Fellag
Fellaga o fellagha (de l'àrab فلاقة, fallāqa, pronunciat localment fel·laga; en singularفلاق, fallāq, localment fel·lag, literalment ‘saltejador’, ‘lladre de camí ral’, ‘bandit’[1]) fou el nom donat pels francesos als rebels a Tunísia i Algèria contra l'ocupació colonial francesa. El terme va prendre certa popularitat durant la Primera Guerra Mundial, amb la rebel·lió de Khalifa ibn Askar al sud de Tunísia, tot i que emprat preferentment i despectivament pels francesos, no pas pels tunisians.[2] En acabar la guerra deixà d'emprar-se, per reaparèixer de nou a Tunísia el 1952, amb els incidents iniciats aquest any arran de l'assassinat de Farhat Hached. El 1954, quan va esclatar la revolta a Algèria, els rebels també foren anomenats fellaga. L'expressió es va deixar d'usar amb la independència d'ambdós països.
Referències
[modifica]- ↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «فلق». ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ Historiques du 3e Bataillon de Marche et du 4e Bataillon d'infanterie légère d'Afrique (en francès). París: Henri Charles-Lavauzelle, 1920, p. 62.