Fernando Sartorius Chacón
Fernando Sartórius y Chacón (Madrid, 17 de novembre de 1860-Zarauz, 20 d'agost de 1926) va ser un polític espanyol.
Fill de Luis José Sartorius y Tapia i de Remedios Chacón y Romero, el seu pare va ser un polític molt important de l'època d'Isabel II. Va quedar orfe a l'edat d'11 anys i va ingressar en l'exèrcit en l'arma de Cavalleria aconseguint el grau de coronel. Va succeir el seu pare en el títol de comte de San Luis i es va casar en 1891 amb Carmen Díaz de Mendoza y Aguado.[2]
En l'àmbit polític va ser diputat per Conca des de 1899,[3] senador vitalici des de 1922,[4] ambaixador a Lisboa[5] i ministre de Proveïments en el curt període que va intervenir entre setembre i desembre de 1919.
Referències
[modifica]- ↑ «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: 1r juny 2015].
- ↑ «Els Chacón». Arxivat de l'original el 2015-02-03. [Consulta: 1r juny 2015].
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Biografia a xtec.es