Falernum

No s'ha de confondre amb Falern.
Infotaula begudaFalernum
Falernum amb gel Modifica el valor a Wikidata
Tipusxarop i licor Modifica el valor a Wikidata

El falernum és un xarop típic de la regió Carib fet amb de gingebre, llima i ametlles, i de vegades vainilla. També se li pot afegir clavell d'espècia o pebre de Jamaica. Tot i que es pot servir sol, és comú barrejar-lo en còctels tropicals. Es pot considerar com una versió més especiada del xarop d'orxata.

Pot portar alcohol o no. Les versions amb alcohol (≅15º) generalment són afegint rom i és típic fer-lo servir com a ingredient per a còctels tropicals o en begudes de bars tiki.[1] També es pren on the rocks (se serveix amb cubs de gel).

Depenent del contingut de sucre, la consistència sol ser espessa, de manera que, de vegades es denomina «falernum vellutat» a causa de la sensació que deixa en la llengua. Les marques varien i el color pot ser blanc a ambre clar, i pot ser transparent o translúcid.[2]

Història

[modifica]

L'origen del falernum es remunta al segle xviii a Barbados, on es feia com a ponx.

L'etimologia del seu nom és un misteri. Segons la Grossman's Guide, el falernum va ser inventat a Barbados fa dos-cents anys i va rebre el nom del vi falern, molt apreciat pels antics romans. Una etimologia popular diu que prové de l'anglès crioll you have fuh learn um (hauries d'aprendre).

Existeix cert desacord sobre si les primeres versions haurien inclòs el remull d'ametlles.[3] Les mateixes referències també afirmen que les versions anteriors contenien amargants com el donzell. La inclusió dels amargants històricament sembla ser corroborada per un article de 1982 que apareix a The New York Times.[4] A la revista literària All the Year Round, propietat de Charles Dickens Jr. en aquell moment, un autor anònim va escriure sobre el falernum el 1892, descrivint-ho com «un curiós licor compost de rom i suc de llima».[5]

La primera referència coneguda en els manuals de bars sembla ser de la dècada del 1930. Un productor afirma que la seva recepta data de 1890, guanyant premis ja en 1923.[6]

Cócteles amb falernum

[modifica]

Alguns còctels que inclouen falernum són:

Referències

[modifica]
  1. «Falernum liqueur moves beyond» (en anglès). Punch Drink.
  2. Carrington i Fraser, 2003, p. 74, A liqueur made basically from rum, lime and sugar. The origin of the name is something of a mystery. The authoritative Grossman's Guide states falernum was invented in Barbados over 200 years ago and was named after Falernum wine, which was much prized by the Romans. There is a joke which purports to explain how falernum got its name. In one version, the tourist, after tasting the drink, ask the old man how he made this delicious liqueur. After a few moments hesitation the old Barbadian replies 'you have fuh learn um' (you have to learn it). The following is reproduced from Mrs. H Graham Yearwoods's (1911) West Indian and Other Recipes: 'For 30 gallons of falernum: 9 gal. rum, 3 gal. lime juice, 1 gal. milk, ½ gal brandy, 56 lbs. sugar, ½ oz. bitter almond, ¼ oz. mace. To fine it, add 1 gal. of milk.' Rum and falernum constitute the drink known as Corn 'n Oil or 'Corning Oil'. The traditional rum cocktail is simply rum and sugar of rum and falernum shaken with ice and a dash of Angostura Aromatic Bitter..
  3. «Falernum: The Elusive Cocktail Syrup» (en anglès). Smithsonian Magazine.
  4. «In the lofe of Barbados» (en anglès). The New York Times.
  5. Dickens, Charles, All the Year Round, "Our Quarters in Barbados", March 12, 1892, at p. 257, https://books.google.cat/books?id=9DsBAAAAYAAJ&pg=PA257.
  6. Carrington i Fraser, 2003, p. 74.
  7. «Better and Better Cocktail» (en anglès). The New York Times.
  8. «Corn 'n Oil» (en anglès). Punch Drink.
  9. Bitner i Beach, 2001.
  10. «Puka Punch» (en anglès). Cocktail Party App.

Bibliografia

[modifica]
  • Bitner, Arnold; Beach, Phoebe. Hawaii Tropical Rum Drinks & Cuisine by Don the Beachcomber (en anglès). Mutual Pub Co, 2001. ISBN 978-1566474917. 
  • Carrington, Sean; Fraser, Henry. «Falernum». A: A–Z of Barbados Heritage (en anglès). Macmillan Caribbean, 2003. ISBN 0-333-92068-6.