Fenàreta
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Atenes (Grècia)  |
| Residència | Antiga Atenes |
| Activitat | |
| Ocupació | llevadora |
| Període | Antiguitat clàssica |
| Família | |
| Cònjuge | Sofronisc |
| Fills | Sòcrates |
Fenàreta (en grec antic, Φαιναρέτη) (fl. segle v aC) és la mare del filòsof atenenc Sòcrates i del seu mig-germà Pàtrocle.[1]
Biografia
[modifica]Se sap molt poc sobre la vida de Fenàreta. El seu nom significa «qui fa aparèixer la virtut».[2] D'origen pelasga, va viure a Atenes, on treballava de llevadora, una de les poques professions per a les dones de l'Antigua Grècia (segons John Burnet, el paper de μαιευτική (maieutiké, llevadora) va ser «realitzat per dones de bona família i la traducció 'llevadora' és bastant enganyosa»[3]).
Primer es va casar amb Sofronisc, un escultor o picapedrer qui va morir abans del 424 aC, amb qui té Sòcrates cap al 470/469 aC. Després es torna a casar amb Queredem, pare de Pàtrocle.
Segons A. E. Taylor, «es creu que tenia bones connexions familiars», basat en la seva aparició en la genealogia de l'immortal Amfiteu en Els acarnesos d'Aristòfanes.[4]
Posteritat
[modifica]Fenàreta continua sent coneguda principalment per haver estat la mare de Sòcrates, un dels principals fundadors de la filosofia grega. En Teetet, Plató relata que Sòcrates va comparar el seu treball com a filòsof amb la feina de la seva mare (de maieutiké, llevadora),[5] creant així un paral·lelisme entre la maièutica (μαιευτικός) com l'art de donar a llum tant els cossos com els esperits. Aquesta metàfora tindrà moltes repercussions en la història de la filosofia.[Nota 1]
No obstant això, és possible que el nom de Fenàreta i la seva professió siguin només invencions destinades a subratllar les paraules de Sòcrates sobre la maièutica.
Fonts
[modifica]Les fonts relacionades amb Fenàreta són extremadament rares. Sòcrates no va escriure res i, per tant, no ens dona cap testimoni sobre la seva mare. Els textos de Plató (en particular el Teetet) i de Xenofont segueixen sent les principals fonts de Sòcrates i, a fortiori, de la seva mare.
Notes
[modifica]- ↑ La importància de Fenàreta radica a ser la figura inspiradora de l'anomenat «mètode socràtic» (maièutica), ja que Sòcrates diu exercir el mateix ofici que la seva mare (Vegeu Teetet 149a-151d), només que, en comptes d'ajudar a parir a les dones, aquest exercita el seu ofici en l'ànima dels homes (dels «especialistes», per ser precisos: erístics, geòmetres, retòrics, estadistes, pintors i fins heteres), ajudant-los a donar a llum a les nocions que ells ja saben per endavant (Confort, 2007), però que precisen d'una tasca i una crítica «tocológiques» (filosòfiques)(Vázquez Vega, 2018, p. 63-72)
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Conford, F. M. La teoría platónica del conocimiento: Teeteto y El Sofista : traducción y comentario (en castellà), 2007. ISBN 978-84-493-1990-7.
- Dorion, Louis-André. Socrate (en francès). París: Presses universitaires de France, 2004 (Que sais-je?). ISBN 2-13-054067-8.
- Wolff, Francis. Socrate (en francès). París: Presses universitaires de France, 2010 (Philosophies). ISBN 978-2-13-040131-5.
- Nails, Debra. The People of Plato (en anglès). Hackett, 2002.
- Vázquez Vega, Jorge «Fenareta o la mayéutica de las categorías» (
PDF) (en castellà). El Basilisco, 50, 2018.
