Fluorur de sodi

Infotaula de compost químicFluorur de sodi

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular41,988 Da Modifica el valor a Wikidata
Rolcariostatic agent (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaNaF Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[F-].[Na+] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat2,78 g/cm³ (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Solubilitat4 g/100 g (aigua, 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric8,156 D Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió1.021 °C
996 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició1.704 °C (a 760 Torr)
1.704 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Entropia molar estàndard51,5 J/(mol K) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric8,156 D Modifica el valor a Wikidata
Entalpia estàndard de formació−576,6 kJ/mol Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor0 mmHg (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps2,5 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
IDLH250 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

El fluorur de sodi, NaF, es presenta a temperatura ambient com un sòlid cristal·lí incolor, mitjanament soluble en aigua. El reticle cristal·lí és cúbic, com el del clorur de sodi. Els cristalls són transparents des de la radiació ultraviolada a la infraroja amb un índex de refracció d'1,327. Fus condueix el corrent elèctric, com que és un compost iònic. En estat natural es troba en el mineral vil·liaumita. El fluorur de sodi és una sal verinosa.

Reactivitat

[modifica]
HF + NaOH → NaF + H₂O

Amb un excés d'àcid fluorhídric es forma l'hidrogenofluorur de sodi:

NaF + HF → NaHF₂
2 HF + Na₂CO₃ → 2 NaF + H₂O + CO₂↑

i per descomposició tèrmica de l'hexafluorosilicat de sodi, Na₂SiF₆:

Na₂SiF₆ → 2 NaF + SiF₄↑

Aplicacions

[modifica]

S'empra com a reactiu en química analítica i en química orgànica com a agent fluorant. En la indústria serveix com a agent fluidificant en metal·lúrgia per a la producció d'alumini per electròlisi;[1] com a reactiu per a obtenir silicats per fusió i per a purificar altres fluorurs, especialment del hexafluorur d'urani. És un component d'insecticides i altres pesticides. En medicina s'empra com a additiu fluorant concentracions a les aigües minerals, a les sals de cuina i als dentrificis per a la prevenció de la càries dental.[2][3] És un agent anticoagulant. Per la transparència dels cristalls pot servir per fabricar prismes, lents i filtres. És una primera matèria per a fabricar el gas tòxic sarín.[4]

Toxicitat

[modifica]

És tòxic en cas d'ingestió o d'inhalació. Pot provocar danyès als òrgans després d'exposicions prolongades o repetitdes. És tòxic per a organismes aquàtics amb efectes nocius duradors. S'ha de portar gants, roba, mascara i ulleres protectores. En cas de contacte amb la pell o amb els cabell cal rentar amb molta aigua i sabó. En cas d'inhalació s'ha de consultar un metge.[5] Hi ha persones que són al·lèrgics al fluorur de sodi.[6]

Referències

[modifica]
  1. Guillén, Juan Manuel Calderón; Mestre, Joan-Lluís Zamora i; Cortina, Daniel Castelló. Façanes lleugeres: Manual del projecte arquitectònic. Universitat Politècnica de Catalunya, 2006, p. 18. ISBN 978-84-8301-888-0. 
  2. «fluorur de sodi». Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). TERMCAT. [Consulta: 14 febrer 2024].
  3. Tipler, Paul Allen; Mosca, Gene. Física per a la ciéncia i la tecnologia. Vol. 2: Electricitat i magnetisme, la llum, Física moderna. volum 2. Reverte, 2020-01-10, p. 1261. ISBN 978-84-291-9371-8. 
  4. «Londres va vendre fluorur de sodi a Damasc». Ara, 09-09-2013.
  5. «Fluorur de sodi». Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient de la Universitat de Barcelona, 2021. [Consulta: 14 febrer 2024].
  6. «al·lèrgia al fluorur de sodi». Lèxic d'al·lèrgies – Cercaterm. TERMCAT, 2021. [Consulta: 14 febrer 2024].

Bibliografia

[modifica]