Fermín Calbetón y Blanchón
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1853 Sant Sebastià (Guipúscoa) |
| Mort | 4 febrer 1919 (65 anys) Madrid |
| Sepultura | Cementiri de Polloe |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg&lang=ca){kind=small} Ministre d'Hisenda | |
| 5 de desembre de 1918 – 5 de febrer de 1919 | |
| Ministre de Foment | |
| 9 de febrer de 1910 – 2 de gener de 1911 | |
 Ambaixador d'Espanya davant la  Santa Seu | |
| 1911 – 1914 | |
| Dades personals | |
| Residència | calle de José Ortega y Gasset |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, advocat |
| Ocupador | Universitat de l'Havana |
| Partit | Partit Liberal |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | María Josefa Calbetón y Undabeitia |
| Pares | Joaquín Calbetón i Doña Maria Josefa Blanchón y Guillemin |
| Parents | Evaristo de Churruca y Brunet, cunyat |
Llista | |
Fermín Calbetón y Blanchón (Sant Sebastià, 4 de setembre de 1853 - Madrid, 4 de febrer de 1919) fou un advocat i polític espanyol que va ser ministre de Fomento i ministre d'Hisenda durant el regnat d'Alfons XIII. Fill de Joaquín Calbetón y Legarra.[1]
Biografia
[modifica]Llicenciat en Dret en 1877. Després d'estudiar en Madrid, es va dedicar a la docència, després de la qual cosa va marxar a Cuba, aleshores colònia espanyola, on fins a 1887 va ocupar la Càtedra d'Hisenda Pública i Dret Polític Comparat en la Universitat de l'Havana entre 1882 i 1886.
Diputat
[modifica]En el sistema polític espanyol de l'època de la Restauració, Calbetón es va alinear amb el Partit Liberal.
Sent catedràtic a l'Havana va començar la seva carrera política en ser escolit en 1884 Diputat com a representant del districte cubà de Matanzas en el Congrés espanyol. Reelegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1886, va renunciar a la seva acta com a representant cubà quan va ser nomenat el 25 de juny de 1887 Director General de Gracia i Justícia del Ministeri d'Ultramar. Posteriorment seria nomenat Sotssecretari del Ministeri de Gracia i Justícia.
Després del nomenament va abandonar la seva càtedra a Cuba, establint-se a Madrid. El 6 d'agost de 1887 va ser nomenat diputat de nou, aquesta vegada pel seu districte natal, Sant Sebastià, després de la renúncia del diputat electe Fermín Machimbarrena. A les eleccions generals espanyoles de 1891 es va presentar per Sant Sebastià i fou reelegit. En 1893 va ser escollit novament diputat, aquesta vegada per partida doble, tant pel districte de Sant Sebastià com pel districte cubà de Colón que pertanyia a Matanzas. En 1894 va renunciar a la seva acta de diputat per Cuba i va romandre com a diputat per Sant Sebastià fins a 1895.
Senador
[modifica]En 1898 Fermín Calbetón va ser escollit Senador per Guipúscoa. Va romandre en aquest càrrec fins a 1899. Posteriorment va ser reelegit per segona vegada senador per Guipúscoa durant la legislatura 1901-02. En 1903 el president de govern Francisco Silvela va nomenar Calbetón senador vitalici.
Ministre
[modifica]Va ser ministre de Foment entre el 9 de febrer de 1910 i el 2 de gener de 1911 en un govern presidit per Canalejas. De la seva gestió cal destacar un Reial decret que va dur a terme el seu ministeri en foment de Previsió, Socors Mutus, Segur d'Invalidesa i Assegurances Socials.
Serà també ministre d'Hisenda en el gabinet que, entre el 5 de desembre de 1918 i el 5 de febrer de 1919 va encapçalar el comte de Romanones morint en el càrrec d'una greu malaltia que va obligar Roamanones a nomenar ministre de forma interina al Marquès de Molina.
Entre altres càrrecs polítics que va exercir al llarg de la seva vida destaca la seva labor com a ambaixador davant la Santa Seu durant el pontificat de Pius X.
L'ajuntament de Sant Sebastià, com a homenatge a Calbetón, va decidir canviar de nom el Carrer Puyuelo de la Parte Zaharra com a Carrer Fermín Calbetón, ja que havia nascut en aquest carrer.
Referències
[modifica]- ↑ «Ancestors of Philomena de Tornos y Steinhart» (en anglès), 27-05-2012. Arxivat de l'original el 2012-05-27. [Consulta: 9 desembre 2021].
Enllaços externs
[modifica]
- Biografia a l'Enciclopèdia Basca Auñamendi
- Biografia a xtec.cat
- Fitxa del Congrés dels Diputats
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Rafael Gasset Chinchilla | Ministre de Foment_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} 1910- 1911 | Succeït per: Rafael Gasset Chinchilla |
| Precedit per: Emilio Ojeda y Perpiñán |  Ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu1911-1914 | Succeït per: Cipriano Muñoz y Manzano |
| Precedit per: Santiago Alba Bonifaz | Ministre d'Hisenda 1918- 1919 | Succeït per: José Gómez-Acebo y Cortina |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Melchor Salvá y Hormaechea |  Medalla 17 1918-1919 | Succeït per: Juan Zaragüeta y Bengoechea |
| Els tres governs de José Canalejas y Méndez (Liberal) (9 de febrer de 1910 – 12 de novembre de 1912) | ||
|---|---|---|
| President de Govern |  | |
| Ministre de la Governació | ||
| Ministre d'Estat | ||
| Ministre de Gràcia i Justícia | ||
| Ministre d'Hisenda | ||
| Ministre de Foment | ||
| Ministre de Guerra | ||
| Ministre de Marina | ||
| Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts | ||
(← III MORET) Govern anterior •••• Govern següent (← I ROMANONES) | ||
