Fermín Arteta Sesma

Fermín Arteta Sesma

Retrat de Fermín Arteta per Antonio María Esquivel
Nom original	(es) Fermín de Arteta
Biografia
Naixement	8 juliol 1796 Corella (Navarra)
Mort	15 desembre 1880 (84 anys) Madrid
Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques
5 abril 1851 – 20 octubre 1851 ← Santiago Fernández Negrete – Mariano Miguel de Reynoso →
Ministre de la Governació
14 gener 1851 – 5 abril 1851 ← Luis José Sartorius y Tapia – Manuel Bertrán de Lis y Ribes →
Governador civil de Barcelona
15 gener 1850 – 5 juliol 1850 ← Miguel Tenorio de Castilla – Ventura Díaz Astillero de los Ríos →
Senador al Senat espanyol
6 octubre 1849 – octubre 1868 Circumscripció electoral: senador vitalici
Director de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya
14 juliol 1849 – 30 desembre 1849
Diputat al Congrés dels Diputats
4 gener 1847 – 7 octubre 1849 Circumscripció electoral: Tudela
Diputat al Congrés dels Diputats
19 desembre 1845 – 31 octubre 1846 ← Joaquín José de Muro y Vidaurreta Circumscripció electoral: Logronyo
Governador civil de la província de Madrid
23 maig 1845 – 7 març 1846
Ministre de la Governació
29 agost 1840 – 11 setembre 1840 ← Francisco Cabello Rubio – Francisco Cabello Rubio →
Diputat al Congrés dels Diputats
4 gener 1838 – 18 novembre 1839 Circumscripció electoral: Navarra
Activitat
Ocupació	polític
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Carlina
Premis
Creu Llorejada de Sant Ferran

Fermín Arteta Sesma (Corella, 8 de juliol de 1796 - Madrid, 15 de desembre de 1880) va ser un polític navarrès, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.^[1]

Ingressà a la milícia el 1814, quan s'allistà a la guàrdia valona i va formar part del Batalló Sagrat, dedicant-se durant un temps com a enginyer militar a estudiar la restauració dels castells de Burgos i Pancorbo. Amb l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís s'hagué de retirar a Cadis, però després tornà a l'exèrcit i participà en la repressió del pronunciament d'Espoz i Mina el 1830, que li comportà l'ascens a capità.

L'esclat de la primera guerra carlina (1831) l'agafà a Saragossa, i participà en el front del Nord. La seva actuació li va valer l'ascens a comandant de Batalló d'Infanteria i la Creu Llorejada de Sant Ferran. Va ser elegit diputat a Corts per Navarra els anys 1837, 1839 i 1844.^[2]

Fou Ministre de la Governació en el govern interí de Modesto Cortázar Leal de Ibarra (agost-setembre de 1840), després fou nomenat governador civil de Madrid, i elegit diputat per Logronyo el 1846. A l'any 1849 va ser nomenat senador reial vitalici^[3] i governador civil de Barcelona el 1850, càrrec des del que va combatre amb especial intensitat l'incipient moviment obrer barceloní.

Reclamat una altra vegada al ministeri de la Governació en 1851, aquest mateix any va ocupar la cartera de Foment amb el Partit Moderat, en el govern de Juan Bravo Murillo. Durant el seu mandat va prendre mesures per a la implantació del sistema mètric decimal.^[4] Va ser membre del Consell Reial fins a 1854, data en què es retirà a Corella.^[5]

Càrrecs públics
Precedit per: Francisco Cabello Rubio Luis José Sartorius y Tapia	Ministre de Governació (agost-setembre) 1840 (gener-abril) 1851	Succeït per: Francisco Cabello Rubio Manuel Bertrán de Lis y Ribes
Precedit per: Miguel Tenorio	Governador Civil de Barcelona (gener-juliol) 1850	Succeït per: Ventura Díaz
Precedit per: Santiago Fernández Negrete	Ministre de Foment (abril-octubre) 1851	Succeït per: Mariano Miguel de Reynoso