 2009 i 2013, en les eleccions federals de 2013 el partit sofrí una desfeta, la qual es consolidà després de les nombroses desfetes en les eleccions als länder, quedant-se sense cap escó a Bundestag al no arribar al 5% necessari (va obtenir un 4,8%) i per tant obtenint el seu pitjor resultat des de la fundació del partit el 1948.

Després de les eleccions federals del 18 de setembre de 2005, en les quals es va presentar amb un discurs netament neoliberal, el FDP va tornar a augmentar fins al 9,8% dels vots convertint-se de nou en la tercera força política d'Alemanya, però el resultat de les eleccions no va bastar per a una coalició amb la CDU, el soci preferit del FDP. No obstant això, podria haver entrat en el govern mitjançant dues possibles coalicions: CDU+FDP+Verds (la "coalició Jamaica") o SPD+FDP+Verds ("coalició del Semàfor").

No obstant això, el FDP rebutjava qualsevol pacte amb els socialdemòcrates i, per altra banda, els Verds no estaven disposats a una coalició amb els dos partits de dreta. Per tant, va acabar formant-se una "gran coalició" entre democristians i socialdemòcrates, i el FDP es va quedar en l'oposició per tercera legislatura consecutiva. A continuació, i vista la pràctica impossibilitat d'una futura participació en un govern sense Els Verds, durant un temps el FDP semblava tractar de tornar a obrir-se cap al centre i millorar el seu escàs perfil en política social i ecològica. No obstant això, des que a la tardor de 2007 tant SPD, CDU com Verds giressin a l'esquerra en matèria social, el FDP ha tornat a posicionar-se com a guardià de la doctrina neoliberal.

A les eleccions federals del 2009 el FDP augmentà considerablement, i obtingué 93 diputats al Bundestag. Després de les eleccions formà part del govern de coalició amb Angela Merkel.

Any	Líder	Uninominal		Llista de partit		Escons	+/–	Govern
		Vots	%	Vots	%
1949	Franz Blücher			2,829,920	11.9 (#3)	52 / 410		CDU/CSU–FDP–DP
1953		2,967,566	10.8	2,629,163	9.5 (#3)	53 / 509	1	CDU/CSU–FDP–DP
1957	Reinhold Maier	2,276,234	7.5	2,307,135	7.7 (#4)	43 / 519	10	Oposició
1961	Erich Mende	3,866,269	12.1	4,028,766	12.8 (#3)	67 / 521	24	CDU/CSU–FDP
1965		2,562,294	7.9	3,096,739	9.5 (#4)	50 / 518	17	CDU/CSU–FDP (1965–66)
								Oposició (1966–69)
1969	Walter Scheel	1,554,651	4.8	1,903,422	5.8 (#4)	31 / 518	19	SPD–FDP
1972		1,790,513	4.8	3,129,982	8.4 (#4)	42 / 518	11	SPD–FDP
1976	Hans-Dietrich G.	2,417,683	6.4	2,995,085	7.9 (#4)	40 / 518	2	SPD–FDP
1980		2,720,480	7.2	4,030,999	10.6 (#3)	54 / 519	14	SPD–FDP (1980–82)
								CDU/CSU–FDP (1982–83)
1983		1,087,918	2.8	2,706,942	6.9 (#4)	35 / 520	19	CDU/CSU–FDP
1987	Martin Bangemann	1,760,496	4.7	3,440,911	9.1 (#4)	48 / 519	13	CDU/CSU–FDP
1990	Otto Graf L.	3,595,135	7.8	5,123,233	11.0 (#3)	79 / 662	31	CDU/CSU–FDP
1994	Klaus Kinkel	1,558,185	3.3	3,258,407	6.9 (#5)	47 / 672	32	CDU/CSU–FDP
1998	Wolfgang Gerhardt	1,486,433	3.0	3,080,955	6.2 (#5)	43 / 669	4	Oposició
2002	Guido Westerwelle	2,752,796	5.8	3,538,815	7.4 (#5)	47 / 603	4	Oposició
2005		2,208,531	4.7	4,648,144	9.8 (#3)	61 / 614	14	Oposició
2009		4,076,496	9.4	6,316,080	14.6 (#3)	93 / 622	32	CDU/CSU–FDP
2013	Philipp Rösler	1,028,645	2.4	2,083,533	4.8 (#6)	0 / 631	93	Extra-parlamentari
2017	Christian Lindner	3,249,238	7.0	4,997,178	10.7 (#4)	80 / 709	80	Oposició
2021		4,040,783	8.7	5,316,698	11.5 (#4)	92 / 735	12	SPD–Verds–FDP

Any	Vots	%	Escons	+/–
1979	1,662,621	5.9 (#4)	4 / 81
1984	1,192,624	4.8 (#5)	0 / 81	4
1989	1,576,715	5.6 (#6)	4 / 81	4
1994	1,442,857	4.1 (#6)	0 / 99	4
1999	820,371	3.0 (#6)	0 / 99	=
2004	1,565,431	6.1 (#6)	7 / 99	7
2009	2,888,084	11.0 (#4)	12 / 99	5
2014	986,253	3.3 (#7)	3 / 96	9
2019	2,028,353	5.4 (#7)	5 / 96	2
2024	2,060,457	5.18 (#7)	5 / 96	=

• Alexander Nuno Alvaro

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Democràtic Lliure

• (alemany) Pàgina oficial del FDP