Fasciolosi

Plantilla:Infotaula malaltiaFasciolosi
modifica
Tipusdistomatosi, helmintosi, malaltia dels conductes biliars i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia i helminthologist (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesicterícia, anèmia, nàusea, febre, vòmit, dolor abdominal, exantema, hepatomegàlia, diarrea i left upper quadrant abdominal rigidity (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Exàmensmicroscopi òptic Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
praziquantel, nitazoxanida, triclabendazole (en) Tradueix i bitionol Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Localitzacióvia biliar Modifica el valor a Wikidata
Causat perFasciola hepatica Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111F82 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B66.3
CIM-9121.3
Recursos externs
DiseasesDB4757
eMedicineped/760
MeSHD005211 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0015652 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:885 Modifica el valor a Wikidata
Fasciola hepatica

La fasciolosi o distomatosi hepàtica, és una helmintosi causada per dues espècies de trematodes digenis, Fasciola hepatica i Fasciola gigantica. Els adults es localitzen a la vesícula biliar o en els conductes biliars del fetge. Es tracta d'una zoonosi, ja que afecta primàriament a altres mamífers, però pot ser transmesa a l'ésser humà. La fascíola és pròpia d'Europa, Amèrica i Oceania, però a Àfrica i Àsia tenen presència les dues espècies i la seva distribució se superposa en moltes àrees.[1]

El cicle biològic dels paràsits involucra dos hostes, un intermediari i un altre definitiu. L'hoste intermediari és un gastròpode d'aigua dolça.[2] El nombre de possibles hostes definitius és molt ampli i inclou el bestiar i molts altres mamífers herbívors, incloent l'ésser humà.[2]

Una estimació conservadora sobre la pèrdua de productivitat del bestiar deguda a la fasciolosi dona la xifra de més de 3.200 milions de dòlars anuals a tot el món.[3] A més, la fasciolosi es considera una malaltia humana emergent, i l'Organització Mundial de la Salut ha estimat que afecta a 2,4 milions de persones i que altres 180 milions d'individus presenten risc d'infecció.[4] També és considerada una de les malalties tropicals desateses, dins el grup de les Trematodosis transmeses per alimentació.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Mas-Coma S, Bargues MD, Valero MA «Fascioliasis and other plant-borne trematode zoonoses». Int. J. Parasitol., 35, 11-12, octubre 2005, pàg. 1255–78. DOI: 10.1016/j.ijpara.2005.07.010. PMID: 16150452.
  2. ↑ 2,0 2,1 Torgerson, P; Claxton J. «Epidemiology and control.». A: Dalton, JP. Fasciolosis. Wallingford, Oxon, UK: CABI Pub, 1999, p. 113–49. ISBN 0-85199-260-9. 
  3. ↑ Spithill, TW; Smooker PM, Copeman DB. «Fasciola gigantica: epidemiology, control, immunology and molecular biology». A: Dalton, JP. Fasciolosis. Wallingford, Oxon, UK: CABI Pub, 1999, p. 465–525. ISBN 0-85199-260-9. 
  4. ↑ Anònim, 1995. "Control of Foodborne Trematode Infections". WHO Technical Series, núm. 849, WHO, Ginebra, 157 pàgs.
  5. ↑ «Neglected Tropical Diseases». World Health Organization. [Consulta: 25 agost 2018].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fasciolosi
  • R. López-Vélez, E. Martín Echavarría, J.A. Pérez Molina. «Guía de enfermedades infecciosas importadas» p. 92-93. Ministerio de Sanidad y Consumo, 2008.
  • Imatges d'una fascíola adulta (anglès)
  • Imatges d'ous de F. hepatica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fasciolosi&oldid=33923006»