Fil de coure

No s'ha de confondre amb Filferro o Fil metàl·lic.
Cable elèctric amb tres conductors de coure sòlid de 2,5 mm2

El fil de coure és un fil metàl·lic, conductor, allargat, fet de coure. Com que el coure és un bon conductor de l'electricitat, el fil de coure s'utilitza àmpliament en enginyeria elèctrica i electrònica. El fil de coure és raonablement resistent a la corrosió.[1]

Tipus de fil per aplicació

[modifica]
Fil de coure en un relé

Hi ha diferents tipus de fil de coure segons les aplicacions:[2]

  • Cable de coure de les línies elèctriques .
  • Cable de coure de parallamps que connecta elèctricament el punt més alt d'un edifici amb terra.[3]
  • Fil de coure de catenària de tren, de tramvia o de troleibús.[4]
  • Cable elèctric de coure, format per un feix de fils prims de coure en una funda de material aïllant, sovint de PVC, de diversos colors.
  • Fil de coure esmaltat per a bobines, transformadors, relés i motors elèctrics : fil de coure sòlid amb una capa aïllant de laca o esmalt.
  • Fil de wire-wrap, Alguns tipus de fil de wire-wrap, tenen una capa de laca que es fon durant la soldadura, cosa que facilita el muntatge.
  • Fil de coure estanyat, àmpliament utilitzat per a components d'electrònica, com resistències i condensadors .
  • Fils de coure de CI, fils minúsculs que connecten els xips a les potes de connexió, encara que 'utilitza amb freqüència el fil d'or .

El fil de coure presenta uns gruixos molt diferents, des d'unes quantes desenes de µm (micròmetre) fins a uns centímetres. Com més gruixut sigui el fil, més petita és la resistència específica i, per tant, més gran pot ser el corrent. Un excés de corrent escalfarà el fil de coure perquè finalment es fondrà. Un altre perill s'aplica sobretot als transformadors i motors: la capa de laca aïllant pot cremar, provocant un curtcircuit entre dos cables. Com a resultat, el corrent augmentarà encara més i el transformador o motor pot acabar cremant.[5]

Cables de comunicacions

[modifica]
Cable coaxial fet de coure

Fil de coure de catenària

[modifica]
Fil de coure dels trens holandesos

La majoria de cables de coure tenen una secció de punt rodó. Així i tot, s'usen altres fórmules per a algunes aplicacions. El fil de coure de la catenària de tramvia, de tren i de troleibús té dues ranures, de manera que es pot subjectar el fil de coure per a la suspensió, mentre que la meitat inferior es manté lliure per al contacte amb els pantògrafs. Els transformadors més grans s'utilitzen fil de coure pla, de manera que, amb seccions transversals més grans, es promou la flexibilitat de flexió en la direcció del bobinat i queda menys espai entre els enrotllaments.[4]

Curiositats

[modifica]
  • Alguns dels primers cables telefònics transatlàntics es van cremar en aquell moment, perquè inicialment es va augmentar la tensió per compensar les pertorbacions i les pèrdues que es produïen. Més tard van canviar al control de potència.[6]
  • Els cables d'una línia d'alta tensió estan fets d'un aliatge d'alumini perquè així pesen menys que els de coure.[7]

Característiques dels fils de coure

[modifica]
Rotllo de fil de coure.
Fils de coure.

Algunes característiques del fil de coure es mostren a la taula següent.

Fil de coure[8]
Diàmetre Secció Pes Resistència Longitud Densitat Diàmetre SWG AWG BWG
Pelat (mm) (mm ²) Grams per km Ohms per hm per ohm Espires

per cm2

Esmaltat Imperial Brown i Sharpe Birmingham
0,03 0.000707 6.29 2350 0,0426 43000 - 49 48 -
0,04 0,00126 11.2 1320 0,072 28200 - 48 46 -
0,05 0,00196 17,5 894 0,112 23500 0,080 47 - -
0,07 0,00385 34,4 455 0,220 12900 0,100 45 - -
0,08 0,00503 44,9 350 0,288 10700 0,115 44 40 -
0,09 0,00636 56,0 276 0,344 8600 0,127 43 39 -
0,10 0,00785 69,9 224 0,448 6700 0,148 42 38 36
0,12 0,0113 101 155 0,646 4860 0,163 40 37/36 35
0,15 0,0177 158 99 1.01 3120 0.200 38 35 -
0,16 0,0201 179 87 1,15 2760 0,212 38 34 -
0,18 0,0254 226 69 1,45 2270 0,236 37 33 34
0,20 0,0314 280 55,8 1,80 1890 0,259 36 32 33
0,22 0,038 339 46.1 2.18 1540 0,282 35 31 32
0,25 0,0491 438 35,7 2,80 1230 0,316 33 30 31
0,27 0,0573 511 30.6 3,28 1060 0,342 32 29 -
0,28 0,0616 550 28,5 3.52 1000 0,350 32 29 -
0,30 0,0707 629 24.8 4.03 890 0,374 31 29 30
0,32 0,0804 716 21.8 4.60 750 0,396 30 28 29
0,35 0,0962 857 18.2 5.49 640 0,430 29 27 28
0,38 0,113 1010 15,5 6.47 560 0,460 28 27 -
0,40 0,124 1120 13,96 7.20 510 0,487 27 26 27
0,45 0,159 1420 11.20 9.09 400 0,540 26 25 26
0,50 0,196 1750 8,90 11.2 310 0,595 25 24 25
0,55 0,237 2110 7.38 13,5 270 0,65 24 23 24
0,60 0,233 2520 6.21 16.2 230 0,70 23 23 -
0,65 0,332 2960 5.29 19.0 199 0,75 23 22 23
0,70 0,385 3440 4.56 22.0 174 0,81 22 21 22
0,75 0,442 3930 3,97 25.2 132 0,86 22 21 -
0,80 0,503 4490 3,49 28.8 118 0,92 21 20 21
0,85 0,567 5070 3.11 32,5 106 0,97 21 20 -
0,90 0,636 5680 2,76 36,4 96 1.03 20 19 20
0,95 0,709 6310 2,47 40,5 87 1.08 20 19 -
1.0 0,785 6990 2.26 44,8 - 1.13 19 18 -
1.1 0,95 8470 1,88 51,4 - 1,23 19 17 19
1.2 1.131 10100 1.58 64,6 - 1,34 18 17 -
1.3 1,33 11900 1,34 76.2 - 1,44 18 16 -
1.4 1,54 13700 1,16 88,2 - 1,55 17 15 -
1.5 1,77 15800 1.01 101 - 1,64 16 15 17
1.6 2.01 17900 0,887 115 - 1,75 16 14 16
1.7 2.27 20200 0,785 130 - 1,86 15 14 16
1.8 2,54 22600 0,700 145 - 1,96 15 13 15
1.9 2,84 25300 0,628 163 - 2.07 15 13 - -
2.0 3.14 28000 0,567 180 - 2.18 14 12 14
2.2 3,80 33900 0,498 218 - 2,40 13 11 - -
2.5 4,91 43800 0,393 280 - 2,80 12 10 13
3.0 7.07 62900 0,252 405 - 3,35 11 9 11
3.5 9,62 85700 0,185 550 - 3,90 10 7 10

Robatori de coure

[modifica]
Preus globals del coure de 1986 a 2011

Alguns funcionaris i agents de la llei han arribat a la conclusió de que en bastants llocs els robatoris de metalls són comesos per addictes a les drogues per poder-se finançar les seves addiccions,[9] incloent-hi usuaris de metamfetamina;[10]Tanmateix, això varia segons la ubicació del metall robat.[11] De fet l'origen comú del fenomen és l'elevat preu dels metalls no ferrosos,. Independentment del motiu, la industrialització de les nacions en desenvolupament ajuda a augmentar la demanda de ferralla.[12]

Durant el boom dels anys 2000, els preus del coure van augmentar a tot el món,[13] fent créixer l'interès dels delinqüents per robar els cables de coure de la xarxa elèctrica i de les xarxes de comunicacions.[14][15][16]

Referències

[modifica]
  1. fil de coure a Optimot
  2. Joseph R. Davis. Copper and Copper Alloys. ASM International, 1 gener 2001, p. 153–. ISBN 978-0-87170-726-0. 
  3. Martin A. Uman. The Art and Science of Lightning Protection. Cambridge University Press, 2008, p. 78–. ISBN 978-0-521-87811-1. 
  4. 4,0 4,1 Gonzalo Abad. Power Electronics and Electric Drives for Traction Applications. Wiley, 13 setembre 2016, p. 231–. ISBN 978-1-118-95443-0. 
  5. engineeringtoolbox.com
  6. Institute of Electrical and Electronics Engineers. Electron Devices Group. IEEE Conference Record. Institute of Electrical and Electronics Engineers., 1976. 
  7. United States. Army Materiel Command. Electrical Wire and Cable, 1969, p. 1–. 
  8. engineering-references-electrical-wire-cu
  9. «Berryhill And Galgiani Metal Theft Legislation Clears First Hurdle», 29-03-2007.
  10. «An Updated Assessment of Copper Wire Thefts from Electric Utilities». US Department of energy.
  11. Steinhauer, Jennifer «Unusual Culprits Cripple Farms in California». The New York Times [[[Buttonwillow, California|BUTTONWILLOW, Calif.]]], 31-07-2007, p. 10.
  12. Newsweek Staff «Manhole Covers Stolen for Scrap Metal». Newsweek Business, 10-07-2010.
  13. «Historical Copper Prices, Copper Prices History». Dow-futures.net, 22-01-2007. Arxivat de l'original el 12-5-10. [Consulta: 1r maig 2010].
  14. Berinato, Scott «Copper Theft: The Metal Theft Epidemic». CSO Online, 01-02-2007 [Consulta: 19 gener 2014]. Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 1r febrer 2020].
  15. «Copper Theft Threatens U.S. Critical Infrastructure». Federal Bureau of Investigation, 15-09-2005. Arxivat de l'original el 14 octubre 2012. [Consulta: 24 gener 2014].
  16. «4 House Fires and Hundreds of Homes Without Power after Substation Targeted». metaltheftscotland.org.uk, 29-11-2013. Arxivat de l'original el 7 juliol 2013. [Consulta: 24 gener 2014].

Enllaços externs

[modifica]